Vianants en perill
Catedràtic de la UPFEn molt poc temps, Barcelona ha passat de controlar el trànsit motoritzat i garantir el trànsit de bicicletes mitjançant els carrils bici a l’explosió de tot tipus de vehicles dels que ara en diuen de mobilitat personal, que inclouen rodes, patinets i plataformes, a més de les bicicletes i les motos de tota mena.
Com a vianant i com a observador d’altres vianants, he de deixar anar un crit d’alarma. Crit d’alarma perquè l’explosió d’aquesta nova mobilitat s’està fent contra els vianants. Les possibles topades entre vehicles d’una o dues rodes i els vianants són xocs entre la massa del vehicle i del seu conductor multiplicada per la velocitat a què circula contra la massa del vianant multiplicada per la seva velocitat. No cal haver estudiat física per adonar-se que qualsevol persona, i molt especialment les persones de més edat –de poc pes i amb ossos més vulnerables–, són potencials víctimes, amb un greu perill per a la seva salut. Poden ser llançats a terra per la infinitat de nens, joves i adults, conductors de vehicles de mobilitat personal que omplen les voreres i passen de la calçada a la vorera i de la vorera a la calçada fent ziga-zagues i giragonses perilloses. Precisament avui dimecres hem conegut la desgraciada notícia de la primera mort a Catalunya per causa d'un patinet elèctric; era una dona de 90 anys.
Fer una breu caminada per les voreres barcelonines, especialment en carrers molt transitats i en carrers amb voreres estretes, ha esdevingut extremadament perillós. Els nous vehicles van a una velocitat que fa patir i ocupen les voreres; sovint els conductors van escoltant música; si són nens o adolescents, van a gran velocitat, i en alguns casos són pares o mares amb els seus fills, gairebé tots sense casc. En casos extrems, cada cop més freqüents, els conductors miren els mòbils mentre condueixen. Atès que els nous vehicles no fan soroll, la seva presència no s’identifica fins que et passen pel costat o et tallen el pas pel davant. L’ensurt és constant. Cada dia que passa n’hi ha més, d’aquests vehicles, i la jerarquia de pas ha deixat d’existir. Els nous vehicles són un perill també pels possibles xocs entre ells, o d’ells contra obstacles fixos, o d’ells contra vehicles de més volum. Segur que l’Ajuntament sap bé quants accidents hi ha cada dia. Si no s’actua, el caos està servit.
Després venen les cruïlles. Creuar els carrers s’ha convertit en una aventura. El cas de la mort de l’enyorada Muriel Casals ens hauria de recordar quin és el principi que s’ha de respectar: el vianant espera gaudir sempre de preferència, fins i tot quan s’equivoca. Qui porta un vehicle ha d’estar disposat a acceptar aquesta servitud. Als Estats Units, al Canadà o al nord d’Europa, el vianant té preferència sempre. A casa nostra hem perdut aquest sentit. La pobra Muriel va ser considerada responsable de l’accident mortal que va patir perquè no va mirar a dreta i esquerra abans de creuar un carrer on hi havia un carril bici de doble sentit de marxa.
Que hem perdut l’enteniment? Que no veiem que ara la situació no és sostenible i que caminar per la ciutat ha esdevingut una activitat perillosa? Hem de ser conscients que tots som vianants, però que molts ciutadans, normalment els més vulnerables, són principalment o exclusivament vianants. Les persones grans o les persones que han de caminar per recomanació mèdica, o simplement les que no tenen altres recursos, no han de patir per utilitzar la vorera. Els ciutadans que practiquen l’exercici més saludable i sostenible, que és caminar, tampoc. Amb el panorama actual no hi ha educació viària possible ni referència de conducta. El vianant, impotent, desenvolupa un ressentiment contra els vehicles que abusen d’ell. És obligació dels ajuntaments, sigui quin sigui el govern municipal, protegir els seus ciutadans.
El primer que han de fer les autoritats és deixar ben clar, entre la ciutadania, quina és la jerarquia de preferència que s’ha de protegir: el vianant. La jerarquia ha de seguir un ordre de vulnerabilitat. El vianant ha de poder anar tranquil·lament per la vorera sense sentir-se amenaçat per cap vehicle. El ciutadà vianant ha de percebre que totes les autoritats el protegeixen, que la legislació i la regulació el protegeixen. Però també ha de notar que els altres conciutadans respecten aquest criteri, i que qui se’l salti serà corregit per la mala conducta.
És necessari i urgent restablir la prioritat i el respecte dels vianants, protegir-los de tota agressió, i deixar ben clara la jerarquia dels vehicles. No ho hem de fer només per respecte als més vulnerables. Ho hem de fer per respecte a nosaltres mateixos al llarg de les nostres vides. I ho hem de fer, siguem realistes, perquè els vianants són una massa electoral ressentida perquè se sent agredida, que pot tombar, només amb una papereta, qualsevol govern, especialment en l’àmbit municipal. Que en prenguin nota totes les persones que aspiren a la primera magistratura municipal.
