La cúrcuma, superaliment o colorant alimentari?

Originària de l'Àsia, ha arribat amb força a occident com a espècia que ajuda a combatre el càncer, malalties hepàtiques i per millorar la memòria

Són molts els seus defensors, els que estan convençuts dels seus beneficis per a la salut i l'inclouen dins la llista dels superaliments. Són tants, que el seu consum a occident no ha parat de créixer els darrers anys. La cúrcuma ha passat de ser un aliment pràcticament desconegut per als europeus, a trobar-se a bona part dels supermercats. Però no oblidem que es tracta d'una espècie amb molts segles de vida, provinent del sud-est asiàtic i la Polinèsia, utilitzada sobretot com a colorant alimentari (té un to ataronjat). De fet, és un dels ingredients bàsics de la cuina índia, que l'aplica tant en arrossos com en carns i vegetals. És una de les espècies principals del curri.

La cúrcuma s'utilitza des de fa més de 2.000 anys, en un inici de manera molt diferent a l'actual, ja que es feia servir per tenyir teles com la llana, el cotó o la seda. També s'utilitzava per fer perfums i per tenyir parts del cos, tot i que ja fa dos mil·lennis es començaven a intuir les propietats beneficioses per a l'organisme. La medicina tradicional índia, l'aiurveda, la va introduir com a element curatiu per tractar el dolor físic, malalties del fetge i intestinals, i per millorar l'agudesa mental, entre d'altres.

Tornant al vell continent i a l'actualitat, la Unió Europea ha catalogat la cúrcuma sota el nom d'E-100, en la categoria d'additius alimentaris, que serveixen de colorant. Però són molts els que recuperen la idea aiurvèdica que aquest colorant va més enllà i que ajuda a prevenir o curar malalties com el càncer, l'Alzheimer i la depressió. Es converteix per tant en un ajudant dels tractaments convencionals per als pacients amb aquestes malalties.

Propietats

La cúrcuma actua com a "antiinflamatori i antioxidant", va bé per a la memòria i ajuda a combatre malalties hepàtiques i artrítiques, exposen la Raquel Moure i Anna Pallé, sòcies de la botiga De Bon Gra a Andorra la Vella. Calmen el dolor i la indigestió. De Bon Gra és dels que ha viscut de primera mà un augment exponencial de la demanda d'aquesta espècia per part dels seus clients.

Dins i fora l'organisme, ja que també es pot trobar la cúrcuma en mascaretes, pels seus efectes positius per a la pell.

Hi ha evidències científiques que acrediten tots aquests beneficis, tot i que també n'hi ha que desmenteixen qualsevol propietat curativa. La comunitat científica no s'acaba de posar d'acord. Per aquest motiu, Moure i Pallé recomanen assessorar-se amb el metge de capçalera abans de prendre cúrcuma, sobretot en el cas de patir alguna malaltia sobre la qual es defensa que incideix, ja que també pot tenir efectes secundaris negatius. Per exemple, no està indicada per als que pateixin de càlculs biliars o tinguin pedres a la vesícula, ni es recomana a les persones que s'han de sotmetre a una intervenció quirúrgica.

La cúrcuma s'extreu de l'arrel de la 'Curcuma longa', una planta tropical de la família de les zingiberàcies."Té un gust amarg", motiu pel qual no es pren directament. La seva arrel es pot ratllar, afegir al menjar o fins i tot posar-la a infusió, expliquen les sòcies de De Bon Gra, tot i que també es pot comprar directament en pols per posar als guisats, per exemple, al suc de taronja o al batut. Així mateix, també es troba en pastilles, de venda a la farmàcia (com si es tractés d'un complement vitamínic), o amb suc de cúrcuma, com si fos un xarop, que cal prendre diàriament.

Nens, adults i grans poden prendre aquesta espècia asiàtica, asseguren Moure i Pallé. Un condiment històric que, independentment de si té o no propietats curatives, el que segur que farà és aportar color als nostres plats.