LA CONSULTA DEL CORREDOR
Microsites Salut 17/08/2016

Marató, una altra història

i
Pep Ramírez
3 min

FisioterapeutaQuan parles amb corredors, sempre hi ha un moment en què surt la pregunta 'Has corregut mai una marató?'. I és que aquesta distància té alguna cosa d'especial; pots haver acabat moltes 'mitges' o 'deu mils', però si no ets maratonià, tens la sensació de tenir un compte pendent. Però què és el que fa tan especial aquesta distància?

Mirant la marató femenina de Rio, veient-ne l'arribada, vaig arribar a una conclusió: la marató és l'única distància en què tothom celebra l'arribada, sigui quin sigui el lloc que ocupin els atletes. Per una altra banda, a la sortida veus la cara de respecte, fins i tot de por, que fan els participants, i t'adones del tipus de repte que suposa aquesta distància, perquè siguis aficionat o professional, estar davant 42 quilòmetres et fa sentir molt humil. Que el brillant escriptor japonès Haruki Murakami, etern aspirant al Nobel i corredor aficionat, dedicàs el llibre 'De què parlo quan parlo de córrer' al fet de córrer com a experiència íntima i senzilla et pot donar una idea de com d'important pot arribar a ser el fet de córrer en general i de preparar una marató en particular per a una persona tan sensible i lúcida com ell.

  • Cada cursa té la seva manera d'afrontar-la. Després de parlar i tractar corredors de tots els nivells i de córrer curses de totes les distàncies, m'atrevesc a afirmar que els 10 km es corren amb el cor, els 21 amb les cames i els 42 bàsicament amb el cap, i per mi i per molts maratonians això és el que la fa diferent d'altres distàncies: no és que sigui més dura ni més difícil, només que és una altra història, és una cursa en la qual tens temps de pensar molt i prendre decisions, però és una correguda en què els errors es paguen sempre.
  • Hi ha tantes maneres de córrer una marató com maratonians; la pots entrenar i córrer en solitud o amb companyia, amb seny per assegurar acabar-la o en pla kamikaze per aconseguir la marca de la teva vida, amb intimitat o publicant tots els teus entrenaments a les xarxes socials per aconseguir l'aprovació, o no, dels teus 'followers', en pla minimalista o amb una fortuna en material a sobre; és així, tots som diferents, però el dia senyalat, a la línia de sortida et sentiràs enrevoltat de companys, no de rivals, i aquesta complicitat també és una de les coses que fan que valgui la pena, si ets corredor, enfrontar-te almenys un cop a la mítica distància.
  • A banda de consideracions de salut, com la recomanable prova d'esforç o portar un temps prudencial en la pràctica esportiva de la cursa a peu, per començar a entrenar una marató cal tenir dues coses molt senzilles però que, si et fallen, poden convertir aquesta experiència en una veritable tortura: necessites tenir temps per entrenar un mínim de quatre dies per setmana i, per sobre de tot, el que necessites són ganes de córrer. Preparar una marató suposa que, dins el teu nivell, prepararàs el teu organisme per intentar córrer a un ritme més o menys constant els famosos 42 km. Això ho dic perquè amb la darrera febre del 'running' ha sorgit un nou tipus de corredor que fa bona part del recorregut caminant per tal d'aconseguir la medalla de 'finisher' i, amb tot el meu respecte, trob que això no es pot considerar 'atletisme' i que té més mèrit el voluntari que s'ha passat sis hores entregant botelles d'aigua als participants que el 'finisher' que completa la distància en sis hores, que equival al triple del rècord del món.
stats