31/05/2016

Com canviar el model productiu

3 min
Com canviar el model productiu

La sortida de la crisi està resultant depriment. Tot el que sabíem que constituïa un mal model productiu s’està reproduint i ampliant. La dependència de la construcció, del turisme, de la restauració, dels serveis personals en els edificis, etc., torna a créixer amb força. Va de la mà de salaris molt baixos i d’una gran precarietat laboral. No es creen els llocs de treball bons que ens podrien dibuixar un país econòmicament engrescador; ben al contrari. Els nostres fills o han de buscar-se la vida fora o no troben feina o en troben de molt dolenta. El gruix de les feines disponibles se les enduen immigrants procedents de països molt més pobres, que troben atractius els nostres salaris combinats amb generoses prestacions de serveis públics. El model és insostenible perquè no genera capacitat de contribuir a les pensions, ni a les prestacions socials actuals ni, simplement, capacitat de compra immediata, i menys a mitjà i llarg termini.

Normalment considerem que el conjunt de contractes porqueria són una conseqüència d’aquest mal model productiu. Doncs no. És exactament al revés, i no ens en sortirem fins que no ho tinguem tots ben clar. Els contractes porqueria (a temps parcial, d’aprenentatge, de durada limitada, d’obra i servei, etc.) s’han creat per lluitar contra els alts nivells d’atur que generava una legislació laboral que cap al 1980 només oferia contractes indefinits, cars i molt blindats. Ara, en canvi, vivim en un país en què els que busquen feina poden acabar tenint contractes sense drets i amb pèssimes remuneracions. És lògic que la disponibilitat d’aquests contractes hagi fet possible l’explosió d’iniciatives empresarials que aprofiten aquestes condicions contractuals. Es multipliquen les feines poc qualificades i es reforça un mal model productiu perquè oferim, legalment, pèssims contractes de treball.

No ens en sortirem fins que les lleis impedeixin tots aquests contractes de treball porqueria i es defineixi un contracte de treball indefinit i sostenible. Els contractes de treball porqueria els defensen els empresaris i les patronals. Els seus negocis han crescut sobre aquesta base legal i contractual. En canvi, els sindicats defensen a capa i espasa els antics contractes indefinits, però han acabat utilitzant ells mateixos els pitjors formats de contractació laboral. Qui paga les conseqüències de tot plegat són els que no tenen feina, especialment els nostres aturats de llarga durada i els nostres joves, ben o mal qualificats. Si estimem el nostre país hem de construir una alternativa per a tots els que no tenen feina o tenen males feines i retornar-los l’esperança i la confiança en el futur. Cal prohibir, amb la transitorietat d’aplicació més breu possible, tots, absolutament tots, els contractes que no siguin indefinits, i cal, simultàniament, definir un contracte indefinit que sigui sostenible, assegurant fermament els drets que ara tenen els actuals titulars de contractes indefinits.

Qui és contractat ha d’esperar que si fa bé la feina pugui mantenir el contracte sense que això sigui amenaçador per a qui el contracta. Qui contracta ha de ser conscient que la relació laboral genera sempre drets i obligacions. Cap contracte pot estar mancat de drets per estar associat a una data de finalització ni cap ha de tenir una data d’encariment sobtat que el faci insostenible. Això són perversions a eliminar. Ha de ser possible que la relació contractual pugui continuar sense problemes, de la mateixa manera que ha de ser possible interrompre-la, sempre que es compensi adequadament el trencament de la relació. Aquests principis han d’impregnar tota relació laboral i substituir l’actual perspectiva de precarietat per un horitzó d’estabilitat, que permeti que empresaris i treballadors puguin invertir en el futur de la seva relació.

Es tracta d’una reforma de supervivència col·lectiva, de solidaritat interna i de cohesió nacional, que si és bona ha de molestar molt els empresaris i les patronals. Canviar el model productiu és canviar la manera de fer dels actuals empresaris, però també forçar els sindicats a acabar amb la seva oposició sistemàtica a qualsevol reforma de la contractació indefinida. La solució ha de ser trobar un punt intermedi. No ens en sortirem com a comunitat ni tindrem cap futur si no som capaços de canviar les lleis iniqües que són culpables d’un model productiu que sabem que ens fa mal.

stats