El doctor en Dret, llicenciat en Ciències Econòmiques i especialista en les relacions internacionals d'Andorra, Víctor Pou, ha publicat un nou volum sobre el procés d'acostament d'Andorra a la Unió Europea, editat per Crèdit Andorrà. Es tracta d'una fotografia de la situació actual, marcada per la imminent negociació d'un acord d'associació –que conforma la tercera fase d'acostament– i la revisió de l'acord sobre fiscalitat de l'estalvi, que inclou bascular cap al principi d'intercanvi automàtic d'informació fiscal. En aquest darrer aspecte, Pou considera que Andorra ha de fixar-se com negocia Suïssa, ja que creu que el país helvètic no renunciarà al secret bancari, sinó que el transformarà cap a un secret de confidencialitat.

Per què és necessari aquest nou acostament cap a la Unió Europea?

Andorra fa pràcticament tres dècades que va encetar un procés de convergència cap a la Unió Europea, amb una primera etapa de caràcter duaner i comercial, una segona etapa de cooperació, d'acord fiscal i d'acord monetari, i ara estem encetant una tercera etapa, molt important per al futur econòmic del Principat. Andorra apunta de manera decidida a entrar al mercat interior europeu, a través d'un acord d'associació, i és important que avanci cap aquí perquè l'statu quo no convé ni a Andorra ni a la Unió Europea. D'una banda, no convé a Andorra perquè aniríem perdent de manera progressiva competitivitat ja que ens hem d'adaptar a l'entorn internacional, i de l'altra, no convé a la UE perquè el que vol és veure Andorra ben situada, en un marc legal determinat.

Finalment s'ha optat per un acord específic d'associació, inspirat en l'Espai Econòmic Europeu, d'entrada progressiva al mercat interior europeu. Això és bo per Andorra perquè vol dir que accepta l'entorn global competitiu, i per això ja ha adoptat reformes fiscals i d'obertura a la inversió estrangera.

Pot perjudicar que la negociació de l'acord d'associació vagi en paral·lel a la de la fiscalitat?

Jo crec que no, crec que són dues negociacions que aniran en paral·lel però són força independents. La d'entrar al mercat interior és més política, més lenta –estarem negociant 1 o 2 anys–, i en canvi, la negociació per revisar l'acord de fiscalitat del 2004 és molt més tècnica, es voldrà acabar aviat. Per tant, la reforma en matèria fiscal s'acabarà segurament abans, i l'altra crec que cap al 2016 ja ens podrem considerar un estat associat a la UE, i aquest és un estatus que té vocació de perdurar en el temps. La propera i darrera etapa seria l'adhesió, però en aquests moments ningú no veu com s'hi podria arribar, perquè faltaria segurament arribar a una unió política a la Unió Europea per poder definir com incorporar els petits estats.

En què consisteix la negociació sobre la fiscalitat de l'estalvi?

Des de la Unió Europea es vol ampliar l'abast de l'acord fiscal. Si fins ara es tractava d'una retenció en matèria d'interessos i per a persones no residents, ara volen ampliar aquest supòsit a d'altres figures financeres i, a més, es diu que tinguem en compte que es bascula dins del món global cap a l'intercanvi automàtic d'informació.

I com pot afectar aquest moviment?

La qüestió està avançant, i això vol dir que ho veurem de seguida molt a prop, perquè els països del G-5 estan pressionant molt, ja hi ha 44 'early adopters' que ho volen aplicar de manera ràpida, i es parla d'adoptar-ho el setembre del 2017. És un moviment que haurem de seguir de molt a prop, i s'haurà de veure com negocia Suïssa. Ull amb Suïssa perquè ja el 2004 va ser el país que va marcar les negociacions. Suïssa s'està preparant per acceptar l'intercanvi automàtic, i en particular de cara a Europa i a EUA, però no pas de manera necessària de cara a altres mercats com Orient Mitjà o Àsia.

Suïssa ja s'està adaptant i ho està acceptant, però no preveu l'eliminació del secret bancari, sinó una transformació. Crec que el secret bancari s'anirà transformant en un secret professional, en un secret de confidencialitat, canviarà de natura però el terme confidencialitat sempre serà viu. La plaça financera suïssa sempre pot acabar sent una plaça confidencial, per la seva seriositat i estabilitat política, sempre s'hi creurà.

Per tant, jo penso que Andorra ha de seguir molt de prop el procés i ha de fer que el sector financer, que és bàsic per a l'economia andorrana, negociï conjuntament amb el Govern, faci arribar posicions negociadores perquè hi hagi un bon consens, per tal que els negociadors aconsegueixin que la banca pugui treballar bé en aquest mercat interior.

El Govern sempre ha defensat que s'hi sumarà sempre que sigui un moviment global...

Que tot el món ho adoptarà és dir molt... ja veurem què passarà a l'Orient Mitjà, on cada vegada hi ha més centres financers, o amb els centres financers asiàtics. Potser estan esperant que això vagi endavant per ells quedar-ne al marge. El moviment és global en el sentit que l'OCDE és global i que està liderat per europeus i americans, però no és encara universal.

A nivell pràctic, què suposarà l'acord d'associació?

D'entrada, hi haurà molt de cabal comunitari que s'haurà d'adoptar, perquè el mercat interior europeu és el cor de les polítiques comercials i econòmiques comunitàries. Hi ha essencialment les quatre llibertats de circulació (persones, mercaderies, capitals i serveis), i després l'eliminació de fronteres físiques, tècniques i fiscals. Això significa que Andorra haurà de competir en un mercat obert, i per tant estem davant d'un nou canvi de model econòmic, un canvi realment radical.

Òbviament, això vol dir que només es podran defensar especificitats que siguin legítimament defensables en un entorn d'aquestes característiques: l'entrada progressiva al mercat interior, el diferencial fiscal, que l'Acord Duaner de 1990 continuï vigent, que no s'hagi de renunciar als monopolis que tenim, i que el tabac continuï sent considerat com a producte agrícola i no industrial.

Una de les especificitats serà no obrir-se totalment a la lliure circulació de persones...

A Andorra òbviament no li convé una allau de personal que ens escombri, ni una allau de capital que ho compri tot, però la Unió Europea això ho entén perfectament. En matèria de lliure circulació de persones, haurem d'establir algun sistema de quotes per evitar ser dominats demogràficament, i ens podem inspirar molt en el cas de Liechtenstein: un petit estat membre de l'Espai Econòmic Europeu, que li va molt bé econòmicament, que ha acceptat de manera gradual el cabal comunitari del mercat interior, i que ha aconseguit defensar de veritat qüestions com la lliure circulació de persones, a través d'unes quotes. Aquesta especificitat es pot defensar clarament perquè hi ha precedents, fins i tot d'estats no tan petits com Malta, i les limitacions de circulació de capitals també existeixen a Liechtenstein i Malta.

I què passarà amb les fronteres?

El mercat interior europeu busca essencialment l'eliminació de fronteres físiques com les duanes. Jo crec que a Andorra sempre hi haurà algun tipus de frontera física, però es tendeix a anar-les eliminant. Per tant, la frontera amb Espanya i amb França cada vegada tendirà a ser menys important i a reduir el nombre de controls.