WhatsApp, Google: benvinguts al món real

Aquest any vaig encapçalar el meu article a l’ARA previ al Mobile World Congress pronosticant que WhatsApp aprofitaria l’ocasió per incorporar les trucades de veu a la seva aplicació mòbil. Em vaig precipitar: encara van trigar unes setmanes a fer-ho. Els usuaris d’Android i els de BlackBerry tenim la funció disponible des de fa un mes i als d’iPhone els l’acaben d’activar, i per això en deveu haver sentit parlar aquests dies: la majoria dels “líders d’opinió” fan servir el mòbil d’Apple i tot just han descobert la novetat. El servei no és especialment innovador i es queda curt davant apliserveis rivals com Skype o Line, que a més de telefonar permeten fer videotrucades. La mateixa Facebook, propietària de WhatsApp, ha inclòs fa pocs dies aquesta possibilitat en la seva aplicació de xat Messenger en alguns països. La importància de les trucades a WhatsApp és en la quantitat d’usuaris potencials: fa uns dies va superar els 800 milions d’usuaris actius, que la situen al mateix nivell que China Mobile, l’operadora de mòbil amb més clients del món, i al ritme que porta assolirà els 1.000 milions abans que s’acabi l’any.

Al mateix temps, Google ha anunciat que oferirà un servei de telefonia mòbil als EUA en règim d’operadora virtual, amb la marca Google Fi. No és “de baix cost” ni necessàriament “d’alta velocitat” com s’ha publicat, i només funciona amb un model de telèfon, però sí que aporta algunes prestacions destacables: no fa servir les antenes d’una operadora mòbil sinó de dues; alterna entre aquestes i la wifi triant la millor cobertura en cada moment; manté el número de telèfon al núvol per poder-lo fer servir quan es truca des d’un ordinador o una tauleta amb l’aplicació pròpia de Google; a final de mes et torna el que vas pagar pels megues de dades que no has consumit, i permet connectar-se a internet fora dels EUA -a baixa velocitat- sense pagar suplement d’itinerància. Hi ha telecos comercials que ofereixen alguna d’aquestes possibilitats, però cap que les combini totes.

Hi ha qui creu que les operadores de telefonia convencionals han d’estar amoïnades per aquestes iniciatives de les grans empreses d’internet. No és exactament així. Sí, WhatsApp els ha ensorrat el negoci dels SMS entre persones -no el més gran que tenien, però sí el més rendible-, però amb la veu no passarà el mateix. En realitat, les companyies hi guanyen, amb l’ús de la veu a WhatsApp, Skype, Line, BBM i altres serveis d’aquest estil, anomenats OTT ( over-the-top ), perquè cada trucada feta o rebuda sense cobertura wifi consumeix dades de la franquícia mensual dels dos interlocutors -i no només del qui truca-, a raó d’un megabyte cada dos minuts. Un pronòstic: quan vegeu que el saldo de dades del contracte se us exhaureix a mitjans del mes que ve, deixareu de telefonar per WhatsApp.

Quan les telefòniques remuguen en públic pels OTT acusant-los de paràsits perquè fan servir les seves xarxes sense haver invertit en el seu desplegament -César Alierta, el president de Telefónica, s’ha manifestat repetidament en aquesta línia-, estan exagerant: les empreses d’internet ja paguen en origen per la connectivitat de dades a alguna de les telecos. El que volen aquestes és un tall més gros del pastís dels serveis digitals i no limitar-se a gestionar les canonades de dades amb les quals altres fan negoci.

En canvi, les telefòniques tenen raó quan reclamen als governs que apliquin als serveis OTT la mateixa exigència normativa que les afecta a elles. Una operadora de telefonia ha de complir les obligacions del servei universal, proporcionant cobertura en llocs remots on no li surt a compte, i els seus abonats han de poder trucar als serveis d’emergència. La seva quota mensual inclou l’ús d’un número que han pagat i està subjecte a portabilitat -i que WhatsApp fa servir com a identificador d’usuari-. Trobem d’allò més normal poder trucar des del telèfon fix a un número de mòbil o des d’un mòbil de Vodafone a un de Movistar, però provin de parlar o xatejar des de l’aplicació de Skype amb algú que només tingui instal·lada la de WhatsApp. Les operadores de telefonia estan obligades a facilitar la intervenció de les comunicacions si ho dicta un tribunal en cas de sospita de delicte, però les OTT no ho permeten. Tampoc hi ha possibilitat d’identificar l’emissor de les trucades rebudes. I encara que generen un volum de reclamacions considerable, les companyies disposen de grans dispositius d’atenció al client, sotmeses a la supervisió de les autoritats de consum i de regulació del mercat, que imposen uns estàndards de qualitat. Vist el que costa que una xarxa social et resolgui un problema de contrasenyes, ¿s’imagina el lector queixant-se a WhatsApp o Skype que les trucades de veu es tallen?

En aquest sentit anirà la reforma legislativa que la Comissió Europea posarà en marxa la setmana que ve per exigir a les empreses d’internet que juguin amb les mateixes regles que les telefòniques. La tramitació serà complicada, perquè el vicepresident Andrus Ansip vol incloure en el paquet la desaparició dels suplements per itinerància -l’odiat roaming - i les operadores s’hi resisteixen, però a Silicon Valley ja s’han disparat les alarmes: Facebook ha amenaçat, amb l’arrogància característica dels gegants nord-americans de la xarxa, que si Europa els complica massa la vida, potser els europeus deixarem de “gaudir” de totes les funcionalitats de la xarxa social.

El cas de Google és diferent. L’empresa no pretén competir agressivament amb les telecos ; no ho està fent a la dotzena de ciutats on ven accés de fibra òptica. En el cas dels mòbils, Google Fi necessita les antenes de les dues operadores (Sprint i T-Mobile) i els pot subrogar les obligacions legals. Més aviat sembla un experiment per estudiar què fan els abonats amb les connexions que li contracten. Això sí que m’inquieta.