DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 25/01/2014

Impressió en 3D, objectes sota demanda

En poc més de dos anys ha passat de curiositat a tecnologia potencialment de consum

i
Albert Cuesta
3 min
Impressió en 3D, objectes sota demanda

En poc més de dos anys, l'anomenada "impressió en 3D" ha passat de curiositat a tecnologia potencialment de consum. Es tracta del procés de fabricació d'objectes físics a partir de fitxers descriptius digitals, mitjançant la deposició d'algun material fos en capes fines, amb un dispositiu que funciona de manera semblant als capçals d'impressió convencional, i d'aquí el seu nom. Ve a ser com modelar una figura amb fang, però amb plàstics de tipus ABS o PLA, i més recentment amb ceràmica, metall o fins i tot productes comestibles.

Els avantatges i les implicacions de combinar aquest sistema de fabricació amb la distribució digital i la disponibilitat d'impressores econòmiques són enormes. Si pots fabricar les peces de recanvi quan les necessites, no cal preveure'n la producció en origen ni la distribució en previsió de la demanda. La NASA, per exemple, està considerant embarcar impressores 3D en les missions a l'espai per haver de carregar menys objectes. Si dissenyes un producte que es pot imprimir sota demanda a casa del client seguint els teus plànols, no cal fabricar-lo, emmagatzemar-lo ni transportar-lo. Les impressores en 3D també resulten pràctiques per crear prototips en disseny industrial i en sectors creatius com la joieria, la decoració o la moda: en una desfilada recent de la marca de llenceria Victoria's Secret, les models desfilaven embolcallades en unes ales fabricades amb impressió en 3D.

La disponibilitat d'impressores en 3D relativament assequibles i la millora de prestacions ha disparat les propostes d'aplicació. Fabricants com 3D Systems i Makerbot ofereixen models de sobretaula per menys de 1.000 euros que poden generar objectes de diversos colors i amb una precisió -determinada pel gruix de les capes de material- que ronda les 100 micres. El plàstic que s'imprimeix es ven en bobines que costen menys de 20 euros el quilo. Els programes de disseny ja preveuen la impressió en 3D: Adobe ha incorporat aquesta funció al Photoshop CC i Samsung disposa d'una apli Android per personalitzar la funda del mòbil abans de fabricar-la a l'acte.

La medicina i l'alimentació també exploren les aplicacions de la impressió en 3D. La fabricació d'òrgans per a trasplantaments i de pròtesis ortopèdiques personalitzades obre noves possibilitats de tractament. La xocolatera nord-americana Hershey farà servir equips de 3D Systems per produir xocolatines personalitzades, una iniciativa que segur que interessarà els nostres pastissers de cara a les mones de Pasqua. A Barcelona l'empresa Natural Machines treballa en la Foodini, que podrà fabricar pizzes a partir de dipòsits de pasta, tomàquet i formatge.

El mercat de les impressores en 3D per a ús personal també s'anima: hi ha moltes marques alternatives als dos grans fabricants mencionats. Es poden comprar escàners 3D per digitalitzar l'objecte físic, transformant-lo en les dades necessàries per fer-ne rèpliques amb una impressora. L'empresa Pirate3D deixa clar amb el seu nom quines poden ser les utilitats d'aquesta tecnologia, i porta a reflexionar sobre les conseqüències en el camp de la propietat intel·lectual. Pirate3D s'ha finançat via micromecenatge a Kickstarter, on també ha nascut la Zeus d'AIO Robotics, que presumeix de ser el primer equip 3D multifuncional, perquè permet escanejar i imprimir.

Però si teniu un disseny, potser no us cal comprar cap impressora en 3D: en comunitats com Shapeways, els propietaris d'aparells poden competir per oferir-vos el servei de fabricació del vostre objecte al preu més baix.

De tota manera, la impressió en 3D de consum encara és un mercat molt incipient. La consultora Gartner calcula que en tot l'any passat es van vendre al món 56.607 impressores en 3D de menys de 100.000 dòlars i pronostica que durant l'any 2017 se'n vendran 826.000. Un creixement molt notable, però actualment es venen més de 290.000 impressores convencionals -en 2D, diríem- cada dia. I el valor en borsa dels dos fabricants principals multiplica per cinc el volum estimat del mercat, una proporció que fa pensar si no devem estar davant una nova bombolla tecnològica. En 3D, això sí.

stats