Escapant de la influència dels Estats Units

A. M. SLAUGHTER / A. JACKSON
A. M. SLAUGHTER / A. JACKSON Presidenta de la Fundació New America / Investigadora a l’Overseas Development Institute

En el món d’avui, l’accés a les xarxes globals és una font clau de poder, però la interdependència resultant també pot generar vulnerabilitat. El poder flueix de la centralitat: és un pol que connecta tots els altres nusos, o la majoria. L’amenaça de negar l’accés a aquests pols de poder pot ser un càstig dur contra els mals jugadors. Però si s’abusa d’aquest poder -si s’utilitza la interdependència asimètrica com una arma-, els participants d’una xarxa econòmica poden decidir crear xarxes alternatives pròpies.

Aquest és el risc que corren actualment els Estats Units. Tenen la principal moneda de reserva del món i gaudeixen d’un paper central en les xarxes financeres globals. Però estan utilitzant aquesta posició per implementar objectius de política exterior que probablement debiliten la seva centralitat i, per tant, la seva influència a llarg termini.

Un exemple important d’això és la creixent crisi amb l’Iran, que va començar el maig del 2018, quan els Estats Units es van retirar unilateralment de l’acord nuclear del 2015, conegut oficialment com a Pla d’Acció Integral Conjunt (PAIC). Des de llavors els EUA han imposat la seva decisió a altres signataris-el Regne Unit, França, Rússia, la Xina, Alemanya i la Unió Europea- amenaçant amb sancions secundàries contra tercers que respectin el PAIC.

En teoria, les parts que continuen adscrites al PAIC haurien d’haver pogut seguir fent negocis amb l’Iran. Però els Estats Units, invocant un acord de cooperació amb la UE que en principi estava destinat a la lluita contra Al-Qaida, han pogut aplicar les seves sancions secundàries a través de la Societat per a les Comunicacions Financeres Interbancàries Internacionals, amb seu a Bèlgica (SWIFT per les seves sigles en anglès). Sota pressió dels EUA, la SWIFT ha hagut d’excloure els bancs iranians del sistema de pagaments globals que supervisa, deixant així l’Iran fora del sistema financer global i retallant la seva capacitat per fer negocis fins i tot amb països que no l’han sancionat.

Igual que moltes empreses europees, la SWIFT té presència legal i un centre de dades als Estats Units. Si s’hagués negat a complir els desitjos dels EUA, podria haver-se enfrontat a sancions significatives, com la pèrdua de visats per al seu personal o la negativa d’accés a dòlars nord-americans.

França, Alemanya i el Regne Unit van anunciar plans per crear un vehicle per a propòsits especials anomenat INSTEX, que, al connectar exportacions i importacions, permet que els productes flueixin entre Europa i l’Iran sense fluxos de diners bilaterals directes. No obstant això, a la pràctica les transaccions INSTEX han estat limitades a productes humanitaris que no són objecte de les sancions nord-americanes. Els Estats Units han congelat la participació en l’acord, però així l’administració Trump ha enfortit les iniciatives d’altres països per eludir directament el sistema financer dels Estats Units.

En resposta a les sancions occidentals imposades després de la seva intervenció a Ucraïna el 2014, Rússia va disminuir les seves vulnerabilitats externes. Ara és l’únic mercat emergent important amb excedents fiscals i de compte corrent, un baix deute governamental i un alt nivell de reserves. Ja no té por de perdre accés als mercats de finançament globals. I també ha estret llaços amb la Xina. Els dos països van anunciar fa poc un nou sistema de pagaments transfronterers per establir un comerç bilateral en iuans i rubles, amb transaccions inicials previstes per a aquest any. Des de llavors, l’Iran i Turquia han mostrat interès a sumar-se al sistema.

Mentrestant, l’Índia i el Japó ja tenen sistemes de pagament interns independents, i Rússia ha llançat un sistema de pagaments amb targeta per evitar les xarxes de targetes de crèdit amb seu als Estats Units. De la mateixa manera, a la Xina, aplicacions de pagament mòbil com Alipay d’Alibaba o WeChatPay de Tencent permeten als consumidors prescindir de la targeta de crèdit i pagar directament amb els seus telèfons intel·ligents. Per no parlar de la iniciativa de Facebook de crear una nova moneda digital.

Aquestes mesures preses pels adversaris dels nord-americans eren previsibles, però els europeus també estan buscant alternatives al mercat financer estatunidenc. Hi ha països europeus que mantenen vincles estrets amb Rússia, i alguns ja han acordat participar en la iniciativa xinesa Un Cinturó, Un Camí. Associar-se a un sistema de pagaments russo-xinès podria oferir una protecció valuosa contra els potencials esforços nord-americans per sancionar projectes fonamentals per als interessos europeus, com el gasoducte Nord Stream2 entre Rússia i Alemanya.

És més, la UE s’ha tornat més assertiva a l’hora de declarar la seva sobirania econòmica, i ha convidat altres integrants del Pla d’Acció Integral Conjunt (PAIC) a sumar-se a INSTEX. Des de fa molt de temps la postura oficial de la UE ha estat ni encoratjar ni descoratjar un paper internacional per a l’euro. Però la Comissió Europea ha dissenyat propostes que expandirien l’ús de l’euro per a no residents, inclòs el comerç en els sectors energètic, alimentari i aerospacial. El desig d’Europa de reduir la seva dependència del sistema financer nord-americà pot oferir un impuls per a una integració monetària i fiscal més profunda, especialment de cara al 2020, quan els nous líders de la UE ja estiguin instal·lats i el Brexit s’hagi consumat.

Com ha demostrat Barry Eichengreen, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, els reequilibris de poder a l’interior del sistema financer global poden sorgir de cataclismes històrics com les guerres mundials o de canvis institucionals. La creació del Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units, per exemple, va traslladar el centre de gravetat de les finances globals del Regne Unit als Estats Units.

Aquesta vegada, el jugador fonamental del sistema està abusant de la seva posició de tal manera que està empenyent els altres -fins i tot els seus propis aliats- a desenvolupar xarxes alternatives. En un món connectat, les xarxes pròpies són un recurs valuós. Però s’han de construir i mantenir-se a través d’una gestió responsable. L’administració Trump no hauria de considerar que les té assegurades.

Copyright Project Syndicate