Llegir al telèfon mòbil
A l Japó, on ens porten entre cinc i deu anys d'avantatge en l'adopció dels serveis mòbils, les keitai shousetsu -novel·les per llegir al telèfon- ja fa anys que són èxits de vendes. Aquí, en canvi, el format no ha començat a quallar fins que s'han generalitzat els smartphones amb una pantalla d'entre 3,5 i 4,5 polzades -a l'estil de l'iPhone, per entendre'ns-. Molts lectors han descobert que a més de jugar als ocells emprenyats, també poden llegir-hi llibres, si més no com a dispositiu de lectura secundari durant els desplaçaments en transport públic o les estones mortes.
Per aquest motiu, a les llibreries convencionals que havien ampliat la seva activitat de llibres de paper amb edicions digitals -és el cas de Barnes&Noble, als EUA; de la Casa del Libro, aquí, i d'Amazon a tot arreu- se'ls ha girat competència: la d'empreses d'electrònica i internet que basen una part important del seu negoci en consum de contingut en dispositius mòbils. Apple, Google i Nokia també han obert llibreries digitals pròpies.
Els llibres dels respectius catàlegs es poden llegir amb els dispositius de lectura propis, amb tecnologia de tinta electrònica -el Nook de Barnes&Noble, el Tagus de Casa del Libro i el Kindle d'Amazon- i també amb aplicacions per als diversos dispositius mòbils.
Els llibres digitals comprats a Apple i Nokia només es poden llegir amb els seus respectius aparells. En canvi, els que ven Google són compatibles amb els telèfons Android, però també amb els iPhone. I Amazon és la més universal, ja que disposa d'aplicacions per a tots els sistemes operatius de butxaca, inclosos també els BlackBerry i els Windows Phone.
L'ús d'un telèfon mòbil per llegir aporta una funció impossible en un llibre de paper i molt infreqüent en els lectors de tinta electrònica: la connexió a internet. Serveix per comprar llibres des del mateix aparell, per sincronitzar la pàgina on deixem de llegir en un dispositiu i continuar en un altre, i per compartir passatges amb altres lectors.
Últimament, però, ha sortit a la llum que les llibreries digitals analitzen aquesta informació a la recerca de patrons de lectura, semblants als que ja té qualsevol editor web: quants dies triguem a llegir un llibre determinat, quantes sessions de lectura hi dediquem, quines són les frases més compartides... Una mina de dades que els editors poden fer servir per suggerir als autors nous enfocaments literaris.
La connexió entre la botiga i el dispositiu també ofereix la possibilitat del préstec entre usuaris: jo compro un llibre i te'l deixo, i mentre el tens tu jo no el puc llegir. Tanmateix, cap de les llibreries digitals que operen a l'Estat ho permet.
Els llibres són claus
Un aspecte en què hi ha diferències entre llibreries digitals és la quantitat de títols disponibles. Les d'àmbit internacional n'ofereixen centenars de milers, gràcies a l'impuls que ja porta la lectura digital en els mercats anglosaxons: Amazon presumeix de més d'un milió de referències. El panorama és molt diferent si ens centrem en llibres editats aquí: 42.000 títols en espanyol a Amazon, 20.000 a Casa del Libro i 10.000 a Nokia. I si ens limitem al català, les opcions encara són més limitades: un màxim de 1.500 títols digitals en la nostra llengua. Cal afegir-hi els llibres que s'editen en forma d'aplicació autònoma, i que no es descarreguen de la llibreria sinó del catàleg d'aplicacions. Però n'hi ha molt pocs en aquest format, més adient per al contingut multimèdia.
Per saber quins llibres podem llegir en format digital, he buscat a les cinc llibreries els vint títols més venuts a Catalunya segons la llista publicada a l'Ara Llibres de dissabte passat. Tres de les cinc botigues ofereixen nou dels deu llibres en castellà i una en té set. Això indica que totes es nodreixen dels mateixos majoristes d'edicions digitals; Nokia, que encara està començant, només en té un dels deu.
En català ho tenim molt pitjor: quatre de les cinc llibreries digitals per a mòbils només tenen en catàleg dos dels deu llibres més venuts de la setmana passada; els mateixos en tots els casos: Jo confesso de Jaume Cabré i les Cinquanta ombres d'en Grey d'E.L. James. Clarament, a les editorials els queda molta feina per fer: la majoria dels llibres digitals disponibles aquí són els de publicació més recent. Ningú s'atreveix a invertir en la digitalització del fons de catàleg -el que Chris Anderson, editor de Wired anomena el long tail , la llarga cua, que acaba aportant una bona part dels ingressos de qualsevol catàleg de contingut digital.
A les llibreries digitals que tenim a l'abast -a les quals s'afegirà aviat la canadenca Kobo, que ja prepara el seu desembarcament a l'Estat- regeix amb lleugeres variacions el mateix sistema de preu fix que a les convencionals. Aquestes han demandat fa poc Amazon per les agressives ofertes digitals que fa regularment. Els llibres digitals també es veuen penalitzats per l'aplicació del tram general de l'IVA: suporten el 18% en comptes del 4% dels de paper. La diferència encara s'agreujarà al setembre, quan entri en vigor la pujada al 21%.
