FaceApp, al centre d'una polèmica exagerada

S'ha qüestionat la política de privacitat d'aquesta aplicació mòbil per envellir o rejovenir cares

Tret que ja sigueu de vacances en algun lloc remot sense cobertura, segur que aquesta setmana deveu haver vist a les xarxes quin aspecte tindran de vells diversos personatges populars, algun dels vostres amics o fins i tot vosaltres mateixos. El motiu és l'inesperat retorn al primer pla de la viralitat de FaceApp, una aplicació per a 'smartphone' que transforma en pocs segons la imatge de qualsevol cara envellint-la, rejovenint-la o modificant-ne algun tret amb un realisme impressionant.

Tot i que fa més de dos anys que FaceApp existeix –va sortir el gener del 2017 per a iPhone i un mes després per als telèfons amb sistema Android–, fa uns dies que encapçala els rànquings de descàrregues d'aplicacions en uns quants països: la versió d'Android s'ha instal·lat més de 100 milions de vegades. El motiu d'aquesta revifalla de l'aplicació no és clar, però probablement alguna celebritat va redescobrir-la fa poc, va publicar el seu retrat del futur i el desig d'imitació dels seus seguidors ha fet la resta, tot plegat impulsat per la gratuïtat parcial: les funcions bàsiques de FaceApp, com la d'envellir la cara, són de franc, mentre que d'altres s'han de pagar, a raó d'un parell d'euros per opció.

FaceApp és una creació de Wireless Lab, un petit estudi digital de Sant Petersburg dirigit per Iaroslav Gontxarev. Aquest programador rus té una àmplia experiència en el sector dels mòbils: fa vint anys va fundar SPB Software, una empresa que feia aplicacions per veure canals internacionals de TV als dispositius dominants en aquella època, els Nokia, Palm, BlackBerry i Windows Mobile. El cercador Yandex, l'equivalent rus de Google, va comprar SPB l'any 2013 i Gontxarev va tornar a començar de zero, però aquesta vegada centrant-se en les noves plataformes mòbils.

Per aconseguir els seus excel·lents resultats fotorealistes, FaceApp fa servir algorismes d'intel·ligència artificial; concretament, les anomenades xarxes neuronals convolucionals generatives, que proporcionen uns efectes difícils d'obtenir amb procediments més convencionals com l'aprenentatge automàtic. Però també requereixen molta més potència de càlcul. Per això l'aplicació no transforma la imatge dins el dispositiu, com fan altres aplicacions d'embelliment o de filtratge de selfies, sinó que l'envia als servidors del núvol per aplicar-hi els algoritmes corresponents i a continuació en descarrega el resultat al telèfon.

Aquest aspecte és precisament el que ha aixecat la controvèrsia més recent. Al divulgar-se que FaceApp és d'origen rus, una bona part dels mitjans han interpretat que les imatges dels usuaris anaven a parar a servidors de Rússia, un estat amb merescuda fama de fer servir les eines digitals per a la manipulació política i econòmica. Fins i tot s'ha dit que FaceApp no transmet als servidors només la fotografia que l'usuari vol transformar, sinó tot el contingut de la galeria d'imatges del telèfon, malgrat les restriccions de permisos establertes per l'usuari. El grau d'histèria ha arribat fins al punt que el Partit Demòcrata dels EUA ha aconsellat a tot el personal implicat en les campanyes per a la nominació del candidat a les eleccions presidencials del 2020 que esborrin l'aplicació dels seus telèfons.

Malauradament per als conspiranoics, les dues acusacions són infundades. FaceApp envia la imatge objecte de transformació a servidors del núvol, sí, però no són a Rússia: els algorismes de Wireless Labs són en servidors d'Amazon Web Services i de Google Cloud. De fet, fins i tot estan basats parcialment en la biblioteca de codi obert TensorFlow, creada per Google. I cap investigador de seguretat ha pogut demostrar que l'aplicació transmeti fora del dispositiu cap altra imatge de la galeria que no sigui la que l'usuari li ha demanat que transformi. En aquest sentit, FaceApp respecta els permisos que l'usuari li concedeix quan l'instal·la, a diferència del que sí que fan altres aplicacions: després d'examinar 80.000 aplis disponibles a Play Store, uns altres investigadors van descobrir fa poc que més d'un miler ignoraven l'elecció de l'usuari i capturaven dades personals mitjançant procediments alternatius, alguns de tan tramposos com deduir la posició de l'usuari a partir de les metadades de posicionament de la fotografia que acabava de fer.

També hi ha qui s'escandalitza preventivament per si els creadors de FaceApp venen a tercers les fotografies que van acumulant. La veritat és que podrien fer-ho, perquè la lletra menuda de les condicions d'ús els ho permet. Però Gontxarev assegura que no ho fan; de fet, explica que “la majoria” de les imatges s'esborren automàticament dels servidors abans de 48 hores per deixar lloc a les noves, tot i que no concreta què fan amb les altres. L'aplicació fins i tot inclou una funció que permet a cada usuari exigir que la seva foto sigui esborrada. Tot i que el sistema per fer-ho no és gaire intuïtiu, es veu que prou gent s'hi ha acollit, fins al punt que el directiu ha declarat a TechCrunch que fa uns quants dies que estan aclaparats per la quantitat de peticions d'esborrar imatges que han rebut.

La veritat és que amoïnar-se per si la fotografia que vas carregar a FaceApp com a entreteniment acaba engreixant el sistema de reconeixement facial d'alguna malèvola dictadura sembla exagerat, en plena època de publicació compulsiva de selfies a les xarxes socials: ¿quantes fotografies vostres carregareu aquestes vacances a Instagram o a Facebook? Potser les condicions formals d'ús de les xarxes socials de l'imperi Zuckerberg són una mica més restrictives que les de FaceApp, ¿però quantes vegades ens ha pres el pèl el gegant d'internet en matèria de privadesa? I si algun malfactor necessita una fotografia vostra per suplantar-vos en alguna malifeta, tampoc li cal comprar-la a FaceApp; pot descarregar-la del vostre perfil de Twitter, de LinkedIn o de qualsevol altra plataforma on us exhibiu digitalment cada dia.