Mega, la reinserció social de Kim Dotcom
Vés a saber què els passa pel cap als assessors de Kim Schmitz, conegut pel cognom Dotcom. En els dotze mesos que han passat des que l'FBI li va tancar la lucrativa paradeta de Megaupload per suposades infraccions de la propietat intel·lectual, el sinistre personatge s'ha dedicat a desmuntar la seva treballada imatge de fatxenda que exhibia mansions i cotxes de luxe i ha passat a adoptar el paper de víctima del sistema que tuiteja en companyia de la seva esposa i els seus cinc fills. Tot plegat se'n va anar en orris aquest cap de setmana amb la festa de presentació de Mega, el nou servei d'emmagatzematge de dades al núvol amb el qual Dotcom s'adreça a l'ampli mercat d'usuaris que han de guardar fitxers voluminosos, de mides que gens casualment corresponen a les de pel·lícules i episodis de sèries de TV digitalitzats. Potser Dotcom i Hollywood no es poden veure ni en pintura, però l'acte va ser un gran espectacle musical, amb helicòpters simulant una batuda de l'FBI i ballarines amb uniforme paramilitar.
El que segur que té Dotcom són bons advocats. Primer van al·legar amb èxit els defectes de procediment en el tancament de Megaupload. Ara li han desaconsellat que Mega regali comptes premium als usuaris que ja en tenien un al servei precedent. En la publicitat, Mega es promociona com l'empresa de la privacitat i assegura que ningú, ni ells mateixos, pot accedir al contingut xifrat dels fitxers dels usuaris -tot i que alguns experts ja hi han trobat algun forat de seguretat-. La lletra petita de Mega especifica que no es fan responsables d'infraccions dels usuaris i permet denunciar contingut dubtós. Jo no li donaria ni l'hora, a Kim Dotcom, i encara menys les meves dades, però regalant 50 gigabytes a cada usuari, Mega està en camí de convertir-se en el producte més exportat de Nova Zelanda des de la trilogia d' El Senyor dels Anells .
