Les retallades que anuncia Iceta

Que Iceta comenci a justificar unes noves retallades amb l’excusa que no hi ha diners és d’una falsedat clamorosa

Dissabte passat Ricard Ustrell va entrevistar a TV3 el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Cap al final li va preguntar si el PSC, en cas de governar, tancaria TV3. Iceta va respondre contundentment que no, però va afegir, amb tota naturalitat, que això no excloïa que s’haguessin de reduir costos perquè TV3 era molt cara i no hi havia diners. Va insistir en la idea que no hi havia diners, que TV3, i també la Generalitat, s’havien passat en les seves despeses i que el seu dèficit era insostenible.

Havent gestionat personalment aquests pressupostos i seguint l’execució pressupostària, puc donar fe que el temps del desequilibri del pressupost de la Generalitat s’ha acabat completament. Hi va haver una època -justament la darrera etapa de gestió socialista a Economia- que les finances de la Generalitat van quedar completament desequilibrades. La duríssima crisi econòmica i financera del 2008 va confluir amb el desplegament de polítiques anticícliques -a Espanya i a Catalunya- sense disposar de sobirania monetària. El resultat va ser que la Generalitat no disposava d’un de cada tres euros que gastava. En aquest context els ajustos pressupostaris van ser inevitables. Encara ho van ser més quan l’esclat de la crisi del deute sobirà als estats de la perifèria de la zona euro (Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia) va acabar impossibilitant l’endeutament de la Generalitat. Aleshores es van haver de fer totes les retallades necessàries per aturar un dèficit que no es podia finançar.

En aquells moments -2011 i 2012- el govern de la Generalitat no va trobar cap comprensió del PSC. També TV3 va haver de fer ajustos dolorosos amb reduccions de despeses, tant pressupostàries com d’ingressos de mercat, molt dures. El govern de l’Estat tampoc va ajudar, ni quan governava el PSOE ni quan governava el PP. Uns i altres van aprofitar l’avinentesa per culpabilitzar les comunitats autònomes, i la Generalitat en particular, del que era un problema d’abast molt més general. El govern de l’Estat va centrifugar el seu dèficit cap a les comunitats i va endurir la distribució dels objectius de dèficit que s’hi aplicaven per guanyar marge de despesa per al govern central tot forçant les comunitats a fer els ajustos més durs.

Per a alguns polítics, i per a alguns partits, el que menys importa és el benestar dels ciutadans de Catalunya

Ara ja fa anys que tot això s’ha acabat. El creixement econòmic, que ha aportat un increment de la recaptació fiscal des del 2014, ha permès recuperar els nivells d’ingressos de la Generalitat anteriors a la crisi. Tot i que el ministeri d’Hisenda ha mirat de quedar-se sempre una porció d’aquesta recuperació mitjançant el mecanisme de les bestretes, a la baixa, del model de finançament, i escandalitzar-se després davant les autoritats europees que les liquidacions fetes, dos anys més tard, fossin tan altes que els causaven desviacions de dèficit (un cinisme escandalós), el cert és que des de l’any 2016 la Generalitat rep, encara que sigui amb retards, ingressos suficients per retornar al nivell de despesa anterior a la crisi. Una altra cosa és si el pot augmentar, i a quin ritme. Però les retallades s’han acabat. Es van acabar quan es va poder tornar a pagar la paga extra que els empleats públics havien perdut i quan, de mica en mica, es van recuperar els programes de despesa.

La intervenció del ministeri d’Hisenda del setembre passat, que ha representat el control absolut de les finances de la Generalitat i una radical retenció de crèdits (retallada de despesa), no es va fer per mala gestió econòmica -que, ben al contrari, era excel·lent- sinó per afany de control amb l’excusa d’impedir despeses per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Aquest any 2017 la Generalitat acabarà en equilibri pressupostari o lleuger superàvit; esclar, impedint despeses legalment previstes, i aportant així més de mil milions d’euros al ministre Montoro, que complirà amb la Comissió Europea sense haver hagut de fer ell els ajustos que li tocaven, i forçant els catalans a fer-los en lloc d’ell. Tot és d’un cinisme extrem.

Que ara vingui el Sr. Iceta i comenci a justificar unes noves retallades amb l’excusa que no hi ha diners és d’una falsedat clamorosa. Deixa ben clar que per a alguns polítics, i per a alguns partits, el que menys importa és el benestar dels ciutadans de Catalunya. Desconfiem tots de l’amenaça de retallades amb l’excusa que no hi ha diners perquè els independentistes els han gestionat malament. La gestió econòmica del govern de Junts pel Sí ha estat molt escrupolosa -com ho va ser la del govern anterior-. La que és catastròfica i contrària als interessos de Catalunya és la gestió del govern de l’Estat. Esperem i desitgem que el Sr. Iceta no caigui en aquest parany.