Marta Grau

Tardor emmascarada

Ja som a l’octubre i almenys jo ja començo a detectar que alguns dels bons hàbits que m’havia auto-imposat al setembre no es compliran

Ràpid, fiable i a bon preu

Què passa amb el transport públic del Pirineu?

La màgia de les muntanyes o la fira d’Organyà

Tot allò inabastable fa por i el millor per espolsar la por, és activar la imaginació i la fantasia

L’educació de la mirada

Propaganda a la pantalla gran

Generalment soc fidel al cine del barri i a la versió original però totes les renúncies eren poques per recuperar l’experiència enyorada del setè art

"Els valents sempre són els homes, els que van de front, i sembla que les dones tenen una vida més fàcil"

L'escriptora Marta Grau presenta 'La música que sona quan acaba la cançó', aquest dimecres a la tarda a la Seu d'Urgell

Gran gent

Després de repensar el seu pare, d’entendre’l, de convertir-lo en protagonista, ha après a estimar-lo encara més

Distàncies curtes

Som gent de capricis i de panxa plena

Diuen, diuen, diuen

Diuen que el confinament ens ha fet passar del correcuita a la calma però a mi no em tranquil·litza gens haver-me de responsabilitzar de cinc àpats al dia

Cinc-centes trenta pàgines d’asfíxia

Només hi ha un plaer, potser un dels més intensos, que no he abandonat a la sort pantanosa de les tecnologies: la lectura

Llibres confinats

La fantasia està convidada a entrar pel balcó, i és que el futur que ens espera no és un llibre obert, sinó més aviat una pàgina en blanc

La vida que només pot estar al centre

L’individualisme autosuficient és una enganyifa