Un dèficit pressupostari que pot acabar en equilibri

Les expectatives de l'executiu quant a la imposició indirecta s'han moderat

El projecte de llei de pressupost del 2020 preveu, tal com s'havia anunciat, uns ingressos de 447 milions d’euros i unes despeses de 470 milions, per la qual cosa el dèficit se situaria en 23 milions d’euros. Malgrat aquesta previsió, el ministre de Finances, Eric Jover, ha posat en relleu que preveuen, “a causa del marge que hi ha entre el projecte inicial i el que s’acaba executant, que es pugui arribar a valors propers a l’ equilibri pressupostari”. En aquest sentit, ha manifestat que es basen en el decalatge que hi ha hagut en els darrers anys en què s’han fet liquidacions que han estat properes a aquest equilibri o bé de superàvit i s'ha refermat en l’objectiu que en reiterades ocasions havia incidit el seu predecessor d’aspirar al dèficit zero per “no incrementar l’endeutament” de l’administració general.

En l'apartat dels ingressos, Jover ha destacat que pel que fa a la imposició directa, el ritme de recaptació continua sent positiu i que es preveu un augment de sis milions d’euros en els impostos de la renda; pel que fa a l'impost de societats, se segueix també la tendència de creixement (39 milions front els 37 dels 2019) i, en canvi, l’impost sobre la renda de persones no residents experimenta una davallada de gairebé dos milions lligada al fet que Andorra tingui cada vegada més una xarxa de convenis per evitar la doble imposició, ha manifestat Jover, que no s’ha mostrat preocupat per aquest fet ja que ha afegit que per contra hi hauria d’haver un increment lligat a d’altres activitats que es puguin dur a terme al país. Quant a la imposició indirecta, ha manifestat que s’han “moderat les expectatives” de creixement que es venien donant en anys anteriors ja que, tot i que hi ha un creixement, aquest no es dona al ritme previst, tal com s’està veient amb el pressupost del 2019. D’aquesta manera, es passa dels 303 milions pressupostats per a aquest any als 296 per al 2020.

Pel que fa a les despeses, les de personal s’enfilaran fins als 123 milions, és a dir, 3,9 milions més que el 2019. Aquest augment ve donat per l’increment de l’IPC del 0,8%, la qual cosa suma 900.000 euros; pels triennis, per als quals es calcula 500.000 euros; pels complements de jubilacions, que tenen una partida d’1,6 milions d’euros i pels 600.000 euros per a catorze noves contractacions a justícia i la cobertura de vacants a la policia i bombers. Pel que fa al consum de béns corrents, les despeses creixen en 900.000 euros respecte del 2019. En aquest apartat destaquen els 1,1 milions que es destinen al projecte de digitalització de l’administració. Les transferències corrents també creixen en 6,3 milions i, tal com ha manifestat Jover, “superen la barrera dels 200 milions”. Aquest increment s’explica perquè els comuns rebran 700.000 euros més i la CASS 200.000 euros. L’increment més important, però, es dona en la transferència al SAAS, que creix en 2,3 milions arran, tal com ha explicat Jover, de l’envelliment de la població i que cada vegada s’hagi de fer front a malalties cròniques i perquè des del Govern es vol fer una aposta “per la qualitat” dels serveis sanitaris. Els ajuts socials també s’incrementen en 1,2 milions, mentre que les transferències a l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell creix en 300.000 euros i la de la Universitat d’Andorra, l’Institut d’Estudis Andorrans i les escoles ho fa en 400.000 euros. També es destinaran 600.000 euros més a Esports per a la preparació dels Jocs dels Petits Estats del 2021.

Pel que fa a les transferències de capital, s’eleven a 35,1 milions i en aquest apartat cal destacar els 24 milions per als comuns; els 3,7 milions per al SAAS o els dos milions per a la CASS.

En el capítol d’ inversions reals, s'eleven a 44,4 milions d'euros i destaquen els 3,1 milions per a la digitalització administrativa. També hi ha els 3,2 milions per al centre escolar d’Andorra la Vella; els 2,5 milions per al centre del COEX; 1,1 per a la seu de la justícia i la mateixa quantitat per a Ràdio Andorra. Jover també ha defensat les partides de 200.000 euros per continuar endavant amb el projecte de l’heliport sempre i quan els informes siguin favorables i s’arribi a un acord amb els veïns de la zona i també els tres milions d’euros per començar a bastir les oficines d’Andorra Telecom on es trobava l’antiga oficina comercial.

Jover ha incidit que aquest pressupost s'emmarca dins el marc pressupostari fixat per un període de quatre anys i com a dada rellevant ha destacat que l'endeutament no pot superar el 40% sobre el PIB estimat i que l'executiu s’ha marcat que aquesta xifra sigui encara més baixa i la situa en el 34%.

Repartiment de dividends

El titular de Finances també ha defensat que el Govern prevegi un repartiment del 30% dels dividends de FEDA i del 100% d’ Andorra Telecom i ha lamentat que des del PS es critiqui l’ús d’aquests dividends. En aquest sentit, ha destacat que “es prioritza un servei de qualitat, una gestió rigorosa i uns volums d’inversió que es considerin oportuns” i que un cop acomplerts aquests objectius és quan es distribueixen els dividends. A més, ha defensat que amb els recursos propis, les dues empreses poden tenir “plans d’inversió molt ambiciosos” i que, per tant, “en cap cas” es posa en perill la viabilitat ni de FEDA ni d’Andorra Telecom. Jover també ha volgut recordar que abans hi havia un cànon del 10% associat a Andorra Telecom, que finalment es va eliminar i que els governs demòcrates han “demostrat una gestió bastant més rigorosa” que d’altres anteriors i que els recursos obtinguts han “permès” fer polítiques socials, educatives i sanitàries.

Durant la presentació dels pressupost als mitjans de comunicació, el ministre de Finances també ha ofert una classificació administrativa que mostra creixements en ministeris com el de Presidència, Economia i Empresa (per la gestió de l’ocupació de persones amb discapacitat); Finances (increment de les transferències als comuns); Afers Socials, Habitatge i Joventut (on es continua apostant per les ajudes); Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat (pel compromís de l’executiu en la sostenibilitat) i Salut, Educació i Cultura i Esports, a més del gabinet del cap de Govern per l’assumpció de secretaries d’Estat que tenien abans funcions en altres ministeris, tal com ha explicat Jover. En canvi, baixa Ordenament Territorial, associat a l’increment de la inversió privada que fa que no es consideri tant necessari la injecció pública i Turisme, ja que es considera que la celebració de la Cimera Iberoamericana serà també una plataforma per promocionar el país.