LA CONSULTA DEL CORREDOR
Microsites Salut 20/09/2016

Ironman, més enllà de l'esport

i
Pep Ramírez
3 min
Un grup d’esportistes, participant en una de les proves d’ironman que es duen a terme al municipi d’Alcúdia, en una edició anterior a la d’aquest dissabte.

FisioterapeutaAquesta setmana tindrà lloc a Alcúdia l'Ironman Mallorca 2016. Per als no entesos en l'esport popular cal aclarir què és un 'ironman'. Doncs bé, és la triatló anomenada de llarga distància: els participants han de recórrer 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i, per acabar, una marató, és a dir, 42,195 km. de cursa a peu.

  • Quan un esportista es decideix a assolir aquest repte, normalment ja ha d'haver passat per uns quants esglaons amb anterioritat, com ara diverses triatlons, maratons, travesses de natació i curses cicloturistes de certa entitat, encara que no sempre és així i també podem trobar gent que hi debuta en marató. El dia de la cursa és la culminació d'un període que se situa entre els sis mesos i l'any d'entrenament. Per això, a l'hora de plantejar-se un objectiu d'aquesta magnitud, s'han de valorar molt bé aspectes com el temps de dedicació a l'esport, totes les coses a les quals s'haurà de renunciar durant aquest període i com es podrà combinar l'activitat amb la vida familiar i afectiva, a més de calibrar les capacitats físiques d'un mateix.
  • Encara que pugui semblar impossible, un esportista amb anys d'experiència, temps disponible, voluntat de ferro i cert grau de bogeria pot aconseguir finalitzar un 'ironman'. Quan ho afirmes en públic, a continuació t'has de preparar per encaixar els atacs de gent majoritàriament sedentària que et dirà que és una animalada, que no és sa i que això no duu enlloc. En certa manera, és veritat, és una bogeria, però no tant com passar-se quatre hores assegut al sofà després de les vuit d'oficina diàries. I, de fet, és millor anar al metge per fer-te una prova d'esforç que no pas anar-hi per controlar el colesterol o pautar ansiolítics. D'altra banda, sí que és veritat que no duu enlloc, perquè després de 226 quilòmetres ets allà mateix d'on has partit fa moltes hores! Però la inutilitat d'aquest repte és part, també, d'allò que el fa més emotiu.
  • Al contrari del que pugui semblar, la combinació de tres esports que et permeten exercitar els diferents grups musculars, i la baixada d'intensitat per fer un esforç de tan llarga duració, fan que l''ironman' i la seva preparació no siguin tan traumàtics per al cos com hom podria suposar. Els triatletes de llarga distància solen fer molta feina aeròbica amb la bicicleta per evitar tants impactes, treballen la tècnica de la natació per sortir menys fatigats de l'aigua i fan menys quilòmetres a peu que els corredors, aprofitant que la resistència cardiovascular ja l'entrenen amb la bicicleta. Això, i el fet que són persones amb un coneixement elevat del cos, possibilita que, abans d'arribar a una situació de lesió, puguin disminuir el ritme d'entrenament i acudir als professionals de la salut adequats per tal de resoldre els petits entrebancs que inevitablement van sorgint en un procés tan llarg.
  • Tot això, si ets esportista aficionat ho saps per experiéncia pròpia o a través de coneguts teus. I si no ho sabies, et pot ajudar a entendre una mica millor el fet que una persona, en un moment determinat de la seva vida, vulgui fer un sacrifici i un esforç tan importants per tal de saber on són els seus límits físics o pel simple fet d'aconseguir una camiseta i de penjar-se un metall amb el nom de 'finisher' al coll. Tot és qüestió de voluntat, d'esforç i de situar l'esport molt amunt en l'escala de prioritats.
  • Quan vegis una prova esportiva com aquesta és important que pensis que tots els participants han fet un esforç molt gran per ser allà aquest dia. Uns anys abans, tots ho veien com un repte impossible, per tant, si ets esportista aficionat, no diguis mai "no ho faré".
stats