Missatges en l'ampolla digital

A més de ser el principal mitjà de comunicació a l'abast dels nàufrags atrapats en illes desertes i d'haver donat nom a la primera cançó d'èxit de The Police, l'enviament de missatges per tal que siguin rebuts per desconeguts s'ha fet servir també amb finalitats científiques -com l'estudi dels corrents marins- i ha donat lloc a jocs i aficions que són practicats per milions de persones de tot el món. Amb la incorporació dels dispositius electrònics i d'internet, algunes d'aquestes activitats han assolit dimensions noves. Vegem-ne tres de les més populars.

Passallibres

En el bookcrossing , l'objecte que es deixa en un lloc públic per tal que el trobi algú altre és molt determinat: es tracta d'un llibre, que es considera així alliberat pel seu propietari anterior. Idealment, el receptor hi ha de correspondre deixant un altre llibre en el mateix lloc, continuant així la cadena de difusió. L'intercanvi de llibres amb desconeguts és una pràctica relativament antiga, i sovint portava a la correspondència postal entre els successius lectors de cada exemplar gràcies a les adreces que cadascun anotava en les seves pàgines.

En la seva forma actual, que data de l'any 2001, els passallibres tenen el suport de la web Bookcrossing.com, on els usuaris poden inscriure el seu exemplar i obtenir un codi únic d'identificació -el BCID- amb el qual l'han d'etiquetar abans de dipositar-lo en el lloc d'intercanvi. El lector següent pot introduir el codi a la mateixa web, indicant el seu lloc de residència i on ha trobat el llibre. D'aquesta manera, tots els participants en la cadena poden seguir el rastre geogràfic del llibre. La pàgina s'ha convertit en un club de lectura distribuït, o una xarxa social de lectors.

Geocerca

Aquesta versió moderna de les gimcanes i els jocs de pistes consisteix a dipositar un objecte -el caché - en un lloc d'accés relativament fàcil, però de manera que no sigui visible a primer cop d'ull, i fer-ne públiques les coordenades geogràfiques per tal que altres jugadors intentin trobar-lo. Generalment, l'objecte conté un full on els que aconsegueixen trobar-lo poden deixar-ne constància escrita abans de tornar a posar-lo al mateix lloc, a punt per al següent jugador.

La geocerca ( geocaching , en anglès) va néixer com a tal l'any 2000, així que es van popularitzar els receptors portàtils de GP, i les pistes es publicaven en fòrums d'Usenet. En l'actualitat, l'instrument habitual dels caçadors de cachés són els smartphones , equipats amb aplicacions específiques que serveixen per orientar el jugador i per documentar les seves troballes. Acostumen a estar vinculades amb alguna comunitat web, on es poden consultar geoamagatalls propers i triar-los per nivell de dificultat: la més popular és Geocaching.com, que presumeix de sis milions d'usuaris i més de dos milions de cachés actius a tot el món.

Seguiment de bitllets d'euro

En la geocerca i el passallibres, als jugadors no els acostuma a saber greu desprendre's de l'objecte que fan circular. Amb el tercer dels jocs no passa el mateix, ja que es tracta de diners: per ser exactes, bitllets de curs legal. Els participants anoten en una pàgina web el número de sèrie de cada bitllet que els passa per les mans i el lloc del món on l'han obtingut. Si el bitllet ja havia estat inscrit prèviament per un altre usuari, la coincidència és notificada als dos implicats. Al mateix temps, es pot consultar la ruta que han seguit tots els bitllets que almenys dues persones han introduït en aquest sistema.

La primera web de seguiment de bitllets, creada l'any 1998 als EUA, es diu Where is George? , en referència a l'efígie de George Washington que il·lustra els bitllets de dòlar. Amb l'arribada de la moneda única europea l'any 2002 va néixer també EuroBillTracker (EBT), dedicada al seguiment de bitllets d'euro, que a més del número de sèrie permet indicar també el codi d'impressió del bitllet per saber en quin estat va ser emès originalment.

A EBT, que té 185.000 usuaris, hi ha registrats més de 125 milions de bitllets, amb un valor total de 2.378 milions d'euros. Vénen a ser el 0,8% dels gairebé 15.700 milions de bitllets que hi havia en circulació a final del 2012. EBT disposa d'aplicacions per a la majoria dels sistemes operatius mòbils, que fan més suportable el tràngol d'haver de desfer-nos d'una part del nostre capital monetari.