ARA FAREM 1.000 DIARIS
10 innovacions tecnològiques que semblen vingudes del futur
Aparells que fa pocs anys es consideraven de ciència-ficció ja s'han fet realitat. Albert Cuesta ens n'ha presentat alguns de ben sorprenents
8 min.
Poder generar un objecte físic quan el necessites ja no és cosa de ciència-ficció: les impressores 3D construeixen els objectes des de zero, dipositant una capa de material plàstic fos sobre l'altra, fins a arribar a una reproducció tridimensional exacta del disseny original, que pot haver estat creat directament en una pantalla o bé digitalitzant en 3D un objecte ja existent. Amb aquests aparells es pot disposar en pocs minuts de rèpliques funcionalment idèntiques de components, eines, joguines i tota mena d'objectes, de manera neta, silenciosa i sense residus.
La pròxima generació d'impressores tridimensionals són les biològiques, amb les quals, diuen, els especialistes en enginyeria de teixits i medicina regenerativa podran imprimir ronyons i fetges. L'empresa Organovo ja pot crear rèpliques de cèl·lules i vasos sanguinis.
Ja hi ha dispositius per escoltar la música d'un aparell en un altre, encara que siguin en llocs diferents de la casa. La majoria dels sistemes actuals fan servir la tecnologia DLNA. Amb les aplicacions adequades cada aparell veu tots els que li ofereixen contingut i tots els que tenen capacitat per reproduir-lo. L'únic gran fabricant que es desmarca de l'estàndard és Apple. Aquesta empresa té una tecnologia per transferir música, imatges i vídeo per wifi anomenada AirPlay, que només funciona des dels Mac, iPad, iPhone i iPod cap al descodificador Apple TV i, això sí, l'estol d'altaveus i equips de so compatibles amb AirPlay que han tret altres fabricants.
Tant DLNA com AirPlay per si sols transmeten la música entre un punt i un altre: si decidiu escoltar-la en un joc d'altaveus, l'altre deixarà de sonar. Per aconseguir una distribució més àmplia i flexible, cal un sistema com els que ofereixen Sonos, Linn i Bang & Olufsen, que poden rebre la música dels ordinadors, dispositius mòbils i discs durs multimèdia, la d'altres fonts més convencionals -reproductors de CD, sintonitzadors de FM- i fins i tot de serveis de la xarxa com Spotify, i permeten enviar-la selectivament als altaveus d'una o més habitacions. De fet, n'hi ha que poden enviar contingut diferent a cada sala.
Els wearables són les tecnologies que les persones porten a sobre, però no a la butxaca com un mòbil, sinó integrades en la vestimenta o al mateix cos. Alguns exemples:
Ulleres digitals. Les Google Glass porten incorporats monitor, càmera, micròfon, sensors de posició i moviment i connexió a la xarxa, per rebre i enviar informació sense perdre el contacte amb el món real.
Roba carregable. Investigadors de la Universitat de Carolina del Sud han creat un procés que transforma en carbó activat les fibres de cel·lulosa d'una samarreta de cotó sense que perdin flexibilitat, i converteix la peça de roba en un condensador que podria servir per alimentar dispositius mòbils.
El cos com a pantalla tàctil. OmniTouch és una tecnologia creada als laboratoris de Microsoft que transforma en interfície tàctil qualsevol superfície, inclòs el cos de l'usuari. Un picoprojector làser projecta els comandaments i una càmera detecta els moviments de la mà.
Pocs objectes són tan personals com el telèfon mòbil i per això el sector tecnològic aspira a convertir-lo en mitjà de pagament. Hi ha diversos mecanismes per fer-ho possible, però el que sembla destinat a triomfar és la tecnologia NFC de comunicació per proximitat entre dispositius: segons la consultora Frost & Sullivan, el 2015 hi haurà 111.190 milions d'euros que canviaran de mans mitjançant dispositius NFC.
Aquest sistema comunica per inducció magnètica el terminal de l'usuari (mòbil o targeta) amb el detector, sempre que la distància sigui inferior a 15 centímetres. Les operacions bancàries són l'aplicació que desperta més interès a la indústria, però no l'única. Els mòbils i targetes amb NFC substitueixen els lectors d'empremta dactilar als controls de presència de les empreses i en la identificació als ordinadors, però també en automòbils: dispositius amb NFC fan de clau per obrir les portes i activar automatismes d'ajustament dels seients i del retrovisor per a cada conductor.
Jo havia estat usuari del Pre, l' smartphone amb el qual Palm va intentar mantenir-se -sense èxit- en el mercat dels telèfons avançats. El que més vaig trobar a faltar quan vaig deixar d'utilitzar-lo va ser el carregador Touchstone, una discreta base de sobretaula, connectada a l'alimentador mitjançant un cable USB, sobre la qual només cal dipositar el telèfon per carregar-ne la bateria. No em puc creure que encara cap altre gran fabricant hagi agafat el relleu de Palm incorporant la funció de sèrie en els seus telèfons.
