Fa unes setmanes explicava aquí que canviar d’operadora de telefonia m’havia resultat relativament senzill. Com que no m’interessa gens el futbol, vaig poder triar només avaluant la velocitat de l’ADSL -a casa no arriba la fibra òptica- i els megabytes de dades del mòbil sense amoïnar-me per quins partits podria veure amb la meva nova companyia i quins no.

La tranquil·litat m’ha durat poc. Telefónica ha acceptat pagar a BeIN Sports 2.400 milions per poder emetre a Movistar+ tots els partits de la lliga espanyola durant les tres pròximes temporades i els de les lligues paneuropees fins al final d’aquesta temporada i durant les dues següents. Si hi sumem el que les dues empreses ja havien pactat per l’emissió del partit més destacat de cada jornada, l’operadora haurà de desembutxacar uns 3.000 milions d’euros a tres anys vista.

Als que no mirem el futbol això ens afecta en dos aspectes. El primer: la nostra factura mensual de telecomunicacions serà més cara. Per tal que li surtin els números amb menys de dos milions de clients de futbol de pagament, Telefónica els hauria de cobrar més de 500 euros anuals pel servei, i les baixes que està tenint quan s’acaben les promocions d’alta indiquen que no tothom està disposat a pagar-ho. Per tant, l’operadora haurà de repercutir una part del cost del contingut esportiu a la factura dels clients que no mirem el futbol. Amb les altres companyies es poden fer pronòstics semblants. Potser serà una oportunitat de negoci per a les operadores que no ofereixin servei de televisió. El segon aspecte és menys personal i probablement més greu: Telefónica havia pressupostat en uns 2.000 milions el desplegament de fibra òptica per abastar el 90% de la població de l’Estat. Si ara es gasta 3.000 milions en futbol, aquests plans es veuran afectats. I tot perquè la lliga espanyola no vol ser menys que la Premier League anglesa, però no té en compte que al Regne Unit hi ha 15 milions d’abonats a la televisió de pagament, el triple que a Espanya.