Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Aquí el més tonto fa rellotges

L 'any 1947 Dick Tracy ja es comunicava amb la seva comissaria fent servir un rellotge amb ràdio. El 1964 es va posar al dia, substituint-lo per un model amb televisió que li permetia fer videotrucades. Llàstima que el detectiu fos només un personatge de ficció, creat per Chester Gould el 1931 per protagonitzar al diari Detroit Mirror una tira còmica que es va publicar fins al 1977. Això no ha impedit, tanmateix, que els dispositius ficticis que Tracy portava al canell hagin estat des d'aleshores la referència inevitable sempre que es parla dels anomenats wearables , l'electrònica per portar posada.

Ha plogut molt des dels rellotges-calculadora Casio i HP dels anys 1980, tan meritoris com poc pràctics. Però, darrerament, els rellotges intel·ligents tornen a estar d'actualitat, en part perquè alguns rumoròlegs asseguren que aquest -i no els televisors- serà el pròxim segment de mercat cap on s'enfocarà Apple per intentar repetir l'èxit de l'iPhone. Acabi o no fent-se realitat el suposat iWatch, al mercat ja es poden trobar diversos models per accedir a la informació de la xarxa en forma de braçalet. I també per mirar l'hora, esclar.

La gran majoria funcionen en combinació amb l' smartphone que l'usuari porta a la butxaca, amb el qual es comuniquen sense fils mitjançant Bluetooth. Té un punt de justícia poètica, ja que molts usuaris vam abandonar el rellotge precisament perquè podíem mirar l'hora al telèfon. Pràcticament tots els models traeixen la seva vocació informàtica amb una pantalla quadrada o rectangular de mida al voltant de la polzada i mitja, adossada a un braçalet. De fet, a primera vista alguns s'assemblen al model anterior de l'iPod Nano d'Apple, que també diu l'hora i per al qual existeixen nombrosos accessoris per portar-lo al canell.

La suposada gràcia d'aquests rellotges és que, a més de l'hora i les funcions vinculades -calendari, alarma-, també mostren informació de les aplicacions del telèfon, i en alguns casos permeten interactuar amb ella: veure qui ens està telefonant, llegir els missatges de correu electrònic, SMS, Twitter i Facebook, les alarmes de l'agenda... Altres opcions acostumen a ser la previsió meteorològica, les cotitzacions de borsa i, naturalment, rellotges analògics i digitals en els formats més diversos, alguns molt atractius. Les notificacions de les aplicacions apareixen a la pantalla i poden anar acompanyades d'una vibració més o menys discreta. En els models que disposen de memòria incorporada s'hi poden guardar dades: per exemple, cançons, i escoltar-les amb uns auriculars.

Sony va ser una de les primeres firmes que va treure un rellotge intel·ligent. El seu Smart Watch (129 euros) es connecta exclusivament amb telèfons Android que portin instal·lada l'aplicació corresponent. Aquest any ha sortit també l'I'm Watch, un rellotge de 300 euros i disseny espectacular fabricat a Itàlia que només fa servir el telèfon per connectar-se a internet, ja que executa el sistema Android internament i disposa del seu propi catàleg d'aplicacions específiques. I també funciona com a dispositiu de mans lliures per fer i rebre trucades, sigui amb el micròfon i l'altaveu incorporats o connectant-hi uns auriculars, tot i que no acabo de trobar-ho còmode.

Entre els pocs rellotges intel·ligents que s'escapen del format quadrat hi ha el de l'alemanya Emporia Telecom, d'esfera circular, que inclou un botó de pànic que activa automàticament una trucada d'emergència amb els telèfons que la firma fabrica adreçats a la gent gran.

Un inconvenient d'aquests nous dispositius és que funcionen amb una bateria que cal carregar cada dia, per si a les nostres llars no tinguéssim ja prou andròmines carregables. Per això sembla especialment interessant el Pebble, un rellotge americà que encara no es comercialitza però que hauria de sortir aviat al mercat, gràcies al fet que els seus promotors esperaven recaptar 100.000 dòlars a la plataforma Kick- starter de micromecenatge i ja en porten recollits més de 10 milions, aportats per 68.000 compradors. El que diferencia el Pebble de la resta és que la pantalla és de paper electrònic, la mateixa tecnologia dels lectors de llibres digitals, que consumeix molt menys que les de cristall líquid dels altres i li proporciona una autonomia de funcionament de més d'una setmana sense haver de carregar-lo. El Pebble és submergible i els seus creadors han promès aplicacions de personalització, música i esports, des de ciclisme fins a golf.

Tenen sentit aquests rellotges? Sobre el paper, sí: està comprovat que mirem la pantalla del mòbil una mitjana de 150 cops cada dia, i no està malament haver-lo de treure uns quants cops menys de la butxaca per veure l'hora, què ens escriuen o qui ens truca. Però jo no m'acabo de veure mantenint converses semipúbliques amb el meu rellotge, ni trobo còmode portar un cable entre el canell i l'orella. Probablement el punt òptim siguin els dispositius que combinin totes les funcions indicades i les d'una altra categoria emergent, la de registradors d'activitat física -FuelBand, Fitbit- i els apliserveis vinculats que ens estimulen a sortir del sedentarisme. Un segment que espera el pròxim moviment d'Apple. Una pista: Nike, que fa anys que ofereix aplicacions per als mòbils de la poma, ha rebutjat treure'n també per als Android.

Postveritat