El 'boom' de les begudes (llets) vegetals: n'hi ha per a tant?

Andorra la VellaEn primer lloc, ha de quedar clara una cosa. No són llets. No es poden anomenar així, malgrat tenir color i textura similar, malgrat emprar-se com a substitutiu d'aquesta, malgrat poder-se barrejar amb el cafè i els cereals, o utilitzar per a cuinar. Tècnicament s'anomenen begudes vegetals, i han proliferat els darrers anys amb diverses opcions d'ingredients principals. Inicialment pensades per als intolerants a la lactosa, han guanyat pes també arran de l'augment dels vegetarians vegans, que rebutgen tastar res que tingui origen animal. I s'han acabat de consolidar gràcies a una tendència que cada cop té més adeptes i que gira al voltant de la idea que la llet animal (de vaca, d'ovella) no és beneficiosa per al nostre organisme, sobretot en el cas dels adults. De fet, som els únics mamífers que seguim bevent llet quan deixem de ser infants. Les crítiques més extensives sobre els làctics van dirigides al fet que són indigestos, generen mucositat o fins i tot poden portar a patir malalties com artritis reumanoide, problemes circulatoris, asma o càncer.

Però deixant una mica de banda aquest debat, el que està clar és que la proliferació de les begudes vegetals permet ampliar les possibilitats d'elecció per als nostres esmorzars, berenars o fins i tot per quan volem cuinar. No són tan cremoses ni porten tan calci com la llet. Però n'hi ha de diferents gustos, amb diferents propietats segons el que estiguem buscant o el nostre cos ens demani, i amb múltiples beneficis. Es tracta de saber escollir quina és la que millor s'adapta a les nostres necessitats, i d'anar variant també en funció d'això.

L'Anna Pallé i la Raquel Moure, sòcies de la botiga De Bon Gra d'Andorra la Vella, ens fan algunes recomanacions i propostes sobre begudes vegetals. Les podem trobar al seu negoci.

Beguda d'avena

És de les primeres alternatives a la llet animal que va sortir al mercat. Pel seu baix contingut calòric, està molt recomanada per a les persones que volen perdre pes. Conté molta energia i poc greix, així com un alt contingut en fibra. A més, ajuda a combatre el colesterol i té àcids grassos essencials com antioxidants i vitamina E. La seva textura és la més similar a la de la llet, és a dir, és la menys aigualida de totes.

Beguda d'arròs

També és una de les primeres. No s'ha de confondre amb l'aigua d'arròs, el líquid que utilitzem sobretot quan tenim indigestió, fruit de bullir arròs amb d'altres ingredients astringents. Com a punts a favor, és molt lleugera (la que menys calories té), dolça, i no conté gluten. Per tant, apropiada per als celíacs. Es digereix molt bé i té un component relaxant. Té, a més, propietats depuratives i hipotensores.

Beguda d'ametlles

És molt energètica, motiu pel qual està molt indicada per a nens en edat de creixement, persones anèmiques o que necessiten un complement alimentari. Ajuda a prevenir l'osteoporosis (té més calci que la majoria de les begudes vegetals), a reduir el colesterol i conté dosis importants de vitamina E i magnesi.

Beguda de soja

Estem davant la beguda vegetal més controvertida de totes. Pels seus nutrients, és de les més beneficioses, i de fet s'utilitza des de fa dècades. Digestiva, molt apropiada per a diabètics ja que allibera els sucres poc a poc, ajuda a combatre el colesterol, té un alt contingut en calci i conté isoflavones, motiu pel qual és molt recomanable per a les dones amb síndrome premenstrual.

Però, ara bé, la beguda de soja també té detractors. És rica en fitoestrògens, fet que la relaciona amb el càncer de mama. Per aquest motiu "es recomana que, sobretot les dones, la prenguin esporàdicament", exposen des de De Bon Gra. A més, afegeixen, és habitual que la soja provingui de cultiu transgènic. S'ha de mirar bé la informació de l'envàs abans d'optar per una o altra marca.

Aquestes són algunes de les propostes més consolidades, però el mercat constantment en treu de noves, expliquen l'Anna i la Raquel. Com la beguda de xufa, semblant a la orxata però menys dolça i amb molta proteïna, tot i que sense calci. També estan sortint barreges buscant seduir el consumidor a través del gust. Alguns exemples, la beguda d'arròs amb plàtan i maduixa, la d'avena i arròs amb cacau, o la d'avena amb coco. De fet, la beguda de coco també és una de les que més està en auge. I n'aniran sortint de noves, no ho dubteu.

Així mateix, i per complementar aquestes begudes davant el dèficit de calci que presenten en comparació amb la llet, és recomanable "prendre sèsam o ametlles".

L'altra alternativa, la llet fresca

D'entre els detractors de la llet animal, n'hi ha que l'eviten perquè plantegen que la majoria prové de ramaderia industrial. Introduir substàncies químiques i mètodes poc naturals per afavorir la producció en sèrie i així abaratir cosos no és el millor per a la nostra salut. L'alternació hormonal, els antibiòtics, l'alimentació transgènica, els pesticides... tot això pot passar al nostre organisme.

Pels qui no volen renunciar a la llet, però a la vegada la volen de màxima qualitat, l'alternativa és la llet ecològica, o la fresca. Aquesta darrera té un gust més bo (més similar al de la llet pura, si es pot dir), i està pasteuritzada però no esterilitzada, és a dir, no esta sotmesa a tractaments per eliminar gèrmens que treballen amb temperatures superiors als 100 graus. Aquest fet permet mantenir gairebé tots els valors nutricionals de la llet recent munyida de la vaca.

El principal inconvenient de la llet fresca és que ha d'estar sempre a la nevera i que té una data de caducitat relativament curta, d'uns quinze dies.