Amb les noves rentadores Whirlpool no cal estar pendent del final del cicle de rentat per treure la roba i evitar que s'arrugui: t'envien un missatge quan acaben de rentar. LG ja tenia aspiradors robòtics a l'estil Roomba, però el nou model porta tres videocàmeres que transmeten per wifi al telèfon les imatges en directe dels llocs per on circula, i també es pot controlar a distància des del mòbil, com si fos un cotxe teledirigit. La firma coreana proposa una xarxa domèstica sense fils anomenada SmartThinQ, en la qual hi ha des de l'assecadora fins al televisor, passant per l'ordinador i la nevera, que, naturalment, ens pot recordar quan caduquen els iogurts.
Fora de la casa també es va cap a l'automatització: Qualcomm ofereix els collars Tagg per a gossos, que serveixen per tenir-los sempre localitzats i ens avisen al mòbil si l'animal surt dels límits prefixats.
A la sala d'exposició de Cetemmsa, al TecnoCampus de Mataró, gairebé res és només el que sembla. Al capçal d'un llit, un monitor mostra el mapa dinàmic de pressió de la persona que s'ha estirat sobre el matalàs interactiu. Aquesta informació serveix, fonamentalment, per ajudar a diagnosticar trastorns del son. I quan aquesta persona s'aixeca i posa els peus a terra, el contorn de l'estora s'il·lumina per orientar-lo si és fosc. Als peus del llit s'han estat carregant per inducció magnètica durant la nit unes vambes per a invidents que responen a les indicacions del navegador GPS del mòbil vibrant alternativament per indicar al seu portador cap a quin costat s'ha d'orientar per arribar a la seva destinació prevista.
Sobre diversos maniquins, altres peces de roba intel·ligent: un jersei musical que fa sonar notes diferents segons la zona del cos que toques, una armilla per a agents de policia amb rètols que s'il·luminen quan cal i una altra amb sensor de temperatura corporal i pulsòmetre per monitorar les constants vitals de pacients que es recuperen a casa després d'una intervenció quirúrgica.
¿Una bombeta controlable per internet o des del mòbil? Pot semblar excessiu, però Philips i Apple creuen que hi ha un mercat per als sistemes d'il·luminació domèstica personalitzables. Les bombetes Hue s'instal·len en qualsevol portalàmpades de rosca estàndard, i la seva tecnologia LED permet ajustar el color i la intensitat de la llum que fan.
Mitjançant aplicacions d'iPhone i iPad, i també en una pàgina web si es connecta el controlador a internet, es poden triar les combinacions cromàtiques i lumíniques que ofereix el fabricant, crear-ne de noves i compartir-les amb altres usuaris. El sistema també permet programar els horaris d'encesa i apagada dels llums, per simular presència o adaptar l'ambient a cada moment.
Els rellotges intel·ligents tornen a estar d'actualitat, en part perquè alguns rumoròlegs asseguren que aquest serà el pròxim segment de mercat cap on s'enfocarà Apple. La gran majoria funcionen en combinació amb l' smartphone de l'usuari, amb el qual es comuniquen mitjançant Bluetooth. La suposada gràcia d'aquests rellotges és que, a més de l'hora i les funcions vinculades -calendari, alarma-, també mostren informació de les aplicacions del telèfon, i en alguns casos permeten interactuar-hi: veure qui ens està telefonant, llegir els missatges de correu electrònic, SMS, Twitter i Facebook, les alarmes de l'agenda...
Sony va ser una de les primeres firmes que va treure un rellotge intel·ligent. El seu SmartWatch es connecta exclusivament amb telèfons Android que portin instal·lada l'aplicació corresponent. Aquest any ha sortit també l'I'm Watch, un rellotge que només fa servir el telèfon per connectar-se a internet, ja que executa el sistema Android internament i disposa del seu propi catàleg d'aplicacions específiques.
Alguns models de Ford als EUA ja disposen de l'anomenat Sync, una plataforma per connectar smartphones i reproductors multimèdia i controlar-los amb la veu. Darrerament s'hi ha afegit l'opció de connectar-hi un mòdem USB que es connecta a internet mòbil i crea dins el cotxe una zona wifi que permet als passatgers navegar i jugar.
El sistema pot recitar el text dels SMS rebuts i interpretar i enviar els textos que se li dicten. La nova versió 2 ja interpreta ordres en llenguatge natural i és capaç de buscar a internet la cançó que li hem demanat si no la troba en cap dels dispositius que tenim a bord. També pot trucar al número 112 d'emergències en cas d'accident i fer-ho en l'idioma del país on és el cotxe encara que sigui diferent del d'ús habitual.
