22/02/2019

Quin és el vot més útil?

3 min

L’acumulació d’eleccions en els propers mesos obliga a pensar en com aprofitar el poder que dona el dret a vot. Atès que dues de les eleccions –les espanyoles i les europees– són per formar Parlaments on el pes dels diputats catalans serà inevitablement minoritari (a Madrid) o molt minoritari (a Estrasburg i Brussel·les), cal afrontar la reflexió que més electors es deuen fer: quin pot ser el seu vot més útil?

Una imatge a retenir per copsar la dimensió del vot 'útil' és com es distribuiria el vot al Congrés de Diputats si es repetissin tots els resultats del 21 de desembre del 2017 al Parlament de Catalunya: les tres agrupacions independentistes haurien d’obtenir 25 escons, dels 47 catalans en disputa. Actualment tenen 17 escons, quan la projecció dels resultats del 21 de setembre del 2015 n’hauria d’haver donat 28. La diferència mesura el vot 'útil', és a dir, tots els que han canviat d’opció per al Congrés de Diputats perquè pensen que és més útil votar formacions espanyoles. A les dues últimes eleccions el principal beneficiari del vot 'útil' ha estat En Comú Podem, i abans ho havia estat sempre el PSC.

La primera consideració, que em sembla fonamental i que permet deixar les altres en un segon terme, és que el vot més útil és el que s’emet. No hi ha inutilitat superior que disposar del dret a vot i no fer-lo servir. Tota temptació abstencionista és una renúncia a la petita parcel·la d’empoderament que representa el vot. No votar és deixar que els altres votin en lloc teu (“si tu no hi vas, ells tornen”). Cada vot importa encara que sigui una fracció minúscula i encara que sigui per a institucions que són molt lluny de casa. A totes s’ha de fer sentir la veu de cada ciutadà.

La segona consideració és que normalment el vot més útil és aquell que reflecteix directament les nostres prioritats. S’equivoca qui faci raonaments de l’estil de votar algú altre més potent per obtenir el que es vol, si ja existeix una opció que ho defensa. Aquest algú altre farà amb els vots recollits el que consideri més oportú, que pot ser completament diferent del que el seu votant desitgi. La comunió d’objectius és la millor garantia d’utilitat del vot.

La tercera consideració afecta el “normalment” amb què començava el paràgraf anterior. En sistemes electorals on els districtes són petits, la consideració del vot útil és indefugible. En el cas espanyol hi ha molts districtes electorals (les províncies) en què s’elegeixen pocs diputats (per exemple, sis a Girona i Tarragona, i quatre a Lleida). Aquí sí que cal pensar en el vot útil. La dispersió d’opcions implica el malbaratament de molts vots que no tindran cap opció d’èxit. El vot útil a l’opció més propera és una solució raonable. És un incentiu per formar aliances electorals o per especular sobre quina serà l’opció més forta entre les que creiem properes. En el cas de les eleccions espanyoles del 28 d’abril aquestes reflexions haurien de portar a la màxima agrupació del vot independentista si vol aspirar a pesar al Congrés de Diputats. Idealment, la unitat del vot independentista, i si això no és possible, la màxima concentració. En tot cas, evitar la disgregació, que és un perill que és a la vista. Des d’aquest mateix punt de vista, no hi ha res més desmobilitzador, electoralment parlant, que la divisió dins d’un partit o d’un espai polític. Les divisions allunyen els electors perquè generen incertesa sobre com s’administrarà el seu vot.

La quarta consideració és sobre els districtes grans però allunyats. Quan les circumscripcions són molt grans, fins al punt que la teva circumscripció de referència és només una part d’una de més gran, que és exactament el que passa a les eleccions europees (Espanya tindrà 59 escons, en un districte únic), el vot esdevé pràcticament proporcional i la consideració del vot útil és menor. Ara bé, atès que el Parlament Europeu és molt gran, i atès que l'única manera de fer visible una opció com l’independentisme català és aconseguir un grup de diputats que assenyali que la reivindicació és important i té un bon suport electoral, és molt recomanable la unitat electoral i una forta mobilització. Si l’independentisme es mobilitza prou pot obtenir una representació superior a la que li correspondria per pes demogràfic. Però si va molt dividit es pot trobar que no assoleixi els mínims per a un diputat, que són molt alts, i que malbarati grans quantitats de vots. Si l’independentisme va molt dividit i poc mobilitzat es podria enfrontar al fracàs d’obtenir un sol diputat. Si va molt unit i mobilitzat, podria aspirar a sis o set.

Què cal fer? Les reflexions anteriors porten a prioritzar: 1r) votar; 2n) fer-ho per les opcions genuïnament més properes; 3r) fugir del vot 'útil' perquè sovint surt malament; 4t) afavorir la unitat sobre la dispersió.

stats