Adéu als 'netbooks'

E l juny del 2007 semblaven una bona idea. A la fira d'informàtica Computex, l'empresa Asus va presentar l'Eee PC 701, un ordinador portàtil de 23x17 centímetres amb pantalla de set polzades, teclat reduït al 85% de la mida d'un de convencional, sistema operatiu Linux i sense disc dur. Els grans atractius de l'equip eren el pes -900 grams, molt menys que els tres quilos d'un portàtil convencional de l'època- i el preu: aquí es podien vendre per 300 euros. L'any abans, Nicholas Negroponte, del MIT, havia aconseguit a Davos el suport de les Nacions Unides per al seu projecte OLPC d'un ordinador portàtil de 100 dòlars per a les escoles del Tercer Món, i l'acollida entusiasta -sobre el paper mai va arribar a costar menys de 200 dòlars- semblava que indicava que molts usuaris estaven disposats a conformar-se amb un ordinador de menys prestacions a canvi d'un preu més assequible.

Per la porta que havia obert Asus hi van entrar una allau de fabricants: Dell, Toshiba, Acer, Samsung, HP, Lenovo i la majoria de les marques de clònics es van afanyar a treure models amb pantalla de menys de 10 polzades, donant lloc al naixement d'una categoria de gran prosperitat entre el 2008 i el 2010 i que, això sí, es va anar ampliant fins a acollir equips de 500 dòlars. Entre els seus impulsors també hi havia dos gegants: Intel i Microsoft. La primera hi aportava els seus microprocessadors Atom, que oferien la meitat de rendiment que un Pentium a igual velocitat, però amb un preu i un consum d'energia inferiors. La segona, el sistema operatiu Windows XP, que va substituir de seguida el Linux original fins a arribar a equipar 9 de cada 10 netbooks .

L'entusiasme era afavorit pels pronòstics de les grans consultores internacionals: ABI Research parlava -en una nota de premsa oportunament eliminada de la seva web- d'arribar a unes vendes de 139 milions d'unitats el 2013, mentre que altres firmes asseguraven que s'acabarien venent més netbooks que portàtils de qualsevol altre format.

Els nous germans petits de l'ordinador portàtil van ser adoptats ràpidament en els mercats amb menys capacitat adquisitiva: els països que anomenem eufemísticament emergents i el sector educatiu en els països del Primer Món. Fins i tot aquí: el primer ordinador que va entrar en moltes llars catalanes va ser el netbook del programa 1x1 del departament d'Educació, generalment un Toshiba. En aquella època només es va aixecar una veu discordant: la de Steve Jobs. Als inversors que li reclamaven l'entrada de l'empresa en aquest segment, el conseller delegat d'Apple els deia l'any 2008: "No sabem com fer un ordinador de 500 dòlars que no sigui una porqueria; el nostre ADN no ens ho permet".

Com en tantes altres coses, s'ha acabat demostrant que el desaparegut Jobs tenia raó: les vendes de netbooks al món no han deixat de caure des del 2010, a mesura que un fabricant darrere l'altre anava abandonant el segment. Aquesta setmana, la publicació especialitzada Digitimes, editada a Taiwan, ha publicat que tant Acer com Asus, els dos únics fabricants que encara produïen netbooks , deixarien de fer-ho a primers d'any, de manera que ja només es podran comprar les unitats que hi hagi als magatzems de les botigues. La febre per aquests portàtils ultralleugers haurà durat poc més de cinc anys.

S'apunten diversos motius de la desaparició dels netbooks . El primer és que en realitat no serveixen com a substitut d'un ordinador de debò. Ni el teclat permet treballar a la mateixa velocitat ni les prestacions són equivalents. De fet, tant Intel com Microsoft condicionaven la venda dels seus xips i llicències de Windows, respectivament, al fet que el fabricant només els apliqués en productes de menys rendiment. Per altra banda, la diferència de cost entre un netbook i un portàtil de mida normal s'havia anat escurçant i a les marques els interessa més vendre els grans perquè els deixen més marge.

Simultàniament, han anat apareixent formats alternatius molt més funcionals: amb el MacBook Air de 13 polzades, Apple va demostrar l'any 2008 que es podia fer un ordinador ultralleuger sense compromisos, i el 2010 va reblar el clau traient un model amb pantalla d'11 polzades, tot i que els 1.000 euros que costa el situen en un altre nivell de mercat. La franja de preu dels netbooks la volen ocupar ara els Chromebooks, uns portàtils fabricats per Samsung segons especificacions de Google i que funcionen exclusivament amb les aplicacions al núvol del gegant d'internet. Darrerament, tots els fabricants que han abandonat el netbook s'han abocat a la producció d' ultrabooks , els portàtils ultralleugers de mida normal que Intel promou a l'estil dels Air d'Apple.

Però el que ha acabat matant els netbooks és el canvi del que es considera informàtica en mobilitat: ara l'ordinador es porta a la butxaca. El quart trimestre del 2010 ja es van vendre més dispositius mòbils ( smartphones més tauletes) que ordinadors (sobretaula més portàtils) i abans de l'estiu d'aquest any al món hi haurà en funcionament més equips del primer tipus que del segon. Una última dada: el 2010, el primer any de l'iPad, es van vendre 23 milions de tauletes i 40 milions de netbooks ; el 2011 van ser 63 milions i menys de 30 milions, respectivament. El 2012 es preveuen més de 120 milions de tauletes venudes. I ja ningú s'ha molestat a fer previsions de venda de netbooks .