Una llei per prevenir resolucions bancàries

Jover destaca que l'OCDE hagi millorat la nota sobre Andorra

El consell de ministres ha donat el vistiplau aquest dimecres al projecte de llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió que, a banda de fixar els criteris per a la resolució d’aquestes entitats, incideix en la fase de planificació i en els elements preventius per evitar arribar a un procés de resolució.

Aquest text, tal com ha comentat el ministre de Finances, Eric Jover, completa la transposició de les directives europees en matèria de resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió i complementa la llei que es va aprovar el 2015 i que va facilitar la resolució de BPA. De fet, aquest text legislatiu quedarà derogat un cop entri en vigor el nou.

La llei té com a principals objectius, ha detallat Jover, que es pugui assegurar la continuïtat de les activitats per garantir el bon funcionament de l’entitat; protegir els fons dels dipositants i assegurar una “utilització òptima dels recursos públics” , de tal manera que l’impacte a les arques públiques sigui el menor possible.

Així, s’estableixen actuacions primerenques i, en aquest marc, una de les principals novetats del text és, per tant, l’obligació que les entitats comptin amb plans de recuperació i de resolució. El de recuperació ha de contemplar les mesures i accions que han de preveure les entitats per tal de restablir la seva posició financera en cas que hi hagi un deteriorament de la seva posició. Això ha de garantir que es pugui fer una actuació en cas de dificultat quan encara l’entitat no sigui inviable. Pel que fa al pla de resolució, preveu les mesures que aplicarà l’AREB en cas que es resolgui que l’entitat no és viable.

La llei fixa el procediment de resolució, que és el que s’aplicarà quan es determini que l’entitat no és viable o sigui previsible que n’esdevingui de manera imminent i quan es vegi que per raons d’interès públic i estabilitat del sistema financer sigui necessari evitar-ne la liquidació concursal. També es fixen els instruments de resolució; la recapitalització interna; el règim jurídic de l’AREB; la regulació del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, o el règim sancionador, entre d’altres.

Qüestionat sobre la resolució de BPA, el ministre ha manifestat que serà d’aplicació la llei aprovada el 2015. També ha explicat que aquest procés de resolució està liderat per l’Agència Estatal de Resolució d’Entats Bancàries (AREB) i que el retorn dels actius bloquejats a Suïssa, anunciat aquest dimarts, és un per "molt important” per avançar en aquest procediment i ha conclòs que cal felicitar-se que ja s’estigui en una “fase final”. Sobre quan podrien tenir accés els clients a aquests actius, ha destacat que “en els propers dies”, sense voler concretar-ho més. Quant a la resolució final, ha recordat que es tracta d’un afer “molt judicialitzat” i que està marcat, per tant, pel ritme de la justícia. També ha volgut emfasitzar que “el bloqueig a Suïssa no és responsabilitat d’Andorra, ni de l’AREB ni de Vall Banc”.

Valoració de l'OCDE

D’altra banda, Jover ha volgut remarcar que el Fòrum global sobre transparència i intercanvi d'informació fiscal de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic ( OCDE) ha publicat l’informe d’avaluació de la segona ronda de la fase 2 d’Andorra i que la nota global que es dona al país és ‘ largely compliant’, és a dir, que compleix en gran mesura els paràmetres valorats. Aquesta nota, ha afegit Jover, millora la que es va atorgar el 2014 i que era d’acompliment parcial ('partially compliant'). El titular de Finances ha remarcat que aquesta avaluació reconeix les millores que ha fet el Principat en els darrers anys i ha concretat que dels deu indicadors que s’analitzen en l’informe, Andorra ha aconseguit millorar la puntuació en cinc. En sis ja té el màxim reconeixement possible (compliant). Així, si en la primera ronda de revisió, el 2014, hi havia quatre indicadors que se situaven en acompliment parcial ('partially compliant'), ara ja no n'hi ha cap que es qualifiqui d’aquesta manera. En tots es té, com a mínim, la puntuació d’acompliment en gran mesura ('largely compliant').

Tal com recorden des del Govern, el text presentat analitzava la implementació efectiva dels estàndards en transparència i intercanvi d’informació en matèria fiscal tenint en compte la nova metodologia aprovada el 2016, que fa èmfasi en l’accés a la informació per part del beneficiari efectiu.