Una Santa Llúcia de bon gust
M' agraden les festes de Nadal, passejar per la ciutat gaudint dels aparadors decorats i els carrers il·luminats. Ara bé, em fa una mandra enorme haver de decorar casa meva perquè toca. M'ho vaig estalviar fins que el meu fill, de 2 anys, va tornar de l'escoleta amb una estrella plena de ratlles, amb una nota adjunta "El dibuix és el pare Noel". Era el moment que la casa traspués esperit nadalenc.
La solució: un arbre de plàstic de mig metre, sanefes daurades, tres boles i una estrella, que a l'acabar les festes guardava íntegrament decorat. Any rere any, desplegava les branques de filferro i plàstic i, voilà!, arbre a punt. Els fills van superar l'alçada de l'arbre i van reivindicar una renovació. Som-hi, a la Fira de Santa Llúcia! Meravellada de la quantitat d'idees decoratives, podríem haver comprat les boniques, però els meus fills preferien les horroroses. 2001, pare Noel que balla i canta. 2002, mitjó de xemeneia amb dibuixos Disney. 2003, estrella amb música de nadales versió rap. 2004, renovació ètnica equilibrada dels pastorets -dos xinesos, dos morenets, un àrab i un esquimal- influència del Fòrum de les Cultures. 2005, Nen Jesús amb elefantitis, el doble de gros que els seus progenitors. 2006, escuma per decorar els vidres del cotxe. 2007 i successius, caganers: tenim els hits de cada any, també el Millet. És una bona estratègia per arribar a la feina a l'hora: cada matí friso per abandonar el museu friqui en què es transforma casa meva per Nadal.
Podrien els ornaments nadalencs ser comestibles? Que desapareguessin cada Nadal? Una Mare de Déu de massapà, una estrella de xocolata, i un caganer sobre un cupcake , les magdalenes d'última moda. Ningú se n'estranyaria, els cupcakes són molt cool i alguns són una m... Que santa Llúcia ens conservi la vista... I el bon gust.
