No tot és bacallà a Islàndia

Carns i peixos són els grans protagonistes a la taula, siguin fumats, adobats, marinats o fermentats

Islàndia s’ha posat de moda com a destinació turística. Una illa que meravella pel seu paisatge volcànic, les immenses glaceres i cascades, els llacs d’aigua calenta o el sol de mitjanit. Un país amb molt per descobrir, també des de la vessant gastronòmica. Al Menja’t Andorra us animem a conèixer-la una mica més. No tot és bacallà a Islàndia.

Un tret diferencial de la cuina islandesa, tenint en compte la seva dura climatologia, és la necessitat de preservar la carn i el peix el màxim temps possible, motiu pel qual predominen els fumats, els adobats, els marinats i fins i tot els fermentats.

Bona part de l’economia d’aquesta illa de gel es basa en el peix i, per tant, és normal que hi tingui un pes destacat a la seva cuina. El peix sec (‘harðfiskur’), la carn de tauró (és tradicional menjar-la fermentada el 23 de desembre, per la festa de San Torlak), el salmó fumat, la truita (hi ha espècies que només es troben allà), l’arengada i, per descomptat el bacallà: el seu fetge és considerat una delícia. Són peixos que podem trobar cuinats de diverses maneres: en sopa (‘fiskisúpa’), en mandonguillles (‘fiskibollur’), amanides, cuinat com a potatge o com a aperitiu (no us perdeu el ‘graflax’, selecció de peixos fumats).

Però al peix li fa la competència directa la carn, especialment la de corder. Com que al país està prohibit l’ús d’hormones per a l’alimentació del bestiar, aquesta carn és d’una elevada qualitat. Generalment, i com no podria ser d’altra manera, es menja fumada, tot i que també la trobem en patés o ja en plats tradicionals com l’’svie’, cap fumat de corder. També estan molt estesos a les taules dels islandesos els plats amb carn de balena i de ren (que ells mateixos cacen). Un plat típic i sorprenent és l’’hrútspungur’, pastís de carn fet amb testicles de corder macerats.

Per beure durant els àpats, els islandesos són fanàtics de l’’skyr’, una mena de iogurt baix en greix altament nutritiu i que es fa amb diversos sabors. I pels que prefereixin beuratges més forts, la beguda alcohòlica nacional és el ‘brennivin’, aiguardent fet de polpa de patata destil·lada, aromatitzat amb llavor de comí.