Ara sí: Mòbils contra el covid-19

El rastreig de mòbils amb dades anònimes conviu amb aplis que tracen els contactes entre usuaris amb el seu consentiment

No fa ni cinc mesos que molts ciutadans s’indignaven al saber que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia contractat els serveis de les tres grans operadores de telefonia mòbil de l’Estat per rastrejar durant vuit dies de l’any la posició de més del 80% dels telèfons, amb l’objectiu de fer aflorar patrons de mobilitat de la població i disposar així de dades per planificar infraestructures i serveis. Aquella indignació, fruit del rebuig a ser vigilats per les autoritats, no tenia motiu real, perquè el rastreig es fa de manera anònima i agregada, però va servir perquè molts consumidors descobrissin que les telefòniques mantenen un registre continuat, detallat i força precís de tots els llocs per on passen al cap del dia amb el mòbil engegat.

Termòmetres, braçalets esportius i altres espietes

Si més no, allò va servir perquè ara no sigui cap sorpresa que el govern espanyol, també mitjançant l’INE, hagi decidit finalment tornar a contractar el servei a les mateixes companyies, però aquesta vegada amb un abast temporal molt més ampli i continuat, per vigilar els moviments de població i fer pronòstics sobre la propagació del covid-19. Un altre anàlisi d’aquesta informació l’està portant a terme un equip de la Generalitat valenciana encapçalat per Nuria Oliver, que havia estat succesivament la responsable de dades massives de Telefónica i del grup Vodafone.

Si en el paràgraf anterior he escrit finalment és perquè quan vaig escriure fa quatre setmanes en aquest mateix espai sobre l’ús de la tecnologia per combatre la pandèmia a la Xina i a Corea del Sud, ja vaig consultar les operadores sobre si el govern espanyol els havia demanat els seus serveis per al mateix objectiu, i em va sorprendre i inquietar que la resposta fos negativa en tots els casos. Ara la cosa ha canviat, però probablement el govern Sánchez arriba tard. Amb la majoria de la població confinada a casa seva, les dades agregades de mobilitat no tenen gaire utilitat preventiva. Sí que en tindria, en canvi, la possibilitat de rastrejar els moviments de mòbils concrets per detectar qui s’està saltant el confinament, però això no és possible amb l’anàlisi agregada i anònima que el govern assegura que està aplicant.

Per part de les autoritats, aquest rastreig de mòbils implícit i gairebé general -no inclou els abonats de les marques del grup MásMóvil ni els de les seves virtuals- es complementa amb el rastreig explícit que fan les aplicacions d’autodiagnòstic de covid-19 que diversos governs autonòmics han desenvolupat i publicat per separat. En el cas de Catalunya, el departament de Salut ofereix StopCovid19Cat, però també en tenen Euskadi i Madrid, entre d’altres.

Voluntarietat

El funcionament de totes és semblant: és el ciutadà qui decideix descarregar-les, instal·lar-les i fer-les servir per indicar els seus símptomes, i en la mateixa operació proporciona la seva localització a les autoritats sanitàries -tot i que les declaracions de privadesa, aparentment redactades a correcuita, no solen deixar-ho gaire clar-. És gràcies a aquesta informació personal geolocalitzada que els governs regionals han pogut començar a elaborar mapes de calor per determinar les zones més afectades per la pandèmia i assignar-hi recursos. I, eventualment, podran planificar el desconfinament amb més precisió com més ciutadans facin servir l’aplicació respectiva. El departament de Salut no ha atès les peticions d’informació que l’ARA li ha fet sobre el funcionament detallat de l’aplicació StopCovid19Cat.

En la mateixa línia del rastreig explícit dels telèfons dels ciutadans, la iniciativa que inspira més confiança es l’anomenada PEPP-PT, sigles en anglès de Rastreig Paneuropeu de Proximitat Respectuós amb la Privadesa. Impulsada inicialment per 130 científics de vuit estats europeus i desenvolupada sobretot al Heinrich Hertz Institut de Berlín, divisió de telecomunicacions del centre de recerca Fraunhofer, aspira a fer compatible el control de la pandèmia amb la protecció de les dades personals dels ciutadans europeus, que els altres sistemes no respecten.

Traçar els contactes

La PEPP-PT també requereix que l’usuari s’instal·li voluntàriament una aplicació al mòbil, però l’apli es limita a anar guardant dues dades bàsiques de cadascun dels telèfons amb els quals va establint contacte per proximitat, determinada pel curt abast de les respectives connexions Bluetooth. Aquestes dues dades són el número de telèfon i un codi identificador aleatori i anònim. En cas que el propietari de l’aparell doni positiu en la prova del covid-19, les autoritats sanitàries poden consultar el seu aparell i comunicar-se amb totes les persones amb qui ha estat en contacte, sense saber qui són, per convocar-los a passar també la prova. Les dades no surten mai del telèfon i, per tant, els seus moviments no poden ser rastrejats a distància.

El sistema és molt semblant al de l’aplicació TraceTogether, que ha permès al govern de Singapur contenir amb èxit la propagació de la pandèmia, i la Comissió Europea ha demanat a tots els estats de la UE que el facin servir en les seves respectives aplicacions mòbils. Alemanya ha estat la primera a posar-s’hi i s’espera que d’aquí pocs dies comenci a oferir la seva aplicació basada en PEPP-PT. A més, Google i Apple han anunciat aquest divendres un acord per incloure la funció de rastreig per proximitat via Bluetooth a Android i iOS, els seus respectius sistemes operatius.