Telèfons amb dues cares

Diu la consultora Canalys que un de cada cinc smartphones venuts al món entre juliol i setembre tenia pantalla de cinc polzades o més. La pantalla tàctil dels dispositius de butxaca és cada vegada més gran i de més definició, i els fabricants s'empesquen maneres de manipular les funcions de l'aparell sense obstruir la visió dels brillants píxels: els models més recents de Samsung es poden controlar amb gestos, i diuen que Nokia prepara una cosa semblant per llançar ben aviat.

Altres marques, en canvi, s'han adonat que al mateix temps que creix la pantalla també ho fa l'altra gran superfície del telèfon, la del darrere, i li han buscat utilitat. Repassem algunes de les opcions que ja estan disponibles.

La més bàsica és la del fabricant coreà LG: en el seu smartphone Android emblemàtic, l'LG G2, el botó per encendre'l i apagar-lo i els d'apujar i abaixar el volum no són als costats com és habitual, sinó al mig de la part posterior, just a sota de l'objectiu de la càmera de 13 megapíxels. D'aquesta manera, les 5,2 polzades de la pantalla d'alta definició ocupen gairebé tot el frontal. Costa una mica acostumar-s'hi, però amb l'ús acaba resultant molt pràctic. El G2 (599 €) té altres detalls interessants, com el desbloqueig amb dos tocs ràpids de la pantalla, l'estabilitzador òptic d'imatge, aplicacions per avisar automàticament la família si el nostre patró d'ús de l'aparell s'aparta molt del que és habitual i, sobretot, la bateria de 3.000 mAh, probablement la de més capacitat de la seva categoria.

L'N1 de la marca xinesa Oppo és encara més gros que el G2: porta pantalla de 5,9 polzades. El que destaca a primer cop d'ull és la càmera: en porta només una, de 13 megapíxels, però es pot girar 206 graus per orientar-la cap al davant o cap al darrere. A més, inclou com a accessori un botó que serveix per disparar fotos a distància i per buscar el telèfon si no el trobem. En l'aspecte que ens ocupa, la part posterior de l'N1 és un panell tàctil de 12 centímetres quadrats que funciona com el trackpad d'un ordinador portàtil: amb un dit de la mateixa mà que subjecta el telèfon, podem desplaçar les pàgines web i fer clic en els enllaços. És doblement còmode, perquè l'altra mà queda lliure i no tapa la visió de la pantalla, tot i que només funciona amb el navegador web. L'Oppo N1 (uns 450 €) surt equipat amb ColorOS, una variant d'Android 4.2, però també s'hi pot instal·lar CyanogenMod, una altra variant sense els serveis de Google i que permet més personalització.

No és un telèfon, però la consola portàtil de videojocs PlayStation Vita de Sony també fa servir la part del darrere com a panell tàctil, que afegeix possibilitats de control a la pantalla tàctil, els diversos botons frontals de comandament i els sensors de moviment i d'inclinació. Aquesta part posterior activa de la PS Vita (199 €) serveix per agafar, empènyer i prémer objectes en els videojocs que ho tenen previst.

El Yotaphone de l'empresa russa Yota Devices no és tan gros com els aparells anteriors: la pantalla principal d'aquest smartphone Android és en color i de 4,3 polzades. I si especifico "principal" és perquè en té una altra de secundària: la part del darrere està ocupada per una segona pantalla de la mateixa mida, en blanc i negre i de tinta electrònica, la mateixa tecnologia dels dispositius lectors de llibres digitals, que ofereix molta més autonomia de funcionament perquè només consumeix energia en el moment de dibuixar la imatge, però no mentre la mostra. Amb una aplicació incorporada es pot enviar a aquesta segona pantalla qualsevol imatge de la principal; per exemple, un mapa, una entrada al cinema o una targeta d'embarcament, que seran visibles amb el telèfon apagat o fins i tot si ens quedem sense bateria.

Si us atreu el sistema de pantalla secundària de baix consum però no voleu canviar de telèfon, l'empresa de Singapur Oaxis ven les fundes InkCase (uns 90 €), que afegeixen a l'iPhone 5 d'Apple i als taulèfons Galaxy Note més recents de Samsung una pantalla de tinta electrònica connectada per Bluetooth amb les aplicacions del telèfon. De fet, en porta una que transforma la segona pantalla en marc fotogràfic digital, això sí, en blanc i negre. Personalització màxima.