FINALISTA PREMI JOVE PERIODISTA

Tots representats?

La situació de mala representació en les institucions, juntament amb el fet que una minoria dels habitants tenen dret a vot, pot posar seriosament en dubte la qualitat democràtica del país

Des de la aprovació de la Constitució al 1993, Andorra ha viscut 7 legislatures parlamentàries (incloent l'actual), de les quals 6 han vist obtenir a una llista almenys la meitat dels escons, i 4 d'aquestes amb majoria absoluta, una xifra que és sorprenent i visualitza que no ens trobem en un sistema bipartidista com el dels Estats Units, i que els protagonistes d'aquestes majories absolutes han estat de, almenys, tres tendències polítiques diferents. D'aquestes, només la de la primera legislatura de l'actual cap de Govern va obtenir més de la meitat dels vots, i malgrat això, el repartiment dels escons era enormement desproporcionat.

En general, si consideressim el repartiment dels escons al Consell General si tot el país fos circumscripció única, cap altra de les majories absolutes que han governat el Principat s'hauria produït, donant lloc a errors de representació molt elevats entre els repartiments teòrics i els repartiments reals (8 escons d'error de mitjana). Aquesta mala distribució dels escons es deu, essecialment, al sistema electoral del país, en particular als candidats parroquials (en contrast amb les llistes nacionals).

Malgrat això, el sistema electoral mitjançant el qual s'escull el Consell General és relativament proporcional comparat amb les eleccions als comuns, on la llista més votada obté, automàticament, la meitat dels consellers comunals, repartint la resta proporcionalment. D'aquesta manera, mentre el Consell General és altament susceptible d'obtenir una majoria absoluta d'una llista en unes eleccions, els comuns la tenen garantida per llei. Aquesta situació de mala representació en les nostres institucions, juntament amb el fet de que una minoria dels habitants del Principat tenen dret a vot com a andorrans, pot posar seriosament en dubte la qualitat democràtica del nostre país.

Aquesta susceptibilitat a les majories clares no és només resultat d'un sistema electoral que busca emfatitzar la representació territorial, sinó que és deliberada, amb l'objectiu de facilitar la governabilitat i estabilitat del país. Així ho defensa Esteve Vidal, secretari general de Demòcrates per Andorra, qui assenyala que aquest model “reflecteix el pes de la història i la importància del territori, i una voluntat clara que aquest sistema generi les majories per assegurar una estabilitat política”. Vidal afirma que “de trobar-nos en un sistema proporcional, hi hauria hagut més de 7 legislatures”, argumentant que un Consell General més divers podria donar lloc a una certa inestabilitat política. Així doncs, des del partit del Govern, Vidal ha defensat els “bons resultats” fruit d'aquest sistema electoral, tant en les ocasions en què han sortit beneficiats i en les ocasions en què no, afegint que les mancances habituals de sistemes poc proporcionals, com la degeneració en un bipartidisme o la marginació de grups polítics secundaris, no es donen al Principat, i el sistema no perjudica a la representació de l'electorat andorrà.

Aquesta visió contrasta en gairebé la seva totalitat amb la de Joan-Marc Miralles, de Socialdemocràcia i Progrés, la formació més petita amb representació a la cambra legislativa actualment, qui assenyala l'actual sistema electoral com a injust per a la seva mala representació de l'electorat a tots els nivells institucionals. Des de la formació progressista es fa una dura crítica del model actual, defensant un sistema proporcional, tant al Consell General com als comuns, que trenqui amb el sistema de majories i obligui a les diferents formacions i sensibilitats a assolir consensos per a la presa de decisions polítiques i administratives del Principat. Aquesta visió diametralment oposada a la de la formació demòcrata assenyala que l'estabilitat política no pot venir en forma de blocs polítics majoritaris, i que aquesta ha de ser fruit de la negociació i l'acord de les diferents forces parlamentàries, tot afirmant que “la imposició no ha resolt mai els problemes de la societat”. En aquesta línia, des d'SDP s'ha assenyalat que fins i tot dins els grans blocs polítics majoritaris han aparegut diferències i divisions internes que posaven en entredit la seva estabilitat.

La formació progressista també critica el model territorial que reflecteix el sistema actual, afirmant que la representació territorial que suposadament garanteix el sistema electoral al Consell General “queda diluïda pels partits polítics”. Miralles afirmava: “[el model territorial] Necessita una reforma; no crec que estigui esgotat. [...] Avui dia hi ha mobilitat total entre les parròquies, i ens hem d'adaptar a aquesta nova visió del territori”. Finalment, Miralles ha posat en dubte els “bons resultats del sistema” que defensava Vidal, afirmant que diferents aspectes de la política andorrana, notablement la política social, no s'han desenvolupat precisament a causa de les majories parlamentàries.

Malgrat les seves diferències, ambdues formacions consideren que el sistema electoral actual “no posa en entredit la qualitat democràtica a Andorra”, al·ludint als problemes de mala representació de l'electorat, i el fet que aquest electorat no arribi a la tercera part de la població total. “La democràcia a Andorra és sòlida” afirmava Miralles, visió que comparteix el secretari demòcrata. També coincideixen en defensar que Andorra no és susceptible de desenvolupar un bipartidisme, tot i que Miralles sí assenyalava com l'abstenció creixia en l'electorat perquè “les majories imposen, sense cap voluntat de consens, la seva visió”.

A dia d'avui, l'única formació política a Andorra amb representació parlamentària que planteja en el seu programa una reforma d'aquest sistema electoral és SDP, defensant un sistema de circumscripció única i proporcional, tant per als comicis nacionals com comunals, mentre que per al partit del Govern, DA, tal reforma “no és prioritària”. Aquesta reforma hauria de passar per una reforma constitucional, ja que el sistema forma part de la Carta Magna andorrana, motiu pel qual Miralles ha admès que “tot i que la reforma constitucional tard o d'hora s'engegarà, i afectarà a diferents articles de la Constitució”, no és imminent.