BLOG GASTRONÒMIC
Microsites Gastronomia 30/04/2015

El pecat de Cal Serni

Cada racó vol ser protagonista amb detalls que, amb el frec del vent, deixen una melodia encara més encisadora

Maxime Ducker
2 min

Cal Serni. Quasi ja podríem escriure un punt final. Potser a aquells que no hi han anat mai, la menció de 'Cal Serni' no els diu res, però tan bon punt hi arribin, ho entendran tot.

Només aterrar, l’entorn et captiva: vistes panoràmiques espectaculars, arbres fruiters dels quals broten magnífiques flors, sorolls d’animals de granja i espais particulars per oferir serveis zen. Cada racó vol ser protagonista amb detalls que, amb el frec del vent, deixen una melodia encara més encisadora.

Sí, a banda de ser una casa pairal, és un restaurant, un hotel rural, un museu, una granja, un hort, un celler, un herbari, un obrador, una botiga i, fins i tot, una capella. Onze per u: aquesta és la fórmula de Cal Serni.

El restaurant és petit, massa pel que s’arriba a fer en aquelles cuines. Comensals a taula, ells mateixos decideixen per tu: “us oferirem un menú gastronòmic perquè pugueu tastar les delícies de casa nostra”. Ni dos minuts i ja tenim el primer plat. Un compàs perfecte entre la cuina i el servei de sala: “bròcoli empanat amb farina de cigrons i de castanya...”, “mousse d’espàrrecs blancs amb llavors de rosella...”.

I no exagero quan dic que l’atenció és immillorable. Les recomanacions de la guia Michelin així ho revelen. Una paret plena de reculls de premsa amb articles que documenten part del seu pas per la història. Els nens també gaudeixen des del primer minut, acabant la jornada amb una visita per la granja.

Redacto aquest article recelosa, no volia que ningú més descobrís aquest racó amb encant. Hagués volgut que fos un amagatall, descobert per quatre afortunats entre els quals em trobava jo. Però no publicar-ho seria un pecat.

Punt final.

stats