Ficcions sorprenents

Fa temps que sento i llegeixo coses tan sorprenents sobre assumptes tan importants per a la nostra vida col·lectiva que al principi em vaig pensar que o bé es deien de broma o bé amb alguna finalitat oculta que jo era incapaç d'entendre. El pas del temps, però, i la repetició pesadíssima d'afirmacions sorprenents, sense que ningú no rigui ni s'hi revelin intencions més profundes, m'han portat a pensar que les coses que deien i diuen s'han d'entendre tal com les diuen i deien, com a afirmacions fetes pel broc gros, com el fum que acompanya un espectacle de màgia. Des d'aleshores la meva sorpresa no ha minvat sinó que ha anat creixent de dia en dia fins a fer-se gairebé incontenible. Per això en vull parlar aquí.

¿O no és sorprenent que alguns diguin i repeteixin que els partits que s'han posat d'acord sobre la consulta "saben" que no es farà? L'afirmació no va acompanyada de cap prova, de cap testimoni, de cap escletxa. Però, ¿es pensen de debò que si ho sabessin es prestarien a fer un ridícul tan espantós com el de convocar una pregunta i una data fixes? Potser alguns temen, per què no, que la consulta "es vulgui impedir", perquè sembla que, de moment, les coses van per aquí des de l'altra banda. Però ells saben que "es voldrà fer" i, per tant, estan absolutament decidits a fer-la. El "saben que no es farà" té senzillament mala fe: es vol fer creure a la població que els seus dirigents els "enganyen", i així es diu també un cop i un altre. La denúncia, però, d'un engany s'ha de demostrar; si no, és una falsa denúncia. O és, si volem ser benèvols, una pura ficció, que resulta molt estranya en aquells que sembla que vulguin parlar clar i vulguin desmuntar les mentides alienes. Realment, una ficció sorprenent.

¿I no és també sorprenent que alguns demanin eleccions anticipades quan saben -aquests sí que ho saben, o ho haurien de saber- que, si hi ha eleccions anticipades, serviran perquè el poble s'hi pronunciï com si fossin un referèndum? ¿Per què les demanen si això va contra els seus interessos, si el referèndum és el que ells volen evitar de qualsevol manera? Em penso que ho fan perquè ja no saben què fer. Però també podria ser que ho fessin perquè volen fer creure que el seu electorat es mobilitzaria en unes eleccions i els donaria el control del Parlament. Esclar que no és pas això el que diuen les enquestes, totes les enquestes, sense cap excepció. I, com que es tracta de grups que no baden, no pot ser que vulguin eleccions per molt que ho diguin. Es tracta, doncs, d'una altra ficció, d'una ficció sorprenent.

També és molt sorprenent que alguns hagin volgut veure no sé quines giragonses semàntiques en les paraules nadalenques del rei d'Espanya. Com si el rei proposés alguna entesa, potser a través d'algun pacte constitucional. Però, ¿que no saben que els discursos del rei els vigila el partit que és al govern, en aquest cas el PP? ¿I no sabem -sí, ho sabem- que el PP no vol cap acord, cap diàleg, ni cap reflexió sobre la consulta sobiranista, i que ni el PP ni el PSOE no volen cap canvi constitucional en aquest sentit? Què es pensen, doncs, que volia dir el rei? És cert, que mai no se sap ben bé què vol dir, però és clar que les seves paraules no anaven per aquí. Interpretar que proposa una espècie de mediació és ficció, pura ficció, ficció sorprenent, ben bé reial.

Allò de la tercera via és particularment cridaner. Alguns s'han inventat la possibilitat d'una via que els que l'haurien de dur a terme ja han declarat solemnement -per activa, passiva i perifràstica- que és impossible. Que alguns en tinguin ganes, no ho nego pas. Que sigui possible, ho neguem rodonament jo i la nostra circumstància. L'altre dia, però, un diari barceloní en va fer una de bona sobre aquesta qüestió. En una enquesta preguntava si s'estava d'acord amb el pacte fiscal per a Catalunya. Però, qui proposa, qui planteja el pacte fiscal? ¿No hem dit que el govern espanyol s'hi oposa frontalment? Com es poden tractar al mateix nivell el desig d'independència, l'oposició a la independència i el pacte fiscal? Preguntar sobre això darrer és com preguntar si algú voldria que no hi hagués aturats. Per què no ho pregunten en cap enquesta? Perquè en aquests moments és, ben lamentablement, una pregunta inútil.

Sembla, però, que la ficció agrada, per despistar, enlluernar i enredar el debat seriós. Sobretot en aquestes festes demanaria als amants de la ficció que organitzessin sessions gratuïtes per a la mainada amb pel·lícules de Walt Disney.