ENTREVISTA

Marc Pons: “Malauradament, la gent confia més en Google que en l’administració”

El director d'Actua Innovació i el seu equip volen posicionar internacionalment Andorra en l’adopció de tractats que garanteixin l’ús ètic i respectuós de les dades dels usuaris

Llegeixo la definició de la nota de premsa que van enviar als mitjans el dia de la inauguració: la Casa de la Muntanya es conforma amb un equip transversal per desenvolupar de manera conjunta projectes i serveis que donin resposta als reptes actuals i futurs entorn de la muntanya. Comencem pel final, quins són els reptes actuals i futurs de l'entorn de la muntanya? I quins són aquests projectes i serveis, de present i de futur?
Un dels principals és trobar l’equilibri entre desenvolupament econòmic i desenvolupament sostenible i conservació del patrimoni cultural i ambiental. Aquest és el gran debat que tenim ara sobre a taula: definir el tipus de turisme, d’activitat econòmica... i cal una reflexió conjunta entre els diferents actors. Per exemple, a Ordino, et demanen una protecció de l’entorn però que ha d’anar acompanyada d’un desenvolupament econòmic. Això intentarem treballar des de la Casa de la Muntanya. Un exemple més concret: per què un ramader no és ultra conservacionista, doncs perquè sap que s’ha de fer un mínim d’intervenció a l’entorn natural per desenvolupar l’activitat. Però aquest desenvolupament ha de ser equilibrat. Hem de buscar els equilibris entre els sector primari, turisme, ciutadania... i saber com s’ha de desenvolupar Andorra preservant l’entorn natural.

Em pot posar un altre exemple més concret?
L’objectiu és treballar amb tot tipus de projectes, des de buscar com pot ser més eficient una estació d’esquí, que és un objectiu molt concret, fins a altres més genèrics com buscar noves activitats, per exemple cercar alternatives als cultius actuals.

La Casa de la Muntanya es va inaugurar el 30 d'octubre. Què s'hi ha fet entre aquestes quatre parets en aquestes tres setmanes de vida?
Estem constituint els diferents grups de treball: aviat en perfilarem un amb els guies de muntanya, i més endavant en farem un altre relacionat amb competicions esportives. També volem que vinguin empreses, del país i de fora, perquè aprofitin la infraestructura per desenvolupar les seves idees i projectes. Finalment, tenim una línia més artística i cultural, que ara mateix treballem amb Lluís Casahuga, i la idea és anar donant cabuda a aquest sector més cultural, sempre amb la muntanya com a eix vertebrador.

És un espai només per als professionals i els investigadors que el conformen ara, o també hi pot accedir la resta de ciutadania? Algun particular o empresa pot fer ús de les instal·lacions?
Volem que sigui un espai que aglutini tots els actors que tinguin algun vincle amb la muntanya. Busquem fomentar la recerca, la innovació, les creacions artístiques, buscar col·laboracions o que sigui un espai d’exposició. En el sentit més ampli de casa, d’aquí el nom que li hem posat.

Com hi afecta als projectes previstos la situació d'emergència social i sanitària que vivim?
Ens ha retardat la posada en marxa del projecte, però sobretot ha afectat a la dinàmica. Perquè volem que sigui un lloc de trobada i de cocreació, però de moment hem d’esperar una mica.

La recerca i la innovació en l’àmbit de l’esport poden anar menjat terreny, posem per exemple, a les compres comercials a l'hora de generar riquesa amb el turisme?
Volem posar en valor el coneixement, el capital humà i la infraestructura que tenim, més enllà de la part turística i comercial dedicada als esports. Tenim un coneixement espectacular del territori i crec que tenim la capacitat de reorientar-lo cap a una producció d’una economia de valor afegit. Per exemple, més enllà de vendre serveis, els hem de produir. Tenim capacitat de desenvolupar serveis per a les estacions d’esquí, tant des del punt de vista de màrqueting, com de venda, com d’operació i gestió de l’esquí, com els canons de neu, que ben treballats es poden exportar.

És evident que la Casa de la Muntanya ha de contribuir a muscular aquest ecosistema dedicat a la recerca i la innovació. Quina salut té aquest ecosistema, ara que els dirigents sovint recorren a aquest suposat canvi de paradigma que ha d'apostar per l'I+D?
És bastant bo perquè hi ha certa massa crítica que està començant a interactuar bé i perquè s’han començat a ajuntar dos factors: un és una administració pública que veu la necessitat i el potencial, i l’altre és una societat cada cop més conscienciada que invertir en recerca i innovació és invertir en futur. No pretenem ser un gran pol d’atracció però sí que cada cop estem captant més investigadors que venen de fora, més el que ja tenim aquí.

Anem amb altres projectes d'Actua. N'hi ha un que crea recel entre una part de la societat, i és la garantia, d'una banda, de la privacitat i, de l'altra, del bon ús de les dades que s'obtenen per mitjà de la intel·ligència artificial.
Andorra està treballant en un pla de transformació digital. Ja des de l’inici teníem clar que el tema de privacitat i bon ús de les dades era primordial per generar un entorn de confiança. Sempre hem treballat amb l’acompanyament d’equips legals i agència de protecció de dades. És un eix prioritari i estem treballant amb la CNAU i el Consell d’Europa per estar alineats amb ells i perquè Andorra pot ser pionera a nivell d’adopció de marcs reglamentaris legals que siguin respectuosos amb la privadesa i l’ètica. Volem posicionar-nos internacionalment en aquesta matèria i ser un país pioner en l’adopció d’aquests criteris.

