Deu anys per aturar la sisena gran extinció

Un estudi alerta que l’activitat humana multiplica per cent el ritme d’extinció d’espècies

L’ extinció d’espècies com a conseqüència de l’activitat humana és un problema d’efectes més immediats que el canvi climàtic i pot ser l’amenaça ambiental més greu per a la supervivència de la humanitat. Això conclou un nou estudi que ha analitzat el declivi en les poblacions d’animals vertebrats de tot el món i que, tal com sostenen els autors, emfasitza la urgència extrema d’emprendre accions globals per salvar els sistemes essencials dels quals depèn l’espècie humana.

El treball, publicat a la revista PNAS i liderat per l’investigador Gerardo Ceballos, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, conclou que el ritme actual d’extinció d’espècies és més de cent vegades superior al que ho seria sense l’activitat humana. Això pot fer que una cinquena part de totes les espècies d’éssers vius estiguin en perill d’extinció el 2050 i, segons els autors, a finals de segle l’amenaça s’estendria a més de la meitat de totes les espècies del planeta.

"La situació és dramàtica", diu Joan Real, director de l’equip de biologia de la conservació de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). "El problema és molt greu", confirma Salvador Carranza, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) del CSIC i la UPF. "Estudis com aquest són importants per traspassar dades científiques a les instàncies polítiques", afegeix.

El treball constata que cada any dels últims cent s’han extingit tantes espècies com les que haurien desaparegut sense la intervenció humana en un segle. 543 espècies de vertebrats s’han extingit en els últims cent anys, un procés que sense la influència humana s’hauria produït en 10.000 anys. Segons els autors, en aquests moments hi ha 515 espècies de vertebrats amb menys de mil individus, d’entre el total de les 29.400 espècies estudiades. D’acord amb el criteri de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les sigles angleses), es pot dir que aquestes 515 espècies estan en perill crític d’extinció, la majoria de les quals a Sud-amèrica, Oceania i l'Àsia.

Una de les anàlisis més interessants de l’estudi és la comparació entre la distribució d’aquestes espècies en estat crític i les 388 espècies que tenen entre mil i cinc mil individus, i que, per tant, estan menys amenaçades. Els resultats mostren que el 84% de les espècies amb menys de cinc mil individus viuen a la mateixa zona que les espècies en perill crític. Això indica que aquests hàbitats es degraden ràpidament i que aquestes espècies es podrien trobar aviat en estat crític. "El que fem en els propers cinc o deu anys definirà el futur de la humanitat", ha dit Ceballos en declaracions al New York Times.

La pèrdua de biodiversitat és un problema que s’assembla al de l’emergència climàtica perquè és difícil relacionar les conductes individuals o col·lectives amb l’evolució futura dels ecosistemes. "¿Tan greu és que s’extingeixi el tritó del Montseny?", es pot preguntar algú que arriba a casa amb una pinya acabada d’aterrar de Costa Rica, mentre aparca el cotxe nou de trinca després d’una llarga jornada laboral a l’altra banda de la ciutat. "Quan una espècie desapareix, deixa de proporcionar un servei a l’ecosistema i això pot alterar-ne l’equilibri", explica Carranza. A més, "cada vegada que s’extingeix una espècie, s’extingeix un genoma que ha evolucionat durant milions d’anys, cosa que pot limitar l’obtenció de productes com alguns medicaments", afegeix. D’altra banda, "qualsevol espècie viva té un valor moral intrínsec –sosté Real– i això fa que tinguem un deure ètic". "Per què conservem les esglésies romàniques?", es pregunta l’investigador.

Encara som a temps d’actuar, però la finestra d’oportunitat és gairebé tancada, escriuen els autors del treball, mentre fan una crida a aturar la destrucció d’hàbitats naturals i el comerç d’animals salvatges, cosa que, afegeixen, alimenta pandèmies com l’actual. Sobre aquesta qüestió, Ceballos ha fet una declaració reveladora al New York Times: "La vacuna per a la covid-19 eren els hàbitats naturals".