El tràgic agermanament de Putin i Trump

Ambició, arrogància, exhibicionisme, misogínia... Els estils egòlatres dels dos mandataris comparteixen essències comunes que generen importants nivells d’incomoditat

Vladímir Putin és un “assassí”: així qualificava Bill O’Reilly, un periodista de la cadena Fox, el mandatari rus en una entrevista al president Donald Trump. El president dels Estats Units li va respondre: “N’hi ha molts, d’assassins. ¿O creus que el nostre país és gaire innocent?” Prèviament a aquesta afirmació, el president Trump reafirmava el seu respecte pel líder rus i defensava alhora la conveniència de tenir-hi una bona relació.

Les inversemblants relacions entre Putin i Trump estan esdevenint una qüestió complexa i perillosa de la qual resulten uns moviments que descol·loquen la política internacional. Les tàctiques de tots dos dirigents estan enterbolides per secrets, fal·làcies i manipulacions que estan convertint les normes del tauler de joc de la geopolítica en regles desfasades davant uns temps nous plens de clarobscurs.

Ambició, arrogància, exhibicionisme, misogínia... Els estils egòlatres dels dos mandataris, tot i que se serveixen de formes diferents, comparteixen essències comunes que generen importants nivells d’incomoditat i preocupació per l’impacte global de les seves esperpèntiques polítiques.

Putin intenta seguir amb la realització del seu somni d’un imperi gèlid en què es posiciona com a tsar i gestiona el seu dia a dia des d’una autoatorgada omnipotència. Per la seva banda, Trump, amb batzegades caricaturesques i sentiments de grandesa, llança llengües de foc que calcinen els drets i les llibertats fonamentals de què tant es vanagloriaven els Estats Units.

Tots dos dirigents promouen polítiques amb què s’institucionalitza la violència, despenalitzant-la i resignificant-la com un instrument legítim

Els discursos i les polítiques que estan impulsant envien senyals d’enaltiment i reforç de l’ús de la violència com a mètode acceptat i referendat pels seus governs. N’és una mostra que tots dos dirigents estiguin promovent polítiques amb què s’institucionalitza la violència, despenalitzant-la i resignificant-la com un instrument legítim per preservar els seus valors fonamentals.

Pagar per pegar. Rússia finalment ha aprovat la despenalització de la violència masclista i familiar. Aquesta aberrant mesura permet que un cop a l’any estigui permès agredir en l’entorn familiar pel mòdic preu de 500 euros. Tan sols si es repeteix l’agressió al llarg del mateix any es podrien emprendre accions penals.

Segons paraules del mandatari rus, aquesta reforma pretén que la justícia no “envaeixi l’àmbit domèstic”. Aquest posicionament reafirma un clar retrocés en la lluita pels drets i les llibertats de les dones i alhora reafirma un posicionament identitari fonamentat en uns valors patriarcals i retrògrads que segresten la dona en l’espai domèstic.

En aquest sentit, la diputada Ielena Mizulina, membre del govern de Putin i que va ser qui va impulsar aquesta modificació, al·legava que “el fet que un home vagi a la presó per haver agredit la seva dona va en contra de la família”. Aquest discurs es veia reforçat per l’Església ortodoxa (ferma defensora de les polítiques de Putin), que afirma que el càstig corporal és disculpable si es fa amb amor.

Aquesta desprotecció de les dones i les criatures davant els maltractadors suposa la institucionalització de la violència masclista i familiar, que reforça els agressors i agredeix de nou les víctimes. Rússia és un país on el 40% de delictes es donen en l’àmbit familiar, on no es denuncien ni el 4% de les situacions de violència masclista i on una dona és assassinada per la seva parella cada 40 minuts (14.000 dones a l’any).

Recuperant la tortura. Trump afirma que reinstaurarà l’ús de la tortura en els interrogatoris perquè “funciona”. Ofegaments simulats, confinament extrem, privació de son i pallisses són algunes de les tècniques que es recuperaran en els interrogatoris “millorats” de la CIA per infligir un dolor extrem amb l’objectiu d’aconseguir confessions.

Desafiant la convenció de l’ONU contra la tortura i els convenis de Ginebra i derogant el projecte de llei signat pel llavors president Barack Obama que prohibia el tracte cruel, inhumà o degradant a les persones en custòdia del govern dels EUA, el multimilionari trepitja els valors fonamentals que preserven la dignitat i els drets humans en pro d’una suposada eficàcia de les tècniques de tortura per obtenir la cooperació dels detinguts.

Trump tira endavant la reinstauració de la tortura com a posicionament simbòlic i estratègic d’una política extremadament agressiva amb tot allò que considera aliè

El president americà no accepta argumentacions per raons humanitàries (ni en aquest cas ni en molts altres ) i s’aferra a fal·làcies per argumentar tècnicament la reinstauració de la tortura, tot i contravenir les evidències científiques. I és que diferents estudis vinculats a la neurociència i la psicologia conclouen que la tortura no és un mitjà eficaç per obtenir informació veraç, perquè les situacions d’estrès mantingut i dolor extrem provoquen importants afectacions cerebrals que alteren greument la memòria i el record i alhora dificulten el discerniment de la veracitat de la informació obtinguda.

Tot i això, el magnat tira endavant la reinstauració de la tortura com a posicionament simbòlic i estratègic d’una política extremadament agressiva amb tot allò que considera aliè, i alhora es mostra disposat, tal com afirmava dies enrere, a combatre “foc amb foc”.

Aquests polítics atrapats en un narcisisme depredador obren la porta de la garjola a la violència i ataquen així una democràcia en perill d’extinció. Caldrà veure si la interessada simpatia que sembla que actualment es professen no acaba esdevenint una reposició, en format sèrie B, de la tragèdia bíblica de Caín i Abel.