Posar llum a la foscor d’internet.
Som molt recelosos a compartir dades amb l’administració però no tenim cap problema en compartir la nostra vida a Google, i què passa, doncs que ha d’acabar sent l’administració qui ha de pagar a Google perquè et doni les seves dades per poder fer un bon model de mobilitat. Trenquem aquests esquemes. Garantim un entorn de confiança, que serà més eficient, perquè l’administració pública complirà molt més els criteris de privadesa i de bon ús que Google. Estarem creant un entorn que doni un valor afegit per realitzar serveis que millorin la vida de la ciutadania. Perquè nosaltres no utilitzarem les dades per vendre serveis, com Google, si no que els utilitzarem per millorar la vida dels nostres ciutadans. Hem de garantir un entorn de confiança perquè ara mateix, malauradament, la gent confia més en Google que en l’administració pública.

A propòsit de l’ús de dades, en quin estadi està el projecte Data Hub, que incloïa moviments de turistes i rastreig de les transaccions econòmiques amb VISA.
Hem fet un primer balanç i l’any vinent esperem passar més a l’operativa. Treballem amb el turisme i la mobilitat per ajudar en la presa de decisions. I tenim una tercera branca que estem desenvolupant, orientada a temes de meteorologia, riscos naturals... Després d’una fase més experimental, la idea és a partir de l’any vinent començar a tenir un producte que tingui més impacte en l’usuari.

Encara en l'àmbit tecnològic. L'aplicació de Google de rastreig dels contagis pel SARS-CoV-2, es farà servir finalment?
Aquest és un clar exemple d’allò que comentàvem abans sobre la privacitat. Mentre nosaltres ens perdem en aquest àmbit, Google i Apple ens passen per davant perquè ja ho tenen estandarditzat i tothom ho farà amb ells. Aquí hem perdut una oportunitat de crear una aplicació més descentralitzada, autònoma, sobirana i feta pels països que volem fer les coses bé. Andorra va analitzar totes les opcions, i dels diferents escenaris, entre desenvolupar una aplicació pròpia per a la Covid i el producte que ofereixen Google i Apple, vam decidir que no valia la pena fer aquesta inversió. Destinarem la partida a fer una aplicació de Salut per al país que es complementi amb el producte que ofereixen les dues plataformes.

Seguint el fil de la pandèmia. Van començar amb l'organització i gestió dels 'stop lab'. Quin és el paper d'Actua Innovació actualment?
Ja no el gestionem. Vam iniciar-ho nosaltres, perquè la situació d’emergència ho requeria, i va ser un repte molt gran. Va ser molt dur però ens en vam sortir prou bé, perquè vam tenir molt poques incidències, ara recordo aquella que durant un dia es va començar a disparar en número d’SMS rebuts perquè va ‘petar’ un servidor. Però això no va ser el més gros que va passar, va ser una anècdota. Un cop es va restablir la normalitat hem tornat al nostre dia a dia, i ara fem el suport tecnològic i la part de recerca i innovació.

Com van els contactes amb l'Agència d'Innovació del Quebec. Per què el Quebec?
El Quebec s’està posicionant en l’àmbit d’innovació molt en l’aspecte d’ètica i bon ús de les dades i la tecnologia. Per la francofonia. I perquè el país es pot assimilar a Andorra per entorn: la societat canadenca també és un mixt entre rural i urbanita i també fan servir l’ús de la tecnologia en el turisme, els esports, la muntanya, recursos naturals o sostenibilitat. També buscàvem una diversificació d’actors internacionals més enllà d’Espanya i França. I finalment, també et diré que hi tinc una afinitat especial perquè hi he viscut.

Tornant al país. Treballeu en un laboratori de drons. Quin futur té?
Els drons acabaran sent una eina habitual, com ho és el mòbil per a nosaltres, en alguns sectors. Intercanviem coneixement i testegem amb bombers, banders o estacions d’esquí per veure quin ús li podem donar: rescats, incendis, perseguiment de fauna...

Al principi de l'entrevista parlàvem del múscul que guanya la recerca amb aquest espai, la Casa de la Muntanya, però hi ha un altre projecte amb una dimensió molt més gran, el que preveu la creació del patronat que ha d'aglutinar bona part de les entitats que es dediquen a la recerca: l'IEA, Actua Tech i l'OBSA. En quin punt està?
Fa mesos que volíem tramitar el projecte de llei que permeti la fusió entre totes aquestes entitats, però la pandèmia ho ha frenat, i esperem que abans de final d’any es tramiti. La idea és alinear i ajuntar les entitats que fem recerca al país, per criteris d’eficiència pública i d’aclariment. Ajudarà a reforçar el panorama i donar-li un punt de solidesa.

Quin organigrama tindrà?
La proposta és que sigui una fundació amb un patronat. En principi seran les mateixes institucions que són ara, amb dos comitès directors, un de recerca i l’altre d’innovació que treballaran de manera transversal.

Compartiran espai?
No hi ha perspectiva a curt termini, però esperem que a mig termini trobem un espai físic que ajunti tot aquest ecosistema.

Imagino que seguirà les mateixes línies de treball que s’han seguit fins ara, algunes de les quals ja ha apuntat durant aquesta entrevista.
Sí. Hi ha quatre grans blocs: el bloc social i d’humanitats amb la part més política i històrica; el dedicat a la muntanya i el medi ambient; el de sostenibilitat que englobi també temes socials, de mobilitat, energia... i el bloc tecnològic.