ENTREVISTA
Economia 21/06/2015

Jordi Cinca: “Els Cierco defensen els seus interessos; nosaltres, el general”

Xavier Grau
4 min
Jordi Cinca: “Els Cierco defensen els seus interessos; nosaltres, el general”

La Seu d'UrgellJordi Cinca (Andorra la Vella, 1965) és empresari i polític. Des del seu càrrec ha afrontat la pitjor crisi de la banca andorrana després que el departament del Tresor dels Estats Units acusés la BPA de blanqueig de capitals.

¿Andorra és un paradís fiscal com diu Brussel·les?

És evident que hi ha un error. Espanya ja ha deixat clar que no ho és. No és un paradís fiscal perquè Andorra ha fet tota una sèrie de passos en els últims anys per normalitzar la situació. Estem molt tranquils en relació a aquesta llista de la Unió Europea.

¿Els germans Cierco, principals accionistes de la BPA, estan posant dificultats a la resolució bancària?

S’ha de ser molt respectuós i cadascú ha de fer el seu paper. El Govern d’Andorra ha de defensar els interessos del conjunt de l’estat andorrà, del conjunt de la plaça financera, actuant amb paràmetres reconeguts en l’àmbit internacional. La llei que vam aprovar està absolutament inspirada en la de la UE. Això és el que ha de fer el govern, sense desacreditar en cap cas les accions legítimes dels germans Cierco: defensen els seus interessos particulars; nosaltres defensem l’interès general. Que facin recursos contra les decisions des del Parlament, el supervisor o l’AREB [agència de resolució bancària inspirada en el FROB] entra dins la lògica. No és el govern, l’AREB o l’INAF [Institut Andorrà de Finances] qui ha de decidir si els accionistes majoritaris tenen responsabilitat, ja ho diran els tribunals. El que hem de fer és donar solució a una situació de bloqueig d’una entitat perquè ningú vol operar-hi. Hem d’intentar protegir els interessos dels més afectats, que són els clients que no poden tocar els estalvis, els empleats, i en tercer lloc un bé més genèric que és la credibilitat de la plaça financera, de la qual depèn el conjunt del país.

¿Ja s’ha fet la valoració del futur banc bo i hi ha alguna oferta de compra, encara que sigui informal?

La valoració s’està fent. L’anàlisi del conjunt de tots els clients, que s’està fent un per un, estarà feta a mitjans d’agost. És difícil tancar la valoració a hores d’ara. No hi haurà ofertes fins que acabi aquest procés. Però ja s’ha fet el pla de resolució per guanyar temps. Per exemple, constituir el banc nou.

¿De l’anàlisi n’han sortit més comptes problemàtics?

No en tinc detalls i fins que no acabi l’anàlisi s’ha de mantenir la discreció. El que a mi m’agradaria és que no n’hi hagués més casos. Seria el millor que ens podria passar.

¿I s’ha descartat el contagi o la possibilitat que passi el mateix en altres entitats?

Que hi hagi altres entitats amb una problemàtica de la dimensió que estem parlant, no és que s’hagi descartat, sinó que el mateix Fincen [l’organisme del departament del Tresor dels EUA que lluita contra el blanqueig] i les autoritats americanes ja ho han deixat clar, que ells només es referien a aquesta entitat, a uns casos molt concrets d’aquesta entitat i a uns alts directius d’aquesta entitat. No ens hem de moure en la hipòtesi que aquests casos podrien contaminar una altra entitat perquè no és el cas. Andorra té els seus sistemes de supervisió, té unes entitats que passen aquesta supervisió, les seves auditories, moltes d’aquestes entitats tenen interessos en altres països, s’han anat internacionalitzant i estan supervisades per les autoritats d’aquests països, en algun cas fins i tot els Estats Units. Podem estar tranquils.

¿De la mala experiència s’han acabat posant les bases a Andorra d’un sistema financer homologable?

De vegades volem donar una transcendència a un fet puntual com aquest, molt important però puntual, més enllà del que és raonable. Andorra té el seu sistema de supervisió, tant pel que fa al blanqueig com a la supervisió de l’operativa, fet a imatge del que hi ha a la Unió Europea. Respecte al blanqueig, Andorra forma part com a membre de ple dret de l’organisme que dóna els paràmetres per evitar el blanqueig. Andorra segueix les avaluacions d’aquest organisme. Pel que fa a la supervisió operacional, Andorra va signar l’acord monetari amb la UE l’any 2011. L’entrada en vigor d’aquest acord és molt transcendent per a la supervisió, ja que obliga Andorra a incorporar a la seva legislació tot el cabal comunitari en el que fa referència a supervisió. Per tant, els bancs andorrans estan -i han d’estar en el futur- supervisats amb els mateixos paràmetres que qualsevol banc de la UE. És cert que l’acord estableix un calendari d’entrada en vigor de sis anys. La directiva de resolució s’havia d’incorporar el 2018. El que ha decidit Andorra, a la vista d’aquesta situació, ha sigut anticipar-se. No podíem fer una llei a mida [de la BPA] per canviar-la d’aquí tres anys. La lliçó és que ens hem refermat en el que vam començar fa sis anys. I no és un mèrit només d’aquest govern.

stats