La quota mitjana de pantalla de TV3 durant el gener va ser del 13% de l'audiència catalana. En canvi, diumenge i dilluns passats només la van mirar, respectivament, el 5,7% i el 7,5% dels espectadors, amb tota probabilitat a causa de la suspensió de les emissions regulars en el marc de la vaga del personal per motius laborals. És a dir, la meitat de l'audiència habitual de la televisió pública va preferir llegir un llibre, posar-se a fabricar catalanets o, en la majoria dels casos, prémer un altre botó del comandament a distància per veure algun canal que emetia probablement en espanyol.

Curiosament, no en tenien cap necessitat. Per gaudir de milers d'hores de programació dels diversos canals de televisió de la CCMA només els hauria calgut connectar-se al servei 3 a la Carta. És obvi que durant la vaga no hi havia emissió en directe i tampoc es podia accedir als programes que s'haurien d'haver emès en condicions normals, però em va sorprendre comprovar que la resta del contingut es mantenia disponible, especialment perquè al portal informatiu 324.cat sí que es va interrompre l'actualització de notícies. En una era en què el consum no lineal de televisió guanya pes, és significatiu que les accions clàssiques de pressió sindical només se centressin en la difusió per antena.

El 3 a la Carta és una de les joies de la televisió pública catalana. La seva quota de pantalla és del 19% de l'audiència, sis punts més que l'emissió convencional. I com altres serveis de TV a la carta, el seu principal obstacle per ser encara més popular és la dificultat de visionar en la pantalla de qualsevol televisor les imatges de l'ordinador, el mòbil o la tauleta, i la pobresa de les aplicacions que inclouen els models actuals de TV connectats. Per poc que prosperin dispositius com l'AppleTV i el Google Chromecast i els televisors amb sistemes operatius avançats, als espectadors ens acabarà sent ben igual el que s'emeti en directe.