Nahuel Passerat: "Per guanyar l'Eufòria no hi ha cap secret, només passar moltes hores a la muntanya"

El guanyador de la cursa més dura de l'Andorra Ultra Trail Vallnord tornarà a participar-hi, aquest any amb Nerea Martínez, i assegura que amb l'únic objectiu d'acabar-la

El francès Nahuel Passerat (Saint Germain en Laye, 1985), juntament amb el seu company d'equip Julián Morcillo, va proclamar-se guanyador l'any passat de la cursa més dura de l'Andorra Ultra Trail Vallnord, l'Eufòria. Van completar els 233 quilòmetres i els 20.000 metres de desnivell en gairebé tres dies, concretament en 69 hores. Enguany, el Nahuel ho vol repetir, però amb una altra parella, la Nerea Martínez, doble campiona de la Ronda dels cims el 2012 i el 2015.

Com vas conèixer l'Andorra Ultra Trail Vallnord?
Va ser als meus inicis en el món del trail, al juliol del 2012. Soc de l'Arieja i, per tant, de seguida com a veí vaig començar a observar les curses de l'AUTV, però en aquella època només estava en condicions de córrer el Solidaritrail. Immediatament em vaig sentir atret pel Mític i molt ràpidament vaig començar a somiar amb la Ronda. Alguns somien amb l'Ultra Trail del Montblanc, però jo somio amb l'AUTV. Vaig acabar sisè del Mític en la meva primera cursa de muntanya de 100 quilòmetres l'any 2014. Després vaig fer la Ronda dels cims el 2015 i el 2016, que vaig acabar en tercer i primer lloc, respectivament. I després l'Eufòria el 2017.

Què té d'especial aquesta prova?
És una cursa feta per muntanyencs i per als muntanyencs. La qualitat de l'organització, l'ambient – incloent el famós gaiter al cim del Comapedrosa– i, sobretot, el fet d'estar durant tot el recorregut a la muntanya, amb uns paisatges que tallen l'alè.

Després de gairebé un any, com recordes Eufòria?
Quan hi penso encara em cauen les llàgrimes. Tinc tants records compartits, no només amb el Julián, sinó també amb els meus amics i la meva família que em van venir a assistir en aquesta prova extraordinària.

Quin va ser el pitjor i el millor moment?
El pitjor va ser quan no podia trobar la meva bossa a la base de vida de la Margineda. Em faltaven sobretot les sabatilles de recanvi que hi havia a dins, i durant 40 minuts la vam buscar per tot arreu fins que va tornar a aparèixer de miracle! A més, Imanol Aleson també m'havia ofert un dels seus parells de sabatilles. El millor van ser tantes coses... però probablement em quedo amb la nostra arribada i sobretot amb l'aperitiu improvisat enmig de la nit que vam fer amb les nostres famílies i amics. Era irreal, i estàvem igual de cansats que de feliços, per haver-nos retrobat amb els nostres éssers estimats.

Què et va semblar el recorregut? Canviaries alguna cosa?
És el Sant Grial de l'ultra de muntanya. Després d'Eufòria tot sembla brutal! Crec que l'organització ja ha corregit alguns detalls per a la propera edició, però per a mi és perfecta, m'agrada molt recórrer aquestes crestes!

Quin va ser el secret per acabar en primera posició?
No hi ha cap secret: moltes hores a la muntanya. Durant el mes de juny, tot el meu temps lliure el vaig passar reconeixent el recorregut, ja fos sortint des d'Andorra o des de l'Arieja. Durant aquell mes no vaig poder veure massa la meva filla ni la meva dona ni els meus amics. És un sacrifici enorme.

Com veus Andorra com a destí de curses de muntanya?
Andorra és màgica per a les curses de muntanya. Crec que és difícil de millorar una cursa tan ben organitzada... o potser sí: es podria oferir una degustació a la Cava Benito! Per cert, aprofito per anunciar que jo també organitzo una ultra en el marc de la Marató del Montcalm, que surt d'Auzat. És el Picapica, que tindrà 103 km i 11.000 m de desnivell, i 13 quilòmetres passaran per Andorra! Aprofito per demanar voluntaris andorrans que ens vulguin donar un cop de mà durant el pas de la cursa per Andorra, que serà el divendres 17 d'agost.

Aquest any tornes a fer Eufòria però amb un canvi de parella, com és?
No em veia fent Eufòria amb un altre company que no fos el Julián! Però com que m'encanten els nous reptes, parlant amb el marit de la Nerea Martínez, el Tito Parra, que va fer segon en el darrer Mític, va sorgir la idea. És un honor córrer amb la Nerea, que ja va guanyar la Ronda dels cims quan jo tot just descobria el trail.

Com t'estàs entrenant?
És complicat aquest any per la gran quantitat de neu que hi ha. A més, tinc alguns problemes de salut. Però a poc a poc la forma tornarà i el dia J estaré preparat.

Ja coneixes el recorregut, això és un avantatge?
Sí, evidentment; però amb el cansament i la meteorologia el traçat sempre és difícil.

Quin és el teu objectiu d'enguany?
Acabar!!! Quan prens la sortida de l'Eufòria, l'únic objectiu és completar-la! Ja és una gran victòria! Després, un cop acabada, pots anar mirant la classificació amb una bona cervesa!