Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Espiem-nos per conèixer-nos millor

Els humans generem cada dos dies tantes dades com des del principi dels temps fins al 2003. L'anàlisi d'aquesta informació és un tresor per explotar

Gordon Bell, un dels enginyers més respectats de la informàtica dels anys 70, va decidir fa dotze anys digitalitzar tota la informació que havia consumit o generat personalment al llarg de la seva vida, des de llibres i correspondència fins a música i fotografies, per fer realitat el Memex, el cercador universal imaginat per Vannevar Bush el 1945. Un cop assolit l'objectiu, Bell -que ara té 78 anys- va ampliar l'abast del projecte i, amb el suport de Microsoft Research, va començar a acumular també les pàgines web que visita, les converses que manté per telèfon i per internet, els programes de televisió que veu i els que escolta a la ràdio. De fet, Bell també registra en temps real el seu ritme cardíac i el seu nivell de colesterol, i porta penjada al coll una càmera que fotografia i arxiva automàticament cada pocs minuts tots els llocs on va. L'experiència, anomenada MyLifeBits, encara continua, i està explicada en un llibre, Total recall, que analitza les implicacions de disposar d'una memòria permanent en la vida personal, la feina, els estudis i la immortalitat.

Fins ara, Bell ha recollit més de 200 gigabytes de dades sobre la seva vida. Un altre científic il·lustre, el britànic Stephen Wolfram, està convençut que algun dia serà habitual que tots recollim tota mena de dades nostres, i en dóna un exemple: Wolfram ha analitzat tots els missatges electrònics i trucades de telèfon que ha fet i rebut, les tecles que ha premut, les cites i reunions que ha mantingut, el contingut de 230.000 pàgines de documentació escanejada i les passes que ha fet des del 1990, i ha publicat al seu blog The personal analytics of my life , amb gràfics detallats sobre els patrons diaris i horaris de la seva activitat, tant física com digital. Una visió fascinant que permet treure conclusions de quins factors afecten diversos aspectes de la nostra vida.

Les experiències de Bell i Wolfram són personals, però comença a semblar possible aplicar-les a la resta dels humans, gràcies a la digitalització de la informació, a la proliferació de sensors i a l'abaratiment de la capacitat d'emmagatzematge: segons l'empresa EMC, des del principi dels temps fins a l'any 2003 la humanitat va generar cinc exabytes d'informació (un exabyte és un byte amb 18 zeros al darrere), però actualment produïm aquesta mateixa quantitat de dades en només dos dies. L'explotació d'aquest material és un dels àmbits de les tecnologies anomenades Big Data, i pot canviar substancialment les relacions personals i professionals, el medi ambient, la salut o la seguretat a escala planetària.

La recollida massiva d'informació ja està present en molts àmbits de la vida diària. Els registradors d'activitat física que ressenyava aquí mateix la setmana passada ens proporcionen un historial de les passes que fem, els graons que pugem, les calories que consumim, els quilos que pesem i les hores que dormim. El format actual de cronologia de Facebook aspira a ser el diari personal de l'usuari, i l'empresa fomenta que no hi afegim només fotografies noves, sinó que també hi posem les de la nostra vida abans de l'arribada de les xarxes socials. El mateix Wolfram ofereix el servei gratuït Personal Analytics for Facebook, que fa estadístiques detalladíssimes de la nostra activitat i els nostres contactes en aquesta xarxa social. I Foursquare -igual que els serveis de geolocalització de Google i Facebook- va acumulant el rastre dels llocs que visitem. Google Now, una de les funcions de la nova versió del sistema operatiu Android per a smartphones , ja fa recomanacions a l'usuari a partir del seu historial de cerca i les cites de la seva agenda: agafa el paraigua, que allà on has d'anar plourà; hauries d'anar sortint de casa, que a la carretera hi ha un embús de trànsit...

El projecte Mappiness, de la London School of Economics, basat en una aplicació per a l'iPhone, ens demana diversos cops al dia on som -a l'aire lliure, a l'interior, a casa, a la feina-, amb qui estem -sols, amb la família, amb companys de feina- i què estem fent -cuinar, llegir, mirar la tele, menjar-, i que indiquem en una escala de l'1 al 10 el nostre estat d'ànim pel que fa a felicitat, relaxació i atenció. Les dades s'acumulen de manera anònima als seus servidors i van generant un mapa mundial de la felicitat, però també podem consultar les nostres al telèfon i descobrir on, amb qui i fent què ens trobem millor.

Si teniu un Android o un iPhone, encara esteu a temps de participar en The Human Face of Big Data, un altre experiment global de recollida de dades. Del 25 de setembre a mitjans de novembre, més d'un milió de persones estan facilitant automàticament les seves dades de posició, a quines xarxes wifi es connecten i quins dispositius Bluetooth detecten, i responent a preguntes sobre els seus interessos, somnis i opinions sobre la seva vida, la seva família i les seves relacions. El sistema acumula i creua les respostes i conclou per exemple que les dones recorden els seus somnis un 10% menys que els homes, o que molta gent abans de morir voldria saltar en paracaigudes o comprar-se un Ferrari. Un dels atractius de l'aplicació és que ens mostra la fotografia de la persona del món amb qui coincidim més des del punt de vista de les dades, una mena de doble digital.