Convertir el vi en gel hidroalcohòlic: una sortida d'emergència per als viticultors francesos

La venda de xampany s'ha desplomat pel confinament i l'aturada de les exportacions als Estats Units

Què es pot fer amb els milions de litres de vi que no s'han pogut vendre per la pandèmia? A França els viticultors necessiten salvar els plats trencats pel confinament i aquest divendres el govern d'Emmanuel Macron ha autoritzat, en el marc d'un pla de rescat del sector, la destil·lació de 200 milions de litres de vi per fabricar gel hidroalcohòlic i bioetanol, un combustible. Una solució d'emergència que ha de servir per buidar les bótes i fer lloc per a la pròxima collita de raïm.

Amb bars i restaurants tancats, el confinament ha fet desplomar el consum de vi de qualitat, que s'ha agreujat amb la baixada de les exportacions als Estats Units, ja tocades per l'increment dels aranzels que Donald Trump va decretar a l'octubre.

La crisi del sector és de proporcions històriques, i el pla d'ajuda de l'executiu francès, finançat amb fons europeus, permetrà als productors destil·lar el vi per donar-li aquesta sortida. El govern indemnitzarà cada hectolitre de vi destil·lat amb 78 euros en el cas de la producció amb denominació d'origen i 58 euros per a la resta de vins. Això equival a uns 60 cèntims de subvenció per ampolla en el cas dels vins de primera categoria i de 43 cèntims per als més barats.

Per desfer-se dels estocs i recuperar la temporada, el sector havia estimat que havia de donar sortida a 300 milions de litres de vi, i les ajudes públiques finançaran el tractament de 200 milions de litres. El pla de crisi es mantindrà fins al 15 d'octubre i en alguns casos inclourà la pròxima collita. Així, l'alcohol que surti del raïm que es reculli i es destil·li només es podrà destinar a ús industrial, ja sigui per fabricar bioetanol o per a la indústria farmacèutica, sobretot per produir gel hidroalcohòlic.

El xampany, el més afectat

Les vendes de xampany van caure a França un 64% durant el confinament respecte a l'any passat, i la petita recuperació del 3% que es va produir quan París va començar la desescalada, l'11 de maig, no ha estat precisament un revulsiu. En canvi, els productes de gran consum es van vendre un 8,9% més als supermercats durant les vuit setmanes en què els francesos van estar confinats.

Alguns viticultors ja han avançat que no pensen recórrer a les ajudes, que consideren insuficients. "La collita 2019 era de molta qualitat i no pensem enviar el vi a la caldera", deia en una roda de premsa a Marsella Philippe Pellaton, de l'associació de productors de la vall del Roine.

A Itàlia també s'han adoptat mesures similars per regular els excedents de vi, així com la destrucció de raïm encara immadur als ceps per reduir l'oferta.

A la Gran Bretanya ha passat el mateix amb la cervesa. Segons la British Beer and Pub Association (BBPA), des de mitjans de maig 47.000 propietaris o gestors de pubs es van haver d'enfrontar a la tasca de destruir 70 milions de pintes de cervesa per tot el país, gairebé l'equivalent a 16 piscines olímpiques, informa Quim Aranda.

Els productors francesos més prestigiosos també han trobat altres maneres de donar sortida al vi en temps de crisi. La setmana que ve se subhastaran 3.000 ampolles de 500 cellers de la regió de la Borgonya, i tots els diners que es recullin aniran a parar als hospitals de la regió.