LA CONSULTA DEL CORREDOR

Córrer: asfalt o muntanya?

Diverses consideracions a tenir en compte a l'hora de començar l'exercici en un medi o l'altre

Fins no fa gaire temps s'entenia com a atletisme popular córrer per asfalt i, en canvi, la gent anava a la muntanya bàsicament a caminar. Això ha canviat radicalment els darrers anys i ara et pots trobar més corredors o 'trail runners' que caminants en determinats camins de muntanya i fins i tot existeixen curses de caminar amb pals 'Nordic Walking' per asfalt.

Sovint la gent et pregunta què és més dur per al cos: l'asfalt o la muntanya? Tot depèn de la intensitat amb què ho facis i de la durada de l'esforç.

Si bé la muntanya pot ser molt exigent en trams de forts pendents, també és cert que gairebé tothom camina en algun d'aquests forts pendents i que els constants canvis en el perfil de la cursa i les distintes superfícies per les quals transitam fan anar canviant constantment el gest del cos mentre anam progressant en aquest medi; això és menys lesiu per a les nostres cames que un patró de passa repetit milers de vegades seguides, amb impactes damunt d'una superfície dura com l'asfalt. De fet, avui en dia trobam curses de muntanya de fins a més de 100 quilòmetres i rarament es veuen curses d'asfalt de més de 42.195 metres (la marató).

A més a més, quan corres per asfalt, pots aconseguir dur ritmes més alts durant més temps seguit; això també afavoreix l'aparició de lesions musculars. En canvi, són més freqüents lesions lligamentoses –sobretot de genoll i turmell– a la muntanya.

Tant en un terreny com a l'altre, els problemes apareixen normalment en situacions de fatiga, en què el nostre cos ja no respon amb garanties als esforços que li demanam. És per això que per damunt de consideracions tècniques i mèdiques, és aconsellable escoltar i aprendre a conèixer les respostes del teu propi organisme davant les situacions que es van presentant durant la pràctica del teu esport, sigui quin sigui.

Avui en dia la gent demana freqüentment plans d'entrenament i pautes a seguir, però si veritablement t'agrada córrer, també és interessant que facis el que més t'agradi i t'adaptis una mica a l'entorn que tens més a mà. Personalment puc gaudir igualment de córrer pel passeig del Molinar, pels alzinars de la Comuna de Bunyola o pels agrests roquissars del puig Tomir, tanmateix la majoria de nosaltres ja no serem olímpics i a córrer hi hem arribat més que res per gaudir, o no?

Si vas a la muntanya a córrer, recorda que per allà no hi passa Emaya a netejar, i que ho hem de deixar tot, com a mínim, com ho hem trobat; també convé que portis el mòbil i que a segons quins indrets no hi vagis tot sol, perquè un problema es pot presentar quan menys t'ho esperes.