Rondineu contra Apple igual que Taylor Swift
“Cada vegada que la indústria decideix canviar de format, els que pringuen són els artistes”. Així resumia la setmana passada Bruce Sterling al Sónar+D la relació entre els creadors i les empreses tecnològiques. La transició més recent ha sigut el pas de les descàrregues de música a l’audició en streaming amb serveis com Spotify, dels quals els músics es queixen que ingressen molt menys que abans.
La gota que ha fet vessar el got ha estat l’anunci d’Apple Music, després de saber-se que l’empresa pretenia que els tres mesos de prova gratuïta per als usuaris també ho fossin per a ella, no pagant ni un cèntim a les discogràfiques durant aquest període. Suposadament, Apple ho hauria compensat incrementant del 70% habitual al 71,5% el percentatge que liquidaria un cop acabat el temps de prova, però mentre que les majors tenen capacitat per finançar el trimestre de moratòria, per als segells independents hauria sigut un daltabaix: la majoria de vendes dels nous llançaments es fan les sis primeres setmanes i si els discs s’haguessin pogut escoltar de franc haurien perdut qualsevol possibilitat d’ingressos. Sorprèn que Apple hagi patinat així precisament ara que el responsable del seu negoci musical és Jimmy Iovine, tot un veterà de la indústria discogràfica.
Afortunadament, Apple s’ho ha repensat. Eddy Cue, un dels seus vicepresidents, va dir dilluns en un tuit que els artistes cobraran també durant el trimestre gratuït. Però no rectifica per iniciativa pròpia, sinó perquè Taylor Swift els va amenaçar amb una carta al seu Tumblr de no deixar-los distribuir el seu àlbum 1989, que tampoc es pot escoltar a Spotify. Encara que no tingueu 59 milions de seguidors a Twitter i 71 milions a Facebook com Swift, podeu emular-la fent servir el generador automàtic de cartes a Apple que ha habilitat la web The Verge per queixar-vos amb amor dels connectors USB-C, del funcionament d’Apple Maps o de les aplis d’iPhone que no es deixen esborrar.
