FINALISTA PREMI JOVE PERIODISTA

El hip-hop a Andorra

El fet que l’art que trobem a Andorra sigui purament decoratiu trenca amb els fonaments principals de la cultura original d'aquest moviment

Patrícia Pérez-pastor De Menezes
4 min

Andorra la VellaEl hip-hop és un moviment cultural que es compon de diferents disciplines artístiques que van néixer entre els joves d’una subcultura marginal del sud del Bronx (Nova York) durant la dècada dels 70. Els quatre elements que representen les diferents manifestacions de la cultura són: el rap, el 'djing', el 'graffiti' i, per últim, el 'breaking', és a dir, la dansa. La funció inicial d’aquest moviment, el hip-hop, era que els joves que volien rebel·lar-se contra les desigualtats que vivien en aquestes zones urbanes d’escassos recursos ho poguessin fer mitjançant aquesta disciplina. Així doncs, el hip-hop va funcionar com una manera d’autoexpressió reivindicativa que proposava fer reflexionar, desafiar, una alternativa o simplement transmetre la situació de misèria que vivien mitjançant l’art.

Avui en dia, a nivell mundial, encara apareixen nous estils en cada un dels elements inicials que s’adapten als nous contextos culturals però sense deslligar-se dels principis fonamentals d’aquesta cultura.

Però, ara, sense anar tan lluny, quins dels quatre elements trobem a Andorra, qui en forma part i com ho viuen?

D’una manera més 'underground' (que es desenvolupa al marge de l’activitat pública oficial) trobem les batalles de rap que organitzen els mateixos joves del país, mitjançant les xarxes socials, com per exemple la plataforma de Facebook o Instagram, en què informen a la resta dels joves del dia, l’hora i el lloc on es realitzarà la batalla entre els diferents MC (terme amb el qual es denomina als rapers). Un dels organitzadors, Adrià Gómez Martos, manifesta el temps i dedicació que li ha suposat aconseguir realitzar aquest tipus d’esdeveniments, sobretot amb l’ajuda dels seus amics més propers amb qui comparteix l’afició i amb els quals van fer néixer la idea d’aquest projecte que pretén unificar i donar un lloc a tots aquells que d’alguna manera viuen la cultura hip-hop.

L’Adrià ens diu “Andorra no és només l’avinguda Carlemany, i és per això que el que volem és fer-nos conèixer, que la gent vegi que els que vivim aquí no som robots, que hi ha gent diferent que té coses a dir i coses a aportar, gent disposada a cridar el que pensa. Però perquè això pugui arribar a l’objectiu es necessita el suport del comú per a tos els joves emprenedors, no només a nosaltres sinó a tots aquells que tenen un projecte entre mans. Sobretot, avui en dia no és fàcil trobar joves que tinguin un motiu pel qual es vulguin moure. És precisament per això que s’ha de donar el màxim suport a tots aquells que tenen alguna cosa a aportar a la societat andorrana”. Per a l’Adrià, el hip-hop és la manera d’expressar tot allò que amb les seves paraules, gestos i actes no pot.

Una altra manifestació artística que va néixer amb un caràcter reivindicatiu i que posa en relleu la llibertat d’expressió en zones urbanes és el 'graffiti', tot i que en trobem mostres reduïdes a Andorra. De fet, les que en trobem són d’un caràcter purament estètic ja que solen ser pactades amb el comú; per tant, no sempre són una expressió totalment sincera i lliure com la dels 'graffitis' que caracteritzen el moviment del hip-hop.

Pel que fa a la dansa, a Andorra fa anys que la trobem molt estesa, tant en els esbarts com en les acadèmies de dansa clàssica. En canvi, la vessant més urbana, no fa tant temps que la trobem plenament en actiu en aquest petit país. Hi ha tres escoles de dansa en les quals s’imparteixen classes d’aquest tipus i aquestes són Liquid Dansa, Areaesport, Fit Dansa i TC escola de dansa. En aquests centres, així com en el cas del 'graffiti', la finalitat del ball és sobretot estètica i predomina l’art de la 'performance' (actuació) més que l’art reivindicatiu. Per tant, quin és el tipus de dansa que encaixa més amb el moviment del hip-hop? Un dels impulsors de la dansa urbana a Andorra és el Patrick Sanches. En Patrick ha estat professor en diferents escoles que abarquen l’estil més urbà de la dansa, que és l’estil que més domina, el que es pot anomenar la vessant més 'Old school' de la dansa urbana.

Aquesta vessant engloba els primers tipus de dansa que van aparèixer en la modalitat hip-hop, com per exemple el 'popping', el 'locking' o el 'krump'. En Patrick és de fet un dels pocs professors que trobem d’aquestes modalitats del hip-hop aquí a Andorra. A més de ser professor, el Patrick sempre ha tingut la idea de promoure la veritable dansa de carrer. Aquesta que permet als joves juntar-se una tarda al parc i compartir tot el que saben entre ells. Més d’un cop ha realitzat diferents trobades de ballarins disposats a fer un tipus d’intercanvi de coneixements. Ens diu, “cal donar més oportunitats i facilitats a l’art de carrer, i no associar sempre les drogues amb el hip-hop.”

Després de veure les diferents vessants urbanes que es donen al país, podem veure que en alguns dels casos, el fet que l’art que trobem a Andorra sigui purament decoratiu trenca amb els fonaments principals de la cultura original del hip-hop, que té com a finalitat última l’expressió més sincera. Tot i així, observem clarament que sí que existeix un art de carrer, que sovint no es deixa veure, o no està el suficientment fomentat i impulsat per les entitats a les que els hi correspon fer-ho. És cert que es podria dir que vivim en un dels països més conservadors del món, però això no justifica el fet que no es contribueixi als nous moviments que podrien sorgir de tots els projectes que s’intenten tirar endavant. De fet, el vanguardisme del segle XX mai hagués estat el que és si els artistes no haguessin intentat experimentar, innovar i trencar amb l''statu quo' de l’època. Per això mai sabem quin xoc cultural o quin nou moviment podríem estar a punt de viure, i cal donar oportunitats a tots els propòsits que sorgeixen.

stats