Així que internet era això
Sempre m’ha intrigat la dèria del sector tecnològic per la pizza. Tot i que Steve Jobs va preferir, en la presentació de l’iPhone, buscar amb el nou mòbil quina cafeteria Starbucks hi havia més a prop de l’auditori i demanar 4.000 latte per al públic, quan les aplicacions geolocalitzades eren novetat moltes demostracions consistien a buscar amb el mòbil la pizzeria més propera. I tots els reportatges i pel·lícules sobre programadors mostren aquests professionals com a addictes a la cafeïna... i a la pizza.
La internet dels objectes va pel mateix camí. Telefónica I+D va portar a terme el novembre passat una prova pilot de Click&Pizza, un botó connectat que serveix per, amb una sola pulsació, demanar la teva pizza preferida a una botiga de Telepizza. Ara la branca de recerca de l’operadora ha presentat dues aplicacions més del sistema: un botó per avisar l’empresa de missatgeria Seur que passin a recollir-te un paquet, i un altre per demanar un cotxe amb conductor -van amb molt de compte d’evitar anomenar-los taxis, no fos cas que els confonguessin amb Uber- al servei Cabify. En aquest cas, el botó conté una miniimpressora que et lliura un comprovant amb les dades del conductor.
Els botons connectats d’una sola funció es perfilen com una de les aplicacions amb més futur de l’anomenada internet de les coses. Amazon en té d’específics per comprar productes de perfumeria i neteja en el mateix moment que veus que s’acaben: un botó per als bolquers, un altre per a les maquinetes d’afaitar, un altre per al sabó de rentadora. Els botons d’Amazon es connecten al wifi de casa i els de Telefónica, com és lògic, a la xarxa de telefonia mòbil, però fora d’aquesta diferència, comparteixen una tendència d’allò més interessant en l’era dels smartphones, aquests dispositius que estem acostumats que ens serveixin gairebé per a tot. Amb els botons d’una sola funció potser sí que es complirà el pronòstic d’Ericsson dels 50.000 milions d’objectes connectats.
