30/05/2017

L’aixopluc de l’explotació sexual

3 min

Comprar dones per 2.500 euros, vendre en més de deu ocasions la virginitat d’una mateixa noia o obligar a exercir la prostitució a peu de carretera durant més de 12 hores embarassada de set mesos. És part del catàleg del tràfic i l’explotació sexual de dones a casa nostra, on l’oferta incessant respon a una demanda encara ingent.

Espanya s’ha convertit en el principal bordell del sud d’Europa, tant pels clients autòctons com pels personatges que, com les aus migratòries, transiten pel nostre país i conceben el sexe que es ven com un element més de la nostra oferta turística.

De fet, l’informe elaborat pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) apunta que, entre el 2012 i el 2016, han aflorat a Espanya uns 5.600 casos d’esclavatge (un 80% relacionats amb l’explotació sexual), i diu que només representen una petita part del total.

Forçar una dona a exercir la prostitució és una de les formes d’esclavatge modern més lesiu a què es pot sotmetre un ésser humà. Depressió, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic, addiccions, suïcidis, fins i tot la mort, són algunes de les conseqüències que posàvem sobre la taula fa unes setmanes en el marc de la presentació del projecte PHIT, el primer projecte europeu liderat per la UB per estudiar l’impacte psicològic en les dones que han estat víctimes de tràfic i explotació sexual. I és que tot apunta que les conseqüències traumàtiques d’aquesta experiència són de les més severes.

Aquestes dones són captades massa sovint en entorns carregats de necessitats, que les situen com a preses fàcils per als depredadors, que generalment formen part d’estructures criminals internacionals de gran abast, amb pràctiques d’extrema violència amb un únic objectiu: mercantilitzar tot allò que els pugui oferir rèdits financers, grans beneficis amb el mínim cost. Les dones, doncs, es transformen en pures mercaderies de vida curta i limitada, enganyades, forçades a patir trajectes infernals, on comença el periple de violacions i agressions per part dels traficants, de membres de diferents institucions dels països de trànsit i dels mateixos companys de trajecte migratori.

Els embarassos, molts dels quals fruit d’aquestes violacions reiterades, no esdevenen cap fre per començar a ser explotades sexualment abans d’arribar a la Península. Un cop donen a llum, en moltes ocasions els nadons són retinguts per les mateixes xarxes de crim organitzat i, juntament amb les famílies als països d’origen, esdevenen els elements perfectes per coaccionar-les i amenaçar-les, de manera que comença el procés de domesticació.

A través de l’ús de la violència sexual, física i psicològica promouen l’adoctrinament de les dones, destrueixen la seva identitat i la confiança en si mateixes i en el món que les envolta. Aïllades i desubicades en l’espai-temps, sovint construeixen relacions de supervivència amb els que les exploten per pura necessitat emocional, intentant digerir la insuportable realitat de la seva existència.

Dipositades com a objectes en trams de carretera, pisos o clubs, són ofertades fins i tot en espais virtuals, on els clients valoren el seu cos, el seu comportament sexual o el seu nivell de servitud. Són forçades a prostituir-se en situacions de pur esclavatge, obligades i oblidades, sotmeses a esdevenir purs cossos inerts per al gaudi dels que les usen, que se les miren sense veure-les.

Amb la llosa d’un deute econòmic desorbitat sobre les seves espatlles (entre 20.000 i 50.000 euros pel viatge), amenaçades de mort -elles i les seves famílies- per la xarxa de tràfic i amb la por de ser retornades o detingudes, les alternatives reals de sortida són quasi inexistents. En moltes ocasions el retorn també esdevé un impossible, per l’estigma i el rebuig que comporta per a la seva comunitat que hagin estat explotades sexualment, o pel sentiment de culpa que els crea el fracàs en el projecte transformador familiar que intentaven.

Tot plegat, ancoratges massa pesats que les atrapen en una profunda vida inanimada. Víctimes socialment còmodes perquè no s’alcen, no exigeixen, ni es manifesten pel seu dret a la vida o a la dignitat, ja que estan massa ocupades lluitant per sobreviure. Amb una habilitat camaleònica per fondre’s amb l’entorn, transiten pels carrers i es creuen amb nosaltres. ¿No deu ser la nostra mirada la que les fon per amagar la nostra inhumanitat?

Aquí no es compra sexe; es compren vides. I alhora es financen els grups criminals internacionals. Acabem amb la hipocresia dels debats sobre la voluntat de les dones explotades d’acceptar-ho com una oportunitat i perseguim els responsables: proxenetes i grups criminals. Però no oblidem els que demanen i compren, perquè són còmplices d’una de les violacions dels drets humans més extremes. Cal ser conscients que l’esclavatgeactual (que segons l’Organització Internacional del Treball explota sexualment més de 4,5 milions de persones) ha trobat un aixopluc perfecte en el nostre país.

stats