La política als nostres úters

La retirada de fons per als programes de contracepció provoca milers d’embarassos no desitjats, dels quals gairebé un terç acabaran en avortaments clandestins

És inacceptable seguir presenciant com les conquestes polítiques i els girs ideològics se segueixen bregant als úters de les dones, com si fossin una prolongació de l’arena política. L’augment de les polítiques antiavortistes és una mostra més dels atacs que tenen lloc darrerament contra la igualtat i la llibertat de les dones.

N’és un exemple l’arribada a la Casa Blanca del president Trump, que, seguint el llegat de Ronald Reagan i George Bush, ha reinstaurat altre cop les polítiques antiavortises (Global Gag Rule), que han provocat la retirada d’ajudes a les ONG internacionals de salut sexual i reproductiva que permetien l’avortament.

Aquesta decisió, que fa desaparèixer la garantia dels avortaments segurs en diferents països de l’Àfrica, l’Àsia o el Pròxim Orient, esdevé una clara forma de control dels cossos femenins i la seva sexualitat i alhora un demolidor retrocés en els drets de les dones.

La doble opressió (ser dona i estar en situació de pobresa), a banda d’arrencar el dret a decidir, es manifesta al seu torn amb més violència

La retirada de fons per als programes de contracepció provoca milers d’embarassos no desitjats, dels quals gairebé un terç acabaran en avortaments clandestins, sense cap condició d’higiene ni seguretat, cosa que augmenta la mortalitat materna així com les conseqüències irreversibles en la salut de les dones. L’ONG Marie Stopes International quantifica que el cost de les polítiques de Trump (2017-21) serà de 6,5 milions d’embarassos no desitjats, 2,1 milions d’avortaments insegurs i quasi 22.000 morts maternes. Organitzacions que promouen l’accés a l’educació sexual, a la contracepció, a la cura de la maternitat i a l’avortament segur es veuran abocades a clausurar el seus serveis.

De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, 225 milions de dones de països del sud voldrien evitar embarassos no desitjats però no tenen la possibilitat d’utilitzar mètodes anticonceptius o per les dificultats d’accés, o per falta d’informació, o per les situacions reiterades de violència sexual. Tot plegat acaba provocant que quasi 22 milions de dones a l’any experimentin avortaments insegurs.

En molts casos es tracta d’embarassos resultants d’abusos sexuals reiterats per part de familiars, de matrimonis forçats, de l’esclavatge sexual -com els casos de les noies yazidites-, o per falta d’accés a mesures de contracepció o d’educació sexual o pel sol fet de no voler o poder tirar endavant l’embaràs. Aquestes són algunes de les situacions que condemnen milions de nenes, noies o dones a situacions de desigualtat i pobresa més extrema.

La doble opressió (ser dona i estar en situació de pobresa), a banda d’arrencar-los el dret a decidir, es manifesta al seu torn amb més violència: aïllaments forçats excloent-les de tota vida pública durant l’embaràs (tancades durant mesos), repudi social suportant l’estigma vitalici que cau sobre elles i els seus fills (com és el cas de les criatures maleïdes de l’Estat Islàmic) o reiterades agressions físiques per provocar avortaments són només alguns exemples.

Afortunadament, governs com el d’Holanda, Bèlgica, Dinamarca i Suècia, entre d’altres, amb el suport de diferents organitzacions de defensa dels drets de les dones, han creat un nou fons internacional per a l’avortament segur anomenat She Decides. Aquest fons pretén contrarestar les polítiques dels que, escarxofats sobre el masclisme, decideixen que “Tu ara ja no avortes”.

La iniciativa, promoguda per la ministra holandesa de Cooperació, Lilianne Ploumen, vol garantir el respecte i la llibertat a la decisió de la dona. Aquesta iniciativa internacional ha sumat complicitats a nivell europeu però també asiàtic i africà (Kènia, Etiòpia, Moçambic, el Vietnam i el Nepal, entre d’altres). El nostre país, per cert, encara no s’ha pronunciat respecte al tema.

Quan una dona pot controlar si té fills i quan els té, pot controlar el seu present i el seu futur

Com es reclama des dels moviments feministes, l’avortament és una decisió personal i no un debat legal. És indignant que es faci política als nostres úters des d’un masclisme institucionalitzat que ens arrabassa el nostre dret intrínsec (en essència) a decidir sobre el nostre propi cos i la nostra vida. La interrupció voluntària de l’embaràs és un dret que pertany a cadascuna de nosaltres, perquè quan una dona pot controlar si té fills i quan els té, pot controlar el seu present i el seu futur.

L’accés als serveis de salut sexual i reproductiva, doncs, és un dels elements clau per posar fi a les desigualtats entre homes i dones. L’avortament segueix sent jutjat en funció del mite pervers de la “bona mare”. Tot plegat, llegats ancestrals d’un patriarcat que encara ens ofega.

Trump ha transformat en política la seva retòrica de demonització, insults i amenaces contra les dones, i és que els atacs constants del club dels misògins (al qual pertany el nou president americà) són la mostra més clara de com és de poderosa la llibertat de les dones.