Retrobades sense petons. En sabrem?

Mantenir la distància social i no abraçar familiars i amics després del confinament és un gran repte

Una de les coses que permet el desconfinament a Catalunya i que més esperava tothom és la possibilitat de retrobar-se amb familiars i amics, amb grups de fins a deu persones sanes i preservant les mesures de seguretat pertinents. Aquestes mesures impliquen, per exemple, mantenir el distanciament físic que evita possibles contagis. Això comporta, necessàriament, que hem de canviar la manera de relacionar-nos i evitar aquesta manera de fer tan mediterrània de repartir petons i abraçades a amics, coneguts i saludats. Ho sabrem fer? El Dr. Iñaki Marina, especialista en medicina interna, director mèdic de Healthcor Clínica i Espai de Salut i membre de Top Doctors, explica que la primera cosa que hem de tenir present en aquestes retrobades són, de fet, dos conceptes: una autoavaluació rigorosa i una autocura proporcionada. I això què vol dir? "Autoavaluació en el sentit que aquests dies inicials, si ens escoltem el cos una mica i descobrim presència de tos, mucositat, mal de coll o de cap, congestió o diarrees... no hauríem de participar en retrobades. Per altra banda, és important que l'autocura sigui proporcionada, és a dir, procurar interaccionar amb les mesures de protecció sense exagerar el risc dels contactes que es puguin produir, però també sense minimitzar-los". Per tant, la primera cosa que cal tenir present és que si presentem algun símptoma no ens hem de trobar amb ningú i que si estem bé i volem fer aquestes trobades, hem de fer prevaldre el sentit comú.

Posem-nos en aquest segon escenari. Ens trobem bé i quedem amb la família. Quines precaucions hem de prendre abans i després de les trobades? Dr. Marina: "En primer lloc, segon i tercer, rentat exhaustiu de mans! No oblidem que amb l'ús de les mascaretes minimitzem la dispersió i el risc de contagi per via aèria, però és quan ens toquem el nas i la boca amb les mans contaminades que ens contagiem per contacte. Respecte a fer-se petons, entenc que hi ha situacions en què és inevitable i que les respostes emocionals passen per damunt de la raó. En tot cas, s'haurien d'intentar mantenir les mesures de protecció i després tornar-nos a rentar mans (i si hi ha hagut contacte facial, també la cara)". L'aspecte important, recorda l'especialista en medicina interna, és tenir present que la distància física és fonamental perquè "la principal via de transmissió del coronavirus és per inhalació de les gotetes que emet una persona infectada". Iñaki Marina també recorda que, "malgrat l'absència de simptomatologia, hi ha persones que estan infectades i, per tant, amb capacitat de transmetre el virus", i per això cal mantenir distàncies i fer servir mascareta.

Frenar un impuls natural

La teoria ens la sabem tots, però la primera retrobada amb l'àvia a qui no veus des de fa dos mesos i mig, o amb aquell amic que és com un germà, serà una situació tan forta emocionalment que, amb tota probabilitat, no sabrem reprimir l'impuls d'abraçar-nos per demostrar com ens hem enyorat. Podem evitar, realment, aquesta abraçada? Dolors Liria, psicòloga experta en psicoteràpia i salut professional i membre de la junta de govern del COPC, entén que aquesta reacció va més enllà de la part racional que sap que cal mantenir les distàncies: "Hem de tenir en compte que aquest distanciament no és natural. Per això la vivència serà molt diferent en cada persona i la cosa important és que cadascú es pugui escoltar i veure com se sent; fins i tot preveure-ho abans de la retrobada. És molt important avaluar les expectatives que ens hem fet aquests dies de com serà la trobada i ajustar-les a la realitat del moment". Per això la psicòloga recomana poder parlar-ne abans: "Una bona estratègia és anticipar-s'hi i parlar-ne abans i entendre tots plegats que serà estrany. Fer contenció pactada entre tots perquè sigui una mica més fàcil". Hi coincideix l'experta en educació emocional i pedagoga Eva Bach: " Parlar-ne abans del retrobament sempre hi ajuda. És bo i recomanable anticipar com serà i com ens podem sentir, planificar una mica com ho farem, què farem i què no farem. Això ens facilitarà interioritzar els canvis abans de la trobada i en el moment que es produeixi estarem més mentalitzats, més segurs i més tranquils". 

Dolors Liria reconeix: "Res pot substituir el contacte, el confort d'una abraçada o un petó, però la manera de poder contrarestar aquesta falta d'abraçades pot passar per expressar verbalment el que sentim. Ens podem dir: 'Quines ganes tinc d'abraçar-te encara que no pugui!' És cert que el llenguatge no verbal és sempre més efectiu i directe que el verbal, però ara és el que tenim". Eva Bach afegeix: "El llenguatge corporal ens ofereix possibilitats de gestos i mirades que poden compensar una mica la falta de contacte. Una salutació amb les dues mans juntes i abaixant el cap, a l’estil oriental; imaginar que ens enviem una pluja de cors, de petons, de bons desitjos... mentre ens mirem als ulls durant uns segons; posar-nos les dues mans al cor o creuades a les espatlles, com si abracéssim la persona, mentre la mirem. I també podem buscar paraules boniques que acompanyin alguns d’aquests gestos".

I com hem de reaccionar si algú fa el gest de voler abraçar-nos o petonejar-nos per no resultar desagradables si ens hi neguem? Eva Bach reitera: "La millor opció per evitar situacions desagradables és parlar-ne i anticipar-se abans. Dient exactament això, demanant-nos que fem l’esforç de contenir-nos per no haver de resultar desagradables si algú fa algun gest que encara no podem fer". I si veiem que està a punt de produir-se la situació i cal dir-ho per evitar-la, ho diem. Amb tota naturalitat: 'No, gràcies, disculpa'. Hi tenim tot el dret en una situació com aquesta, no és cap mania, almenys en les primeres fases".

Nova normalitat?

¿I fins a quin punt és important assumir que això va per llarg i que aquesta nova normalitat de la qual parlen les autoritats no tindrà res a veure amb la nostra normalitat? "De la mateixa manera que quan vam començar el confinament una de les grans recomanacions era fer l'esforç d'acceptar-ho per poder seguir amb la nostra vida quotidiana –diu la Dra. Liria–, doncs ara igual. En aquest desconfinament progressiu també serà progressiu que ens anem adaptant a una situació que no és gens natural i que requerirà un cert temps. Per això també recomano fer aquestes retrobades de manera progressiva. Tampoc cal que ens trobem tots el primer dia, cadascú necessitarà el seu temps per gestionar el retrobament i entendre que no seran trobades com les d'abans". Eva Bach afegeix: "Al principi estarà molt pautada per les autoritats i és clar que serà diferent de la normalitat anterior. Però més tard o més d’hora, tinc absoluta confiança que recuperarem moltes coses bones de la normalitat anterior; també d'altres de no tan bones o gens bones, malauradament. En tot cas, la nova normalitat serà millor que la situació de confinament actual".