125 dies a l'UCI: "Quan em vaig despertar em pensava que una màfia m'havia segrestat"

El Raúl Romero no recorda gairebé res dels quatre mesos que ha passat greu a l'Hospital de Terrassa

Quan es va despertar i va veure's en un llit envoltat de persones i sense poder moure's, el Raúl Romero es va ensumar alguna cosa estranya. "Pensava que era una màfia que m'havia segrestat", diu a l'ARA amb humor. Però va anar veient que tothom li deia "campió" i "crac" i això no quadrava amb la seva idea del crim organitzat. "Perquè deu ser?, em preguntava". Finalment, algú li va dir que estava resistint bé als tractaments i va entendre que estava ingressat en un hospital. Als seus 58 anys, va sortir ahir de l'UCI de l'Hospital de Terrassa, després de 125 dies dels quals només recorda les últimes setmanes. 

Quan el Raúl va ingressar a l'UCI el 27 de març, Catalunya acumulava 1.000 morts per coronavirus i avui en compta 12.000, amb canvi de criteri inclòs entre les dues dates. Per l'UCI de l'hospital de Terrassa, mentre ell estava ingressat, hi han passat 63 pacients pels 32 llits, ampliació d'una unitat que en tenia només 6. "L'últim que recordo és anar a fer-me la PCR per una febre. L'endemà ja estava a l'UCI i no recordo res", relata. En aquests quatre mesos, l'estat espanyol ha viscut confinat amb un estat d'alarma, s'ha desconfinat i a hores d'ara viu un rebrot, l'economia s'ha encongit a gairebé tots els països del món i s'han perdut, segons l'Organització Internacional del Treball, prop de 400 milions de llocs de treball en el món. 

Tot això el Raúl s'ho ha perdut, en una UCI que amb ell ingressat va arribar a ocupar 34 llits i després a buidar-se, i recorda aquests mesos com si només haguessin passat "uns minuts" des de llavors. S'ha trobat un món diferent. Al contrari que la seva mare, la Josefina, que ha viscut els dies més llargs de la seva vida a l'espera, cada dia, de "la trucada" de l'hospital que l'informava de com estava el seu fill. "Les infermeres m'han reconegut que ha estat a punt de morir diverses vegades. Cada dia em pensava que podien comunicar-m'ho", explica ara alleujada.  

Les primeres paraules que va dir el Raúl quan li van treure la traqueotomia van ser: "Ja està?" "Es pensava que seria molt més difícil de treure", explica la Laura Sánchez, que repassa la trajectòria complicada d'un pacient que ha superat adversitats enormes. "Quan ja estava superant el covid-19, cap a finals de maig, va agafar un germen que li va generar una altra pneumònia multiresistent", explica. Va haver de seguir un tractament molt agressiu perquè no responia als antibiòtics i durant aquests mesos ha rebut diversos tractaments pel covid i molta sedació, "fins i tot ha presentat quadres d'abstinència després", afegeix la doctora. Ara, segueix amb diàlisi i una insuficiència renal, però està animat i va recuperant la capacitat motora. Aquest dimecres ha anat per primera vegada al lavabo caminant. 

El Raúl va arribar de Veneçuela a Madrid al març de l'any passat, però es va desplaçar a Barcelona perquè va trobar una feina com a porter a la deixalleria de Terrassa. El seu contracte venç a l'agost, però creu que el renovaran. "Diria que m'hi esperen", expressa. La seva mare es va quedar a Madrid perquè tenia una operació de genoll per al 10 de març. "El 13 em van enviar cap a casa per la pandèmia i vaig haver de fer la rehabilitació mirant vídeos", narra la Josefina, que va acabar desplaçant-se a Barcelona quan ja podia visitar al seu fill a l'hospital.  

La Josefina està molt agraïda a l'Hospital de Terrassa: "L'han tractat molt bé", diu, i destaca el contrast amb el fill de la seva neboda, que va morir a Veneçuela amb covid-19 als 34 anys. Per al Raúl, enginyer agrònom de formació que no pot exercir a l'Estat perquè el seu títol no està homologat, hi ha dues coses molt importants de cara a la seva recuperació: "Poder tornar a pujar al cim d'una muntanya i poder ajudar de debò a cuidar el medi ambient en aquest planeta".