Gestió emocional per a concentracions pacífiques

L’emoció col·lectiva de les concentracions estarà tenyida de les emocions individuals que cada persona hi projecti

ALBA ALFAGEME
ALBA ALFAGEME

Aquestes setmanes estem vivint grans mobilitzacions: són temps de demandes i imposicions. L’alegria i la il·lusió comparteixen escenari amb la tensió de la incertesa i un cert desgast per l’activisme mantingut en el temps. Davant d’això, és clau que siguem conscients que l’èxit de les grans respostes pacífiques col·lectives passa per la consciència i la serenor de l’acció individual. Serà fonamental disposar d’unes pautes de gestió emocional per poder fer front a les concentracions que tindran lloc.

Actitud. Hem de ser el reflex del que volem aconseguir. Aquests dies es reclama democràcia, llibertat i pacifisme. És clau que aquestes reivindicacions comencin per l’actitud de la gent que vagi a les mobilitzacions. Defensar les nostres conviccions amb serenitat i alegria interpel·la les emocions positives que ens nodreixen, mentre que l’atac als altres tan sols ens situa en emocions negatives, que generen més estrès i desgast.

Benestar físic. Per poder tenir una actitud de tranquil·litat perllongada en el temps i també per fer front a situacions d’estrès, si és que es produeixen, és indispensable arribar-hi ben alimentats, hidratats i descansats, i portar reserves per si la situació s’allarga.

Compartir. És recomanable (si hi ha l’oportunitat) anar-hi acompanyat. Una actitud oberta i receptiva per connectar amb la resta de la gent serà bàsica per establir una xarxa que subjecti i canalitzi les emocions. Transmet aquesta actitud pacífica a la resta i sigues el suport dels que ho necessitin. Crea xarxes de suport recíproques, i demana ajuda si et cal. És clau, però, que s’identifiquin aquelles emocions o respostes tòxiques que poden dinamitar l’actitud pacífica. Cal ser respectuós, i alhora hem d’intentar convèncer aquestes persones perquè canviïn d’actitud reivindicant la necessitat d’una resposta pacífica i cívica.

Respecte. Sabem que hi haurà postures diferents, contràries i radicalment oposades. No cal dir-ho: cal que les respectem. L’actitud dels altres no ha de modificar la nostra resposta. L’expressió pacífica de les darreres setmanes, anomenada revolució dels somriures, és l’únic camí.

Descompressió. Les dates que venen (i concretament diumenge) seran d’alt voltatge emocional. A això cal sumar-hi el desgast, el bombardeig d’informacions certes i incertes i la pluja constant d’esdeveniments. És important ser conscients de com estem i conèixer els nostres senyals de cansament o tensió excessiva per poder descansar o descomprimir.

En aquest sentit, és important tenir en compte activitats alternatives per compaginar amb les manifestacions, com practicar esport, descansar o fer altres activitats gratificants. Al mateix lloc de la concentració: respirar lentament i profundament, evocar pensaments que ens ajuden a desconnectar, comptar, meditar, cantar... o bé sortir temporalment del lloc on som i buscar un espai més tranquil per relaxar-nos una estona. I, sobretot, ningú s’ha de sentir malament per reconèixer-se saturat o cansat o per necessitar sortir del lloc on es troba. Serà la millor opció per a ell, i per a tots.

Desactivar la por. És natural sentir por i no hem de sentir-nos malament per aquest motiu. El que és limitador és que aquesta por ens paralitzi. Ser conscients del moment històric que estem vivint pot ajudar a contrarestar aquests neguits. Sentir la legitimitat de les reclamacions sumada a l’escalf de la gran mobilització pot ajudar a transformar aquesta por en empoderament. Canviem els pensaments negatius pels positius, sent conscients que la por compartida és menor perquè perd força i poder. I si sentim que la por ens supera, la millor opció és abandonar el lloc on som per mantenir el control de la nostra resposta emocional. Recorda demanar ajuda si et cal.

Gaudir. Mentre som a la concentració, hem d’intentar gaudir del moment, sense especular en excés sobre el que passarà, perquè això ens pot generar molta frustració.

Hem de ser conscients que l’emoció col·lectiva de les concentracions estarà tenyida de les emocions individuals que cada persona hi projecti. Crear entre tots una onada cívica i pacífica aplanarà el camí d’unes jornades que s’endevinen complexes. Ja ho va dir Gandhi: “No hi ha camí per a la pau, sinó que la pau és el camí”.