11/04/2015

Tortada de gintònic amb gust de llimona

2 min
Tortada de gintònic 
 Amb gust de llimona

Exbatlessa De Palma“Quan escrius, hi ha el perill de parlar més de tu que de l’objecte de l’escriptura”, senten- ciava Tomeu en el seu recull d’episodis personals després de la commoció que li provocà la novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina. Ens ho va regalar la nit de Nadal de 2007. Esper que l’advertència de perill m’ajudi a evitar-lo.

La declaració, despullada de miraments, que va ancorar per sempre mai la meva admiració cap a l’amic narrador, fou una altra: “No sé si la literatura pot canviar la vida. Ara sé, per experiència pròpia, que pot salvar una vida o ajudar a salvar-la”.

Fa anys d’aquest relat, fa anys que en Tomeu va fregar amb la punta dels peus el fons del pou de l’obscuritat. La seva mare m’ho recordà l’altre dia al tanatori amb la suavitat de l’accent cubà que revela el seu origen i amb la contundència de qui coneix els racons de l’ànima del fill. També hi va posar un somriure, he de dir. En tenia motiu: el seu fill va tenir la fortalesa per sortir-se’n i avançar cap a la felicitat. Trasmudada la foscor en fanal, el camí no tenia pèrdua. Això era i no era en Tomeu.

Tomeu, amic, repàs el meu redol de realitat amb el filtre -esbiaixat- de la memòria i compareixes ple d’avidesa lectora i set d’aprenentatge. No sé recórrer els meus anys per la política institucional sense que compareguis a cada passa, a cada decisió, a cada paraula pública. I ho fas per a bé, també en la discrepància. Perquè discrepàrem, com a bons cabotes que s’ajunten.

La teva ment ha estat un privilegi per als qui n’hem gaudit. Activa fins al darrer minut, ha esculpit la teva partida amb una dignitat envejable i esborronant alhora.

Em feia por haver d’escriure sobre tu ara que sé que no podràs revisar les meves paraules com has fet sempre. M’ha costat però, sobretot, m’ha cogut.

Dies preciosos de claror enlluernadora que obren la porta a una vida sense tu. Quina contradicció. Tant de bo sapiguem trobar la manera de gaudir de la bellesa del moment tot i la tristor instal·lada. Na Cati, la teva dona, ja s’hi ha posat, a cercar-la. Va deixar les teves cendres a Lloret. A tu, que et proclama l’home que li explicava aquest món, et porta amb ella. La seguim.

Encara no he fet la teva darrera recepta recomanada: tortada de gintònic amb gust de llimona. Però m’hi posaré. Salut, Tomeu!

stats