Pfizer: fons, Viagra i remei al pessimisme global

BarcelonaUn total de 119 dòlars amb 35 centaus. Això va pagar el 1891 Charles Pfizer, un farmacèutic alemany emigrat als Estats Units, als descendents del seu cosí i cunyat Charles F. Erhart, després de la seva mort, per la meitat del negoci que tenien plegats: una farmacèutica anomenada Charles Pfizer and Company. Aquells 119 dòlars, no ens equivoquem, eren una xifra important: 3,4 milions de dòlars d’avui. Però a aquest joc aritmètic li falta un petit detall: si algú intentés comprar avui la meitat de Pfizer, com va fer el fundador a finals del segle XIX, necessitaria 107.000 milions de dòlars, 31.400 vegades més del que van rebre els hereus d’Erhart.

En el món de la gran farmacèutica nord-americana tot resulta hiperbòlic. És la segona del planeta en dimensió, només per darrere de la suïssa Roche. L’any passat va obtenir uns ingressos de més de 51.000 milions de dòlars, amb un benefici de més de 16.000 milions (l’equivalent a 13.500 milions d’euros). Un cop d’ull als seus deu principals propietaris és revelador. Són The Vanguard Group, Blackrock, State Street Corporation, Wellington Management, Capital World Investors, Geode Capital Management, Bank of America Corporation, Northern Trust Corporation, Norges Bank Investment Management i Bank of New York Mellon Corporation. És a dir, deu gegants de la inversió internacional, nou dels quals nord-americans. Si una empresa propietat d’un fons sap que ha de tenir una orientació important a resultats, dividends i preu de l’acció, no cal dir el que pot suposar tenir deu gegants de la inversió com a principals accionistes.

“Amb tot, és una empresa molt seriosa, no especialment agressiva”, explica un veterà directiu del sector farmacèutic. “Per exemple, això ho prova que no han corregut a comunicar els resultats: podien haver-ho fet abans de les eleccions o quan encara no se sabia que Biden havia guanyat”, afegeix aquesta veu.

Però, en efecte, va ser aquest dilluns quan Pfizer va voler fer públic que els assajos de la seva vacuna contra el covid-19 tenien un 90% d’efectivitat. “L’eufòria que es va desencadenar és justificada, perquè se’ls demanava un 60%”, explica Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’Esade.

Cursa entre farmacèutiques

Una segona veu recorda que el mèrit d’aquest desenvolupament ha sigut de l’alemanya BioNTech. “Però els grans saben sempre amb qui ajuntar-se”, apunta. Peiró recorda que Pfizer “manté una cursa amb Moderna i AstraZeneca, a més de Rússia i la Xina, i donar el primer cop és clau per a ells, et dona un impuls sensacional -afegeix-. Però la recerca no vol soroll: quan busques un medicament, vols que sigui molt efectiu i que tingui el mínim nombre d’efectes secundaris, i no es poden saltar cap fase d’investigació”.

Però l’anunci de Pfizer va anar acompanyat d’un rampell d’eufòria del seu conseller delegat, Albert Bourla, que va estendre una ombra de dubte sobre la companyia. “Avui és un gran dia per a la ciència i la humanitat”, deia en un fil a Twitter. “És un dels avenços mèdics més grans dels últims cent anys, amb potencial per tenir impacte en milers de milions de vides”, afegia. Segurament hauria tingut més credibilitat si aquest mateix dilluns no s’hagués venut un paquet d’accions de Pfizer per més de cinc milions de dòlars, en una operació planificada des de l’agost però que va generar crítiques per possible ús d’informació privilegiada.

Amb tot, l’empresa, que va néixer el 1849 a Brooklyn fabricant un antiparasitari, es va fer gran venent àcid cítric i vitamines i va ser pionera comercialitzant penicil·lina, ha assolit la condició de farmacèutica més coneguda del món gràcies a la Viagra, el remei supervendes per a la impotència masculina que va llançar al mercat el 1998. Mig món es pregunta ara si serà possible la vacunació massiva l’any vinent. Mentre algunes veus apunten que la temperatura de -80ºC que la vacuna contra el covid requereix és impossible de gestionar, altres avisen que els productors de criogènics s’han triplicat des de l’anunci. Pfizer està habituada a desafiar les lleis del declivi natural, i el que ha fet a escala planetària aquesta setmana ho demostra.