Els economistes preveuen una recuperació més ràpida que la de la crisi del 2008

El sector públic es veurà greument afectat, mentre que el de la biotecnologia i el de les telecomunicacions rebran la majoria d’ofertes d’inversió  

Es compleixen dos mesos de l’inici de l’emergència sanitària i mentre la població va recuperant a poc a poc la normalitat, una nova crisi comença a treure el cap: l’econòmica. L’impacte de la pandèmia en el teixit empresarial serà més que important i els efectes a curt termini ( ERTOs, acomiadaments, cancel·lació de projectes i falta de finançament...) ja es poden palpar.

El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA) considera que hi ha una gran incertesa quant a la velocitat en què l’economia es recuperi, i creuen que serà un factor determinant a l’hora de valorar els impactes a mig i llarg termini. En una entrevista concedida a l’ARA Andorra, l’organisme està segur que el Principat haurà d’afrontar una crisi, però que serà diferent a la del 2008. “Volem ser optimistes i creiem que la recuperació serà més ràpida que en el cas de la darrera crisi financera i amb canvis que poden aportar més productivitat”.

En cas que la reactivació econòmica sigui ràpida, “l’impacte sobre les famílies serà petit, tot i que previsiblement es reduirà el consum, derivat de la prudència davant la incertesa. Les empreses adaptaran la seva estructura i processos a la nova situació i seguiran endavant”. En aquest sentit, les previsions de pèrdua del Producte Interior Brut ( PIB) se situen entre el 7 i l’11% aquest any, un fet que respondria, segons els experts, a un escenari de recuperació ràpida.

Segons la seva valoració, les finances públiques seran les més afectades, ja que “hauran de buscar fórmules per reduir, poder finançar o retornar l’important increment en l’endeutament al qual han hagut de fer front per poder finançar les mesures que s’han pres i, previsiblement, s’hauran de seguir prenent”. El repte de futur, recalquen, “serà reduir el deute sense comprometre les inversions públiques, ni incrementar la pressió fiscal”.

En el cas que no fos així, i la rehabilitació econòmica es prolongués en el temps, el col·legi augura que “hi haurà part de les empreses que tancaran i altres requeriran reestructuracions més dures, pressionant a la baixa salaris, lloguers i proveïdors”. Pel que fa a la situació de l’Estat, “igualment haurà de fer front a una reducció dels seus ingressos amb un endeutament elevat on també pot requerir ajustos més profunds i en general empobrir la societat andorrana”.

De tota crisi neix una oportunitat

Malgrat que la previsió resulta força pessimista, els economistes avancen que la situació viscuda servirà perquè les empreses valorin nous sistemes de comercialització o organització dels recursos humans, com el comerç electrònic o el teletreball. També sorgiran noves oportunitats d’atreure grans patrimonis o empresaris que s’instal·lin al país, que hauran valorat positivament la bona gestió de la pandèmia al Principat.

Mentre que el sector de biotecnologia, les empreses tecnològiques i de telecomunicacions seran les que rebran la majoria d’ofertes d’inversió, les que estiguin relacionades amb el turisme (hotelers, restauradors i comerç) seran les que més patiran. Els menys afectats seran sectors vinculats al consum intern, com l’alimentació o la ramaderia.

Consideren probable que es busqui una major diversificació de l’economia, potenciant proveïdors més locals o de proximitat envers el global. En relació amb això, posen sobre la taula l’oportunitat per reduir l’impacte al medi ambient fruït dels desplaçaments per mitjans terrestres o aeris.

‘Allau’ de sol·licituds de préstecs

Per últim, el Col·legi d’Economistes recorda que “a través de les lleis òmnibus, ja s’ha previst carències de capital o crèdits tous per fer front als préstecs”. Recorden que el sector bancari ha de ser autònom, “amb les menys ingerències possibles i adequadament regulat i supervisat per l’AFA”. Només així es tindran les garanties perquè el sector financer sigui fort. Conclouen valorant el possible ‘allau’ de sol·licituds de préstecs personals dels pròxims mesos, i asseguren que “els bancs donaran crèdit a qui tingui la capacitat de tornar-los, ja que si no fos així es posaria en risc tota l’economia